"És un orgull poder representar Andorra en uns jocs olímpics"

Pol Moya és un atleta i corredor de mig fons andorrà de 27 anys que va competir en els Jocs Olímpics de Rio de Janeiro de 2016. Moya prepara molt seriosament les competicions esportives, tant la vessant física com la mental, la qual treballa amb una psicòloga esportiva proporcionada pel Govern d'Andorra. El seu pròxim gran repte és poder participar en els Jocs Olímpics de París, que se celebraran aquest estiu. Pel que fa als estudis, ha cursat el màster universitari de Ciència de Dades (Data Science) a la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). "La llibertat que em proporcionava la UOC en ser una universitat a distància em va permetre entrenar i competir al 100 %."

Quan va començar la teva passió per l'atletisme?

Va començar des de ben petit, fins i tot podríem dir que a la panxa de la meva mare. Els meus pares eren atletes de nivell a Catalunya i, posteriorment, es van traslladar a Andorra. Però no vaig començar a entrenar de manera regular fins als setze o disset anys. Fins aleshores, jugava a hoquei patins i em limitava a participar en curses populars. Va ser llavors quan m'hi vaig enganxar i vaig veure que, igual que els meus pares, ho feia prou bé. I fins avui!

Quines fites et marques en aquesta disciplina esportiva?

M'agradaria continuar entrenant i competint al màxim nivell uns quants anys més. Tinc diversos objectius a mitjà-llarg termini, un dels quals és trencar la barrera de l'1:46.00 en els 800 metres i dels 3:36.00 en els 1.500. També passar de ronda en un campionat d'Europa.

Com et prepares físicament i mentalment per a les competicions importants?

Per a una competició important, fem una preparació genèrica per crear una base. I després una preparació específica, que dura de quatre a sis setmanes. Pel que fa a la preparació mental, treballo específicament cada competició amb una psicòloga esportiva que em proporciona el Govern d'Andorra.

Com és representar el teu país (Andorra) en uns jocs olímpics? Creus que podràs participar en els de París?

Per a mi és un gran orgull haver representat el meu país en uns jocs olímpics i, sobretot, haver estat abanderat a Tòquio. De cara a París, farem l'impossible per aconseguir una plaça i poder participar en els que serien els meus tercers jocs. Però he de confessar que serà complicat, perquè estic sortint d'una lesió molt llarga que no m'ha permès entrenar en condicions normals durant tot l'hivern. I no he pogut competir des del juliol de l'any passat.

Per què vas decidir estudiar el màster universitari de Ciència de Dades (Data Science) a la UOC?

Vaig decidir estudiar aquest màster perquè uns companys de la universitat me n'havien parlat bastant bé. I la llibertat que em proporcionava la UOC en ser una universitat a distància em va permetre entrenar i competir al 100 % mentre em continuava formant a un ritme més tranquil.

La UOC ofereix un programa d'acompanyament per als esportistes de competició. Creus que et va ajudar a compaginar la vida esportiva amb la d'estudiant?

No vaig tenir la necessitat d'utilitzar-lo, però em vaig sentir molt recolzat en tot moment pels professors, sobretot en un parell d'ocasions en què vaig demanar lliurar una pràctica fora de termini perquè estava competint fora.

Hi ha vida més enllà de l'atletisme? Què t'agradaria fer quan et retiris?

Espero que sí! Doncs justament fa un mes que vaig començar a treballar a ATOS. M'han donat moltes facilitats, ja que m'han permès treballar un quart de la jornada laboral i pràcticament tot en remot. D'aquesta manera, puc continuar entrenant i competint al màxim nivell mentre començo a introduir-me en el món laboral fora de l'atletisme.