Per què tothom té un pòdcast?

Sense un equivalent encara en català, l'anglicisme podcast  és una realitat en ús a Espanya i al món. Avui hi ha 4.253.732 de pòdcasts arreu del món, d'acord amb Demand Sage. Per entendre la importància d'aquesta xifra, cal assenyalar que fa només tres anys la xifra rondava els 600.000, segons Podcast Insights. "El seu tipus de consum és molt més divers que la ràdio tradicional; el pòdcast és més popular a l'hora de produir-lo, i la gran diferència recau en un tema generacional", explica Efraín Foglia, professor dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació de la UOC.

Encara que materialment i conceptualment el pòdcast i la ràdio tradicional acaben sent gairebé el mateix, l'auge d'aquest nou format radiofònic ha crescut molt els últims anys. La pandèmia va empènyer clarament el format. A Espanya, el 2020, en comparació amb el 2019, va créixer un 56%, encara que va succeir el mateix a tots els països, on la producció de pòdcast a escala global va créixer exponencialment entre el 2020 i el 2021. "Espanya és un dels llocs on més ha crescut el pòdcast a escala europea, i s'ha vist especialment empès per una generació jove, on el 70% dels menors de 25 anys consumeix aquest format", detalla Foglia.

Un altre dels factors estrella que l'ha empès a l'èxit és la possibilitat de sortir dels temes més encotillats de la ràdio tradicional i optar per temàtiques més específiques i obertes. "La ràdio generalista toca molt poc determinats temes i ha d'anar per on li marquen les audiències i la política del propi mitjà; en canvi, el pòdcast és un territori fèrtil per a noves gramàtiques, nous experiments, nous públics", explica el professor de Comunicació. Això es dona, en part, per la facilitat de produir, difondre i consumir, i anima a sentir que el format "permet més llibertat de parlar gairebé de qualsevol cosa i té un efecte crida perquè la gent agafi el micròfon i comenci a parlar", afegeix. La facilitat en la producció sonora dels joves amb els dispositius portàtils ha ajudat al boom. "Se senten molt allunyats de la ràdio tradicional i el pòdcast el veuen no com a ràdio, sinó com a pòdcast directament", puntualitza Foglia. Segons dades de Demand Sage, de mitjana, els oients passen unes 7 hores a la setmana escoltant el seu pòdcast favorit, els més populars són els de comèdia i de crim real.

Influencers, periodistes, empreses, mitjans de comunicació... Avui sembla que hi ha més pòdcasts que persones. Segons Demand Sage, es calcula que hi ha aproximadament 70 milions d'episodis de pòdcast al món. Estem davant una febre similar a la que hi va haver amb els blogs només perquè és una cosa "nova"? "És un important fenomen mediàtic de divulgació, d'entreteniment, fins i tot d'ideari polític en alguns casos, i un negoci que suposa molts diners per a les grans tecnològiques, els grans mitjans o els mateixos governs, la qual cosa propicia el creixement d'aquest fenomen", explica Foglia. A més d'una eina de divulgació important, "s'ha convertit en transmissor de coneixement científic", afegeix.

El manteniment d'aquesta enorme onada de pòdcasts tindrà una evolució gairebé darwiniana; segons l'expert, se sostindran els que siguin millors o tinguin més energia (econòmica o d'audiència). Es calcula que a finals de 2024 el mercat global de la indústria dels podcasts arribarà als 30,03 mil milions de dòlars. "És superpositiu que creixi tot aquest arsenal de consum, encara que hem de tenir present el problema d'infoxicació i la sobresaturació informativa", adverteix.

El pòdcast celebra enguany els seus vint anys de vida, encunyat per primera vegada el 12 de febrer de 2004 pel periodista del diari anglès The Guardian Ben Hammersley davant la facilitat de crear una ràdio en línia. Però, què li depara el futur al món del pòdcast? "El pòdcast es pot adaptar a molts formats; un d'ells és el vídeo. Alguns ja compten amb aquest format. Per exemple, si s'entrevista una figura important o potent en l'àmbit visual, polític, social, la gent ho vol veure", explica Foglia. Encara que aquesta necessitat existeix menys en els públics més joves, segons l'expert.

El que queda clar és que, com tot, estarà determinat per la seva economia. "Avui el format està secundat i continua creixent, continua tenint èxit gràcies al finançament, però no tothom sap prou bé quin és el model de negoci i poden caure en la publicitat", adverteix Foglia. De moment, el pòdcast és la ràdio contemporània, "i ara mateix el ventall és més ampli que el que teníem anteriorment", conclou el professor.