La invisibilitat a les xarxes: l'efecte 'shadow ban'

Les xarxes socials no dormen, tot i que pot ser que, a vegades, la mateixa plataforma ens hi obligui i ens faci invisibles. Això és el que es coneix com a shadow ban o bloqueig a l'ombra. Alguns influencers, periodistes o celebritats ho han alertat, veient com les seves entrades o històries publicades no arriben a l'audiència. "Es bloqueja un usuari sense que l'afectat en sigui informat, és a dir, es fa de manera oculta, a l'ombra. Permet limitar la participació d'un usuari i al mateix temps evitar que reaccioni, perquè desconeix que està sent bloquejat", explica Silvia Martínez, directora del màster de Social Media de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). En poques paraules, patir shadow ban significa que el contingut creat sembla visible, però no ho és. A més, la xarxa no ho recomana (ni a la pàgina d'Explorar, ni al Feed, ni als Reels) o ni tan sols es pot trobar a través de l'eina de Cerca. "És un fenomen que no tan sols va lligat a dinàmiques internes i de transparència de les plataformes, sinó que també es fa servir com a queixa habitual d'alguns creadors de contingut quan consideren que no han arribat a la visibilitat merescuda", comenta Alexandre López-Borrull, professor dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació de la UOC.

El que encara queda per descobrir és què guanyen les plataformes amb aquest bloqueig i quins criteris utilitzen. Òbviament, la majoria de les plataformes no reconeixen de manera explícita aquesta pràctica. "Aquestes companyies presenten una sèrie de normes sobre quins continguts no estan permesos i les accions que es poden dur a terme en cas que les normes s'incompleixin, però a la pràctica ens trobem que la visibilitat dels continguts i el seu abast es veuen condicionats per l'aplicació d'uns algoritmes amb unes dinàmiques bastant desconegudes", adverteix Martínez. En aquesta línia, López-Borrull considera que aquests algoritmes i tècniques es poden fer servir com una forma de control. Les plataformes han afirmat que redueixen algorítmicament la participació dels usuaris amb contingut "límit" o bé "sensible", "nociu", "indesitjable" o "censurable", prenent adjectius diferents segons la xarxa. "Fan servir aquesta tecnologia per complir amb els requeriments que els demanen els governs de controlar els continguts, sobretot en temes sensibles i en relació també amb la desinformació; duen a terme tota una sèrie de filtres que a vegades no són prou transparents", afegeix. En una enquesta realitzada pel Center for Democracy and Technology (CDT 2022) a 1.205 usuaris de les xarxes socials, el 9,2% va declarar haver patit un bloqueig encobert. La plataforma amb més percentatge d'usuaris que creien haver patit shadow ban va ser Facebook (8,1%), seguida d’X (4,1%), Instagram (3,8%) i TikTok (3,2%).

Certs grups i comunitats pateixen més shadow ban

Per a Martínez, aplicar el shadow ban té una doble funció: permet limitar l'abast de certs continguts i —si realment no és percebut— evitar crítiques sobre l'aplicació de "censura". En temes vinculats a l'àmbit de la política o qüestions de gran impacte social, com la COVID-19, la guerra d'Ucraïna o la crisi humanitària a Gaza, molts usuaris han denunciat que les seves publicacions van ser silenciades. Segons l'informe, certs grups o moviments socials han rebut una moderació de continguts més "freqüent i dura" a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok: per exemple, usuaris de la comunitat negra, del moviment Black Lives Matter i del moviment LGBTIQ+.  

"La teva llibertat d'expressió i els teus drets es poden veure compromesos per uns criteris tècnics", adverteix López-Borrull. La majoria dels usuaris creien haver estat bloquejats per les seves opinions polítiques (39%) o les seves posicions sobre qüestions socials (29%). En alguns casos, les plataformes han demanat disculpes (com va succeir amb el #BlackLivesMatter i #GeorgeFloyd i TikTok), però en molts altres casos, com la guerra a Gaza, Meta ho va atribuir a un error.  Bugs, contingut poc interessant o sospitós d'infringir les normes són excuses comunes per part de les plataformes per defensar-se del shadow ban. "Ho solen justificar per fallades o canvis en l'algoritme o fins i tot l'atribueixen a períodes de revisió d'un contingut que era sospitós d'infringir les normes i que, per això, temporalment ha perdut la seva visibilitat o no ha estat recomanat", adverteix Martínez, investigadora del grup GAME.

Alhora, l'engranatge tècnic que ens fa "ser visibles", arribar a noves audiències i ser recomanat per la plataforma també és una incògnita. "La queixa o la crítica al biaix apareix tant en positiu com en negatiu. Tan important és considerar per què som recomanats com per què no som recomanats. En tots dos casos s'apliquen uns criteris que cal conèixer", explica López-Borrull, també investigador del grup GAME.

Aliat o enemic de la desinformació?

De la mateixa manera, el shadow ban es pot considerar una eina que contribueix a la desinformació en línia o la prevenció d'aquesta. "Es podria pensar que, si s'aplica a aquells continguts generats per bots o comptes falsos, aquesta pràctica podria reduir l'abast de campanyes de desinformació, però de la mateixa manera podria portar a invisibilitzar veus que lluiten contra la desinformació", comenta Martínez. Precisament, la desinformació encapçala la llista dels principals riscos que afronta el món a curt termini, segons el Fòrum Econòmic Mundial.

Ser conscient del shadow ban no és fàcil, però hi ha algunes maneres per intentar descobrir-ho: fer servir un segon compte i buscar aquest contingut, revisar l'estat del compte o l'abast de la publicació. "És complicat conèixer l'abast real del shadow ban, perquè és una pràctica que s'oculta. Els estudis realitzats es basen en anàlisis de certs comptes, continguts o períodes i, per tant, amb resultats acotats. També es duen a terme enquestes que se solen basar en la percepció i, per tant, en la sensació o creença que té un usuari d'haver estat bloquejat o limitat", comenta Martínez. Segons l'informe, el 54% dels usuaris sotmesos a shadow banning van afirmar que el bloqueig els feia sentir-se aïllats i apartats del seu grup social, comunitat o de la societat en general.