Per què el món de l'art és víctima de la reivindicació i la protesta social?

La van robar el 1911, li van llançar una pedra el 1956, una tassa el 2009, una bufetada el 2022 i una sopa al gener del 2024; la Gioconda ha estat víctima de diversos atacs en els últims 100 anys. "És un quadre massa icònic per deixar de llançar un missatge potent en una protesta", explica Marc Balcells, professor dels Estudis de Dret i Ciència Política de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i expert en delinqüència contra el patrimoni cultural. No sols aquest quadre de somriure discret ha sofert atacs, sinó també d'altres, com el de Les Meules del pintor francès Claude Monet, que va ser untat amb puré de patates; poc abans, a la National Gallery de Londres, militants d'una organització de resistència civil havien llançat sopa de tomàquet sobre Els gira-sols de Vincent van Gogh. "Es tracta de posar-se davant d'un altaveu social (són quadres que tenen un enorme reconeixement) i dur a terme una acció, atemptar (amb voluntat o no de causar danys) contra aquest símbol i, automàticament, l'acció —i la declaració/reivindicació política— s'amplifica i dona la volta al món. Atacar alguna cosa/algú que té visibilitat et fa visible", explica Francesc Núñez, sociòleg i professor dels Estudis d'Arts i Humanitats de la UOC i investigador del grup MEDUSA.

Les raons: l’eco i la situació

Riposte Alimentaire, Última Generación o Just Stop Oil són alguns dels grups que han actuat com a forma de protesta contra quadres que són patrimoni de la humanitat. "El camp cultural s'ha convertit en la palestra de les manifestacions i les reivindicacions; és essencial que la protesta tingui rellevància i ressò, i triar un quadre desconegut en un museu petit no tindria el mateix altaveu", afegeix Balcells, investigador del grup VICRIM. Fins i tot sense estadístiques per saber cap a on anirà aquest vandalisme, els casos hi són i, com ja posen de manifest els atacs a la Gioconda, es podrien repetir. Aquestes accions tenen dos factors clau, segons l'expert. En primer lloc, "el ressò amplificat que es dona en fer la protesta en un espai tan contingut i calmat com és una sala de museus", explica Balcells. El segon aspecte és situacional: un museu és un lloc complex des del punt de vista de la seguretat. "Un visitant no vol sentir-se vigilat, controlat… L'experiència de veure l'art ha de ser plaent. Això fa que infiltrar-se per fer una protesta sigui fàcil, per més que el gran nombre de casos hagi posat aquesta mena d'institucions molt en alerta", afegeix. No obstant això, en vista dels fets succeïts, ja són molts els museus, vigilants i caps de seguretat que han augmentat l'alerta.

El patrimoni cultural és comú, el dany també

De moment, són bàsicament les arts plàstiques (la pintura i l'escultura) les que més estan patint aquest tipus de protestes, encara que Balcells afirma que s'estan estenent a altres manifestacions artístiques, com els concerts de música clàssica. Com va succeir, per exemple, al setembre de 2023, durant el concert de l'Òpera Estatal de Baviera amb el director d'orquestra rus Vladimir Jurowski, quan uns manifestants climàtics van interrompre l'actuació.

Quan una d'aquestes manifestacions o obres és atacada —en moltes ocasions sense mals majors més enllà d'embrutar el vidre que les protegeix—, la sensació que una obra que és patrimoni cultural de la humanitat pugui ser danyada no és agradable. "Som el patrimoni cultural que generem, és una part del que som", respon Núñez. "Al final, és el patrimoni (art, tradicions, pràctiques, objectes) que una cultura, una societat va acumulant (al llarg de la seva història) i que, d'alguna manera, identifica aquesta societat. És la materialització d'aquesta societat o cultura", detalla.

A quines penes s'enfronten els atacants?

A Espanya, l'article 323 del Codi Penal diu que "serà castigat amb la pena de presó de 6 mesos a 3 anys o multa de 12 a 24 mesos qui causi danys en béns de valor històric, artístic, científic, cultural o monumental, o en jaciments arqueològics, terrestres o subaqüàtics. Amb la mateixa pena es castigaran els actes d'espoli en aquests últims", explica Balcells. A Itàlia, el govern Meloni, a falta que la proposta de llei entri en vigor, ja està endurint molt les penes amb multes de fins a 60.000 euros i penes de presó de fins a 3 anys, davant els problemes per protegir el patrimoni cultural d'aquest país, que és gairebé un museu a l'aire lliure. Aquest patrimoni cultural és també un eix de transmissió intergeneracional de valors, creences i tradicions. "El patrimoni cultural encarna i materialitza les nostres creences i valors, les maneres d'estar en el món que prenen forma i es transmeten juntament amb ell", conclou Núñez.