El risc de criar petits emperadors: les claus de l'autoestima en l'educació infantil

"Ets el millor", "ets la més maca", "l'equip no seria res sense tu" o "els altres haurien de ser com tu" són frases que molts progenitors dediquen als seus fills i filles amb la intenció d'augmentar-ne l'autoestima i reforçar la valoració que tenen de si mateixos.  Però l'experts adverteixen que moltes vegades es presta massa atenció a la baixa autoestima, que pot afectar el desenvolupament dels nens, però es descuren les conseqüències d'un excés d'autoestima, cosa que pot portar a criar nens individualistes i egocèntrics, petits emperadors amb conductes nocives tant per a ells mateixos com per als altres. I és que, segons un estudi de la Universitat de Washington, l'autoestima infantil es comença a establir a l'edat primerenca de cinc anys.

Els perills d'una autoestima excessiva

"Tenim tanta por d'una possible baixa autoestima que creiem que, per no tenir-la, el millor és que sigui molt alta", assenyala Sylvie Pérez, professora dels Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació de la UOC. "En nens amb una autoestima excessivament alta poden sorgir conductes classistes, menyspreu per l'autoritat, competitivitat excessiva, la necessitat de demostrar als altres que jo valc molt i, per tant, que els altres valen poc", adverteix la psicopedagoga sobre els riscos d'inflar massa l'autoestima dels petits a l'hora d'educar-los. A més, això s'agreuja en una societat tan competitiva com la nostra, en la qual ser el millor és una de les màximes aspiracions. Construir una autoestima alta no és dolent, però cal anar amb compte, com avisa la professora. "Criar nens amb la creença que són molt bons i invencibles fa que, de grans, no puguin mesurar el risc de les seves accions ni actuar amb objectivitat, tinguin un biaix en favor seu i, com es consideren bons i vàlids, valorin els altres segons la seva òptica, amb un gran narcisisme".

Part del problema és la inseguretat dels pares a l'hora d'educar els seus fills, com apunta Ferran Marsà, professor dels Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació de la UOC. "La generació nascuda als 80 és la primera que, quan ha tingut fills, ha reflexionat sobre la seva paternitat a través de la seva infància i de la relació que van tenir amb els seus pares, la qual cosa es veu en l'àmbit clínic", afegeix. "Ara, quan tenen nens, projecten les experiències que han viscut, i això de vegades porta a malentesos". Aquest context tan diferent del que van viure els seus pares provoca que es perdin una mica i que s'hagi passat d'una generació que no es qüestionava res a una altra que s'ho qüestiona tot. "Crec que hem passat d'un extrem a l'altre, de patrons educatius franquistes o postfranquistes a d'altres que s'escapen de la realitat, sense cap evidència més enllà de teories pedagògiques sobre l'autoestima".

Internet i el negoci mediàtic de ser progenitor

Hi ha altres factors que afecten a l'hora de construir l'autoestima dels nens. D'una banda, Marsà creu que la paternitat i la maternitat s'han convertit en un negoci, amb pautes i guies que marquen com ha de ser un bon pare o com és una mala mare, i que poden provocar inseguretat en els progenitors (a més de l'aparició d'arquetips negatius, com els denominats progenitors llevaneu). "S'ha convertit en un parany; si els progenitors no consumeixen aquest negoci mediàtic, fa que se sentin malament o que es comparin amb altres pares". De fet, considera que les males pràctiques com a tal no existeixen, "però potser els pares han de fer autocrítica i autoreflexió per ser conscients que moltes d'aquestes coses són anuncis intentant vendre un mètode i per fer més cas del que els diuen els pediatres".

La presència d'internet, les xarxes socials i els serveis de missatgeria també s'ha convertit en un element important a l'hora de desenvolupar l'autoestima dels joves, tant per defecte com per excés. Segons Pérez, "és important que, en les relacions entre nens, hi hagi adults mediant. Amb internet, aquesta mediació desapareix, no existeix un adult que ajudi a comprendre el feedback que rep el nen. El problema no són les pantalles, és l'absència de l'adult. Això incideix directament en l'autoestima perquè no sabem de quina manera influeix que no hi hagi cap adult per regular-les". Marsà també està d'acord que, a internet, es mostra un món idealitzat que pot provocar una baixa autoestima si no s'aconsegueix i una autoestima excessiva si el nen s'hi veu reflectit. "En psicologia hi ha dos tipus de jos, el jo ideal i el jo real. L'ideal és el que aspiro a ser i el real, el que soc cada dia. Les xarxes socials han posat un llistó molt alt en el jo ideal, i no som conscients de la frustració que això provoca. Aquesta és la perversió de les noves tecnologies, els estan fent grans abans d'hora".

L'equilibri és la clau

Aleshores, quina és la clau per evitar no només una baixa autoestima, sinó també un excés? "La clau és l'equilibri", afirma Pérez. "Si tinc una autoestima molt alta, no necessito els altres; si la tinc molt baixa, no puc fer res sense els altres. El més adequat és tenir una autoestima alta, però ser capaç d'escoltar els altres, empatitzar amb els seus pensaments i sentiments, incorporar les seves opinions".

De fet, la professora assenyala que gairebé sempre es posa l'accent en la baixa autoestima, però es passen per alt els problemes de l'autoestima excessiva, ja que es considera que un progenitor sempre intentarà que el seu fill o filla tingui l'autoestima més alta possible com a senyal d'afecte i bona paternitat i maternitat. "Sempre cal intentar equilibrar. Estimar també és això, encara que sigui difícil. El futur només és dels que són capaços d'adaptar-se i de flexibilitzar. Les persones que són rígides o autoritàries, o les que es deixen portar, són les que més pateixen".

Marsà coincideix que aquest punt mitjà és l'ideal a l'hora de desenvolupar l'autoestima dels nens, encara que no sempre sigui fàcil. "El concepte de mal pare o mala mare s'associa amb pràctiques que eviten traumatitzar els fills. Cal trobar un terme mitjà perquè el nen es responsabilitzi de les seves accions, ja que és una cosa molt humana i també forma part del desenvolupament de l'autoestima". També apunta que s'ha de reforçar la comunicació entre els pares, l'escola i els centres sanitaris, ja que són els agents principals que intervenen en el desenvolupament i l'adaptació de la identitat dels nens i les nenes.

Com conclouen tant Marsà com Pérez, el tema de l'autoestima infantil és un camp en el qual encara no hi ha gaire recerca, sobretot a Espanya, de manera que és complicat marcar pautes concretes per desenvolupar-la adequadament. En l'àmbit europeu, es pot trobar l'estudi Health Behaviour in School-aged Children (HBSC), un projecte sobre les conductes dels joves escolaritzats promogut per l'Organització Mundial de la Salut (OMS) en el qual participa Espanya, però "és un camp complex metodològicament a l'hora d'avaluar", com comenta Marsà, que afegeix que "se sap poc de la influència de pares i escoles en l'autoestima infantil, encara que alguns investigadors ja estan apuntant més a estudis qualitatius".