Els preus dinàmics i les entrades dels concerts: abús per als consumidors?
L'any 2023 el 36% dels consumidors va deixar d'assistir a esdeveniments musicals per l'alt cost del preu de les entradesSegons els experts, els concerts es configuren com a experiències immersives; fet que genera més disposició dels assistents a pagar preus més alts
Els germans Gallagher faran la seva primera gira internacional després d'anys separats. La tornada d'Oasis ha estat una alegria i una odissea per a molts dels fans interessats a assistir als seus concerts. Des d'eternes cues en línia per comprar les entrades fins a l'augment exponencial del valor d'aquestes, pel fet que el preu variava en funció de la demanda existent, i passava de 130 euros inicials a 350 euros. "Després de la pandèmia, hi ha hagut un augment significatiu de l'assistència a esdeveniments i el desig de viure experiències úniques, davant d’això, promotors i artistes apliquen estratègies com els preus dinàmics, que s'apliquen sobretot en esdeveniments amb una alta demanda", explica Carlos Moreno, professor col·laborador en els Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). Precisament, segons dades del IV Observatori Ticketmaster, una de les principals companyies del món en venda d'entrades, el 2023 es van vendre un 48 % més d'entrades a Espanya que l'any anterior. Oasis o Taylor Swift són alguns dels exemples d'artistes que fan servir els preus dinàmics en la venda d'entrades en línia.
“Es podria considerar com una pràctica abusiva, ja que algunes plataformes podrien estar infringint la normativa de competència i de protecció al consumidor, tenint en compte que no proporcionen prou informació sobre com es fixen els preus”
Els preus dinàmics i la desprotecció del consumidor
Les queixes dels fans van ser moltes. El Regne Unit i la Unió Europea han actuat i treballen en noves regles per controlar els preus dinàmics de la venda d'entrades en línia. "Es podria considerar com una pràctica abusiva, ja que algunes plataformes podrien estar infringint la normativa de competència i de protecció al consumidor, tenint en compte que no proporcionen prou informació sobre com es fixen els preus", explica Jordi Moguel, professor dels Estudis de Dret i Ciència Política de la UOC, expert en dret del consumidor. Els possibles actes il·lícits d'aquestes plataformes se centren en dues àrees clau, segons Moguel. En primer lloc, "com a empresa amb possible poder dominant en el mercat, està subjecta a la normativa de defensa de la competència, que prohibeix abusos com la fixació de preus o la discriminació entre consumidors". En segon lloc, les seves pràctiques es podrien considerar deslleials segons la Llei de competència deslleial, per exemple, "si discriminen entre usuaris en oferir preus diferents sense informar adequadament o si manipulen el comportament dels consumidors mitjançant llargues esperes i augments de preus, la qual cosa genera frustració i decisions de compra impulsives", comenta l'expert.
A falta de la nova normativa de la Unió Europea (UE) en aquest àmbit, no hi ha una normativa ni a Espanya ni a la UE que reguli directament els preus dinàmics, cosa que pot generar incertesa en els consumidors.
Tots dos experts coincideixen en el fet que el model de preus dinàmics ha transformat l'experiència de compra. Moreno destaca que abans els consumidors s'enfrontaven a llargues cues físiques per aconseguir entrades, mentre que avui "el repte és actualitzar la pàgina web constantment, competint en cues virtuals per aconseguir una entrada abans que s'esgotin". Aquest fenomen, lligat al fenomen de "sold out", intensifica la sensació d'exclusivitat i pertinença a un esdeveniment únic, cosa que les estratègies de màrqueting actuals exploten al màxim. Precisament, segons dades de Ticketmaster, la pujada de preus és més que una sensació; l'entrada mitjana s'ha encarit un 38%, fins als 80 euros respecte dels 58 de només un any abans.
"Les noves normatives europees, com el Reglament de serveis digitals, podrien obligar les plataformes a ser més transparents, informant adequadament els consumidors sobre els factors que influeixen en la fluctuació dels preus i limitant els increments injustificats", suggereix Moguel. Per exemple, proposa exigir que s'informi adequadament els usuaris sobre els factors que influeixen en l'actualització de preus, elaborar protocols d'actuació per reduir al màxim els errors de connexió o les llargues esperes, o no incrementar el preu més enllà d'un percentatge en relació amb el preu de venda exigit per l'organitzador.
Moguel planteja que una regulació més estricta podria ser el camí per evitar abusos i garantir més protecció al consumidor, esmentant precedents com la Sale of Tickets Act a Irlanda, que regula el mercat de revenda i que es podria estendre per abordar els preus dinàmics en el futur.
"No vaig a un concert, vaig a viure l'experiència"
"Els concerts ja no són només experiències musicals, sinó que es configuren com a experiències immersives; això, al seu torn, genera més disposició dels assistents a pagar preus més alts per espectacles que ofereixen experiències úniques i memorables, la qual cosa també s'ha reflectit en l'augment de preus", explica Moreno. Des de C. Tangana fins a Coldplay, passant per Taylor Swift, no són tan sols concerts, són experiències que s'enriqueixen amb polseres lluminoses, el marxandatge de l'esdeveniment, els artistes convidats, les llums o la pirotècnia. Moreno adverteix que, davant aquestes expectatives vinculades a més despesa, l'assistent haurà de sentir que ha valgut la pena i serà més intolerant si considera que els serveis relacionats (restauració, lavabos, seguretat, transport, etc.) no han estat a l'altura. L'increment dels preus i la manca de regulacions clares pel que fa als preus dinàmics fan que alguns fans no es puguin permetre assistir als esdeveniments a causa de l'alt cost de les entrades. Segons Ticketmaster, l'any 2023 el 36% dels consumidors va deixar d'assistir-hi per l'alt cost del preu de les entrades. Altres motius van incloure la manca d'interès en l'esdeveniment (23 %), la manca de temps (21 %) i l'esgotament d'entrades (20 %). "Es pot produir que el públic amb menys poder adquisitiu deixi d'assistir-hi amb tanta freqüència o opti per alternatives gratuïtes, com ara concerts dins d'actes multitudinaris en grans ciutats", afegeix Moreno en aquesta línia.
Mentre els promotors volen maximitzar ingressos a través d'estratègies innovadores, els consumidors reclamen més transparència i protecció. Les normatives europees seran clau per equilibrar els interessos de totes dues parts i assegurar un entorn just i accessible per a tots.
Contacte de premsa
-
Núria Bigas Formatjé