Patrick Radden Keefe: "La IA et pot dirigir a un article que sembla que he escrit jo, però que no és veritat, se l'ha inventat"

El nord-americà Patrick Radden Keefe, un dels referents contemporanis del periodisme d'investigació i un dels autors de no-ficció literària més consolidats de la seva generació, ha parlat de les amenaces de la seva professió i del procés de creació d'una història. I ho ha fet com a primer resident d'un programa internacional que engega el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) amb la col·laboració de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). La iniciativa s'ha presentat en roda de premsa el dia 4 de juny a Barcelona.

Radden Keefe ha parlat de la IA, de per què causa fatiga a la gent i de per què la premsa no escriu més articles sobre aquesta temàtica. Per al periodista, "la majoria de nosaltres necessitem tenir un dia normal, anar a recollir els nostres fills… i no podem lidiar amb un tema tan abstracte tan ràpidament". També ha fet referència als perills de la IA, que "et pot dirigir a un article que sembla que he escrit jo, però que no és veritat, se l'ha inventat". I ha afegit: "la IA pot inventar-se aquesta roda de premsa i atribuir-me paraules que no he dit".

Tot i així, l'amenaça més real que viu el periodisme avui en dia és, segons Radden Keefe, la política: "El poder corporatiu, polític és una amenaça molt real. La premsa s'ha demonitzat molt en el discurs polític". Aquest entorn converteix en "fràgil" la idea de la "veritat objectiva" i fa que "la nostra feina sigui cada cop més complexa" perquè "la gent diu que fas notícies falses o propaganda política".

El periodista d'investigació nord-americà també ha explicat que quan escriu "sobre persones riques ja sé que emprendran accions legals". La seva sort és que escriu per a The New Yorker que disposa d'uns assessors legals consolidats.

Pel que fa al procés de creació periodística i a la cerca de bones històries, Patrick Radden Keefe ha explicat que "no busco les idees, sinó que les idees venen a mi". Li agrada "conversar" amb la gent i "cercar angles nous", així pot avaluar "si el material és bo i dona per a una narrativa". I ha confessat que ha de "lluitar per cridar l'atenció" d'una audiència ja prou distreta amb els seus mòbils intel·ligents.

L'autor, entre d'altres, dels llibres No diguis res (Periscopi i Reservoir Books, 2020), sobre el conflicte d'Irlanda del Nord, i L'imperi del dolor (Periscopi i Reservoir Books, 2021) sobre la dinastia dels Sackler, s'estarà a Barcelona els mesos de juny i juliol. Ve atret per la ciutat i ha mostrat interès en "la llengua, la independència, la història i el trauma de les desaparicions forçoses". I agraeix al CCCB i a la UOC l'oportunitat de brindar-li "aquesta residència".

En la roda de premsa, l'escriptor estava acompanyat per la directora del CCCB, Judit Carrera, i el vicerector d'Aliances, Comunitat i Cultura de la UOC, Manel Jiménez-Morales. Tots dos han parlat de l'aliança de les dues institucions en aquest projecte: "Fem aquest programa amb la UOC perquè volem establir relacions amb institucions acadèmiques clau del territori", ha dit Carrera. Mentre que el vicerector ha remarcat que "les universitats són espais per teixir aliances i generar coneixement".

Activitats de Patrick Radden Keefe a Barcelona

La primera activitat, fruit d'aquesta residència, és la conferència "El periodisme i els confins de la veritat", que Radden Keefe ha ofert a 350 alumnes de secundària un cop acabada la roda de premsa. L'autor ha reflexionat sobre la importància del periodisme d'investigació i les conseqüències de renunciar a descobrir i defensar la veritat.

A més, Radden Keefe també serà el comissari, entre altres projectes, del "Dia Orwell 2024" (5, 12 i 19 de juny al CCCB), en què parlarà de les "Veritats fràgils: Enfrontar-se als poderosos quan s'ataca el periodisme", que té com a objectiu analitzar l'estat del periodisme i la llibertat d'expressió actualment.

Programa de residències internacionals

El projecte, possible gràcies al suport de la Fundació Mir-Puig, acollirà a Barcelona, entre el 2024 i el 2027, nou figures del pensament i la creació d'arreu del món durant un període de dos a tres mesos cadascun, amb l'objectiu d'originar projectes conjunts i de possibilitar els vincles amb pensadors i institucions de la ciutat.

Els següents residents d'aquest programa internacional són Eliane Brum, periodista i activista pel clima; Tsitsi Dangarembga, escriptora, directora de cinema i activista feminista, i Yásnaya Elena Aguilar Gil, escriptora, lingüista, traductora, investigadora i activista.

Col·laboració del CCCB i la UOC

La col·laboració amb el CCCB està impulsada per l'Àrea de Cultura de la UOC i també hi participa la professora dels Estudis d'Arts i Humanitats Marina Garcés, com a enllaç acadèmic del projecte. La Universitat col·labora activament en la creació de continguts i programes durant les residències i posa a l'abast de la seva comunitat d'estudiantat i professorat els materials que es generin. Tant per a la UOC com per al CCCB, el projecte representa una oportunitat excepcional per assajar formats de transferència i difusió del coneixement nous.