El projecte europeu EduFire Toolkit per a la formació en prevenció d'incendis forestals entra en la recta final

De l'1 al 3 de juny s'han celebrat les jornades "Teixint xarxes a través del foc: experiències des de la recerca, la pràctica i l'educació", vinculades al projecte EduFire Toolkit, del grup de recerca CareNet, de l'IN3 de la UOC. Precisament, ha estat en aquest escenari, amb sessions que han tingut lloc a Sant Celoni i Barcelona, on s'han presentat els resultats d'aquesta iniciativa, finançada a través del programa Erasmus+, de la Comissió Europea. El projecte, que persegueix la formació de l'alumnat de secundària en la prevenció d'incendis forestals, l'ha coordinat la Fundació Pau Costa i hi participen com a socis, a més de la UOC, l'Institut Superior d'Agronomia de la Universitat de Lisboa i el Consell del Comtat de Leitrim (Irlanda). "Des del primer moment s'ha treballat de manera coordinada per intentar trobar un enfocament del projecte i dels materials produïts que pogués ser vàlid per a qualsevol país europeu, però a la vegada que també es pogués adaptar a les especificitats locals", explica Míriam Arenas, investigadora del grup CareNet, de l'IN3 de la UOC.

En aquests moments el projecte es troba en la fase de "disseminació", amb la qual cosa s'espera "rebre el retorn de persones externes al projecte que ens ajudin a acabar de millorar els materials elaborats. Tot i això, els materials educatius del projecte ja estan força desenvolupats, tant per a professorat de secundària com per a estudiants, i disponibles al web del projecte", indica Arenas. Ja s'han pogut fer dues proves pilot a Catalunya: d'una banda, una liderada per la Fundació Pau Costa a Taradell, en un marc més rural i, de l'altra, una que es va fer des de la UOC amb la col·laboració de l'Institut Josep Lluís Sert, a Castelldefels. En aquesta última prova, afegeix Arenas, es va poder explorar "la dimensió comunitària de la proposta educativa en un entorn més urbà".

En les jornades d'aquest juny, la investigadora de la UOC explica que s'han compartit aquestes experiències posant-les en diàleg amb la perspectiva comunitària i de primera mà, tant de comunitats afectades per grans incendis forestals com de diversos professionals que es dediquen a aquestes qüestions. "Un cop finalitzi el projecte, la iniciativa haurà posat a disposició del professorat de secundària un conjunt de recursos, eines, guies, recomanacions i exemples, construït des de múltiples mirades i disciplines. Serà un instrument a les mans de professorat que vulgui treballar en l'àmbit dels incendis forestals i el canvi climàtic amb estudiants d'entre dotze i setze anys des d'una aproximació de l'aprenentatge basat en projectes", remarca Arenas.

Aquest tipus d'aproximació ajuda a fer que "l'alumnat prengui la iniciativa —juntament amb el professorat i les comunitats locals— per desenvolupar un procés de recerca basat en el seu entorn proper, però informat per una perspectiva científica sobre els incendis validada a escala europea", comenta la investigadora. Això és important si es té en compte que sobre els incendis forestals a Europa hi ha problemàtiques comunes, però la realitat ambiental, econòmica, social i política és diferent en funció del territori en concret. La prova pilot a Castelldefels es va fer amb estudiants Erasmus de França, Portugal i Eslovàquia, país on precisament fa només unes setmanes els estudiants catalans feien el seu intercanvi. "Això els està permetent veure els punts en comú i les diferències sobre la temàtica", destaca Arenas.

A la primera de les jornades que s'han celebrat a Sant Celoni i Barcelona també s'han presentat resultats de recerques fetes en el que s'han anomenat territoris de foc, indrets que han patit grans incendis forestals, com és el cas del Montseny el 1994 o la Vall d'Ebo el 2015. S'espera que l'intercanvi d'experiències serveixi per anar creant històries compartides entre territoris amb alt risc d'incendi, i que puguin anar sorgint noves iniciatives locals. La definició de territori de foc, explica Arenas, "també és una manera de recuperar el sentit positiu que el foc sempre ha tingut tant en els ecosistemes mediterranis, on la vegetació i la fauna autòctona estan adaptats i necessiten el foc, com en les cultures tradicionals d'aquests territoris". En aquest sentit, "es tracta de recuperar la idea que el foc no sempre és necessàriament negatiu en els ecosistemes i que ens hem de moure d'un model que havia prioritzat l'extinció cap a un model de convivència amb el foc", afegeix. En aquest model, el foc "està més controlat pels humans, ja sigui amb tasques de prevenció, com pot ser a través de la ramaderia extensiva, els aprofitaments forestals o les cremes controlades, i assumint que en determinats moments i circumstàncies el foc pot ser necessari", conclou Arenas.

Aquesta recerca afavoreix l'objectiu de desenvolupament sostenible (ODS) 4, educació de qualitat; 13, acció per al clima; i 15, vida d’ecosistemes terrestres.

UOC R&I

La recerca i innovació (R+I) de la UOC contribueix a solucionar els reptes a què s'enfronten les societats globals del segle XXI mitjançant l'estudi de la interacció de la tecnologia i les ciències humanes i socials, amb un focus específic en la societat xarxa, l'aprenentatge en línia i la salut digital.

Els més de 500 investigadors i investigadores i més de 50 grups de recerca s'articulen entorn dels set estudis de la UOC, un programa de recerca en aprenentatge en línia (e-learning research) i dos centres de recerca: l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3) i l'eHealth Center (eHC).

A més, la Universitat impulsa la innovació en l'aprenentatge digital mitjançant l'eLearning Innovation Center (eLinC), i la transferència de coneixement i l'emprenedoria de la comunitat UOC amb la plataforma Hubbik.

Els objectius de l'Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides i el coneixement obert són eixos estratègics de la docència, la recerca i la innovació de la UOC. Més informació: research.uoc.edu.