Per què les xarxes socials volen atreure els menors?

Aquest mes de febrer, l'Ajuntament de Nova York va portar a judici les grans plataformes socials (Facebook, Instagram, TikTok, Snapchat i YouTube) per "alimentar una crisi de salut mental juvenil". Mentrestant, sembla que creix la sospita que les xarxes socials reben grans beneficis dels usuaris joves. Un nou estudi dirigit per l'Escola de Salut Pública T.H. Chan de Harvard estima que Facebook, Instagram, Snapchat, TikTok, X (abans Twitter) i YouTube van obtenir en conjunt gairebé 11.000 milions de dòlars en ingressos publicitaris d'usuaris estatunidencs menors de 18 anys el 2022. Encara que l'edat mínima difereix en cada xarxa i en cada país, la mitjana d'ús d'aquestes plataformes se situa entre els 13 i els 14 anys. Sobre el paper sembla ser així però els experts confirmen que "en la pràctica, les xarxes socials no evidencien una voluntat real de vetar l'accés dels més petits –a vegades fins i tot sembla tot el contrari–, amb la qual cosa el perfil d'usuari tendeix a rejovenir de manera preocupant", explica Ferran Lalueza, professor dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC).

A través de l'anàlisi d'informes, estudis de mercat i enquestes públiques, els investigadors van construir un model de simulació que calculava quants ingressos publicitaris obtenien les plataformes dels joves usuaris nord-americans. L'estudi va concloure que, en conjunt, les plataformes van generar gairebé 11.000 milions de dòlars en ingressos publicitaris d'aquests usuaris: 2.100 milions de dòlars d'usuaris de 12 o menys anys i 8.600 milions de dòlars d'usuaris de 13 a 17 anys. YouTube va aconseguir els ingressos publicitaris més grans dels usuaris menors de 12 anys, seguit d'Instagram i Facebook. Instagram va obtenir els ingressos publicitaris més grans dels usuaris de 13 a 17 anys, seguida de TikTok i YouTube.

Quins perills suposen les xarxes socials per a aquests menors? "En la infància i l'adolescència, les funcions executives estan immadures, i aquest funcionament és essencial per als processos cognitius i el raonament. Per això, no seran prou madurs per percebre el risc de determinats perills en línia, l'autogestió del temps invertit o la seva capacitat crítica enfront de continguts inadequats", explica Merche Martín, professora dels Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació de la UOC.

"Els mecanismes de control per crear perfils en algunes ocasions no són fiables, i, per tant, resulta senzill mentir sobre l'edat, de manera que aquests menors s'exposen a continguts sense cap filtre que els serveixi de protecció", adverteix Sílvia Martínez, professora dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació de la UOC. Algunes plataformes, com recentment ha fet Meta aquest gener, estan intentant posar filtres específics (limitació de missatges per part de desconeguts, avisos de temps màxim d'ús, etc.) en aquells perfils registrats com a menors d'edat. Així i tot, la veritat és que molts menors d'edat són en aquestes plataformes sense identificar-se com a tals. "Cal tenir en compte la dificultat per tenir una xifra real d'accés i de consum, especialment quan parlem dels menors", detalla Martínez, també directora del Màster Universitari de Social Media: Gestió i Estratègia de la UOC.

El perills de ser menor i consumir contingut dirigit a adults

En l'àmbit comunicatiu, Lalueza i Martínez consideren que hi ha quatre grans perills per a aquests menors. "El primer és la comparació social negativa: el contrast entre la vida de somni que solen mostrar les xarxes i la vida real resulta demolidor si no hi ha consciència que aquestes plataformes no són un reflex fidel de la realitat", explica Lalueza. Un altre dels grans perills és la facilitat d'accés als continguts tòxics, com els discursos d'odi, l'assetjament, la violència, el sexe inapropiat i l'eco tòxic de les mateixes xarxes. "Les xarxes et retroalimenten amb el que més t'angoixa", adverteix Lalueza. A més, hi ha també la propagació de valors poc edificants: vulgaritat, frivolitat, superficialitat i egocentrisme, segons expliquen.

Martínez subratlla, a més, el cost d'oportunitat, és a dir, el fet d'estar fent servir aquestes plataformes en lloc de fer una cosa més enriquidora, a causa de les seves dinàmiques de funcionament. "Busquen mantenir l'usuari el màxim de temps possible connectat, mostrant una infinitat de continguts que s'adaptin als seus gustos i preferències", explica Martínez, investigadora també del grup GAME.

“Sempre pots anar “baixant” i trobant més contingut (scroll infinit), això genera una sensació que si no segueixes et pots perdre una cosa important”, afegeix Daniel Riera, director dels Estudis d'Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació de la UOC. Per a l’expert, això té un clar interès empresarial per part d'aquestes plataformes. Una altra de les característiques que atreuen i enganxen (les persones en general i la joventut en particular) és que "en una pantalla passen moltes coses per minut, al contrari que en el nostre entorn natural, i això fa que el nostre cervell 's'interessi' més pel que hi ha a la pantalla", adverteix.

Precisament, aquesta seducció permanent dona resultats molt positius per a les plataformes en l'àmbit publicitari, sobretot gràcies als joves de fins a 17 anys, com l'informe de Harvard confirma. Però com generen aquests usuaris beneficis publicitaris per a aquestes xarxes? "El temps de consum que els menors dediquen a les pantalles i a les plataformes els converteix en un públic objectiu interessant, ja que, en sentir-se atrets per un producte o servei, traslladaran el seu desig als seus progenitors", explica Martínez. En la mateixa línia, Lalueza adverteix que aquesta via està molt menys regulada que altres suports publicitaris, i els anunciants estan disposats a pagar per això, perquè el canal es revela "com a molt efectiu". "No oblidem que el públic infantil és un públic vulnerable i molt més fàcil de manipular", afegeix. Segons l'informe de Harvard, les plataformes recorren a la publicitat computacional altament personalitzada per fer coincidir les dades demogràfiques i els patrons d'ús específics dels usuaris amb els interessos financers dels anunciants.

Per això, diferents institucions europees han posat en marxa mesures com el Reglament Europeu de Protecció de Dades, la Llei de Serveis Digitals, la de Mercats Digitals i resolucions del Comitè Europeu de Protecció de Dades per introduir canvis específics en la gestió de la publicitat en aquestes plataformes. "Precisament per adaptar-se a aquesta normativa, Meta anunciava en l'últim trimestre del 2023 una mesura temporal que la portava a suspendre des d'aquest novembre passat els anuncis a adolescents", explica Martínez.

Steve Jobs (Apple), Bill Gates (Microsoft) o Sergey Brin (Google) han explicat públicament que han criat els seus fills lliures de pantalles. A Silicon Valley proliferen els col·legis sense tauletes ni ordinadors, i les mainaderes tenen l'ús del mòbil prohibit per contracte. A Espanya, en canvi, la situació és just al contrari, segons un estudi de la UOC i la Universitat de Girona, en el qual participa Merche Martín i en què s'afirma que més de la meitat dels adolescents no tenen normes a casa per a l'ús de les TIC.

En aquesta línia, l'informe de Common Sense advertia una diferència: els nens de llars d'alts ingressos fan servir els dispositius per entretenir-se menys que els nens de llars d'ingressos mitjans i baixos. "Sovint, els majors ingressos estan vinculats a un major nivell educatiu i a la conseqüent conscienciació respecte al risc associat a l'ús de les xarxes, i disposar de més recursos econòmics multiplica les opcions d'oci infantil (extraescolars, activitats socials, pràctica esportiva, etc.); en tercer lloc, els baixos ingressos poden anar vinculats a treballs precaris que dificultin la conciliació familiar i la cura dels fills", explica Lalueza, investigador del grup GAME.

"Les característiques pròpies de les xarxes socials afecten totes les persones, però en els joves són més perilloses, perquè aquests estan definint la seva identitat i buscant el seu lloc en la societat", explica Riera. En alguns casos, alguns dels riscos que s'han relacionat amb l'ús de les xarxes socials són al seu torn senyals d'alerta d'un ús excessiu o problemàtic. Podrien ser, segons Martín, l'empitjorament del rendiment acadèmic i la disminució del temps d'activitats d'oci a l'aire lliure: esports, sortir amb els amics, aïllament de la família i/o les amistats, malestar emocional i físic o ciberassetjament, grooming i sèxting. "Per això, és important que la societat en general, i de manera especial el context social més immediat, concretament pares, mares i educadors, prenguin consciència d'aquest fenomen, assumeixin responsabilitats i orientin i acompanyin cap a l'ús responsable i saludable de les tecnologies i les xarxes socials", conclou la psicòloga.