Per què alguns professionals de la salut no pateixen 'burnout' en entorns de treball estressants?

Després de la pandèmia de la covid, la síndrome del cremat o burnout dels professionals de la salut s'ha convertit en un problema de salut pública que té repercussions socials importants. Estar al caire de la desesperació porta els i les professionals a cometre més errors diagnòstics i terapèutics; a més, els exposa a un augment del risc de depressió i a caure en el consum de tòxics. Tanmateix, hi ha facultatius i personal d'infermeria que aconsegueixen ser resilients, malgrat estar sotmesos a les mateixes condicions d'estrès que els companys i companyes "cremats". Per què? Què és el que diferencia els uns dels altres a l'hora d'afrontar aquestes situacions?

Un equip d'investigadors de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), liderats per Oriol Yuguero, del grup de recerca e-RLab de l'eHealth Center de la UOC i cap del Servei d'Urgències de l'Hospital Arnau de Vilanova, juntament amb la Fundació Galatea, han estat seleccionats en la convocatòria Connecta de l'Observatori Social de la Fundació ”la Caixa” per posar en marxa un nou estudi en què tractaran de respondre, precisament, aquesta qüestió.

L'objectiu és entendre quines característiques tenen les persones amb nivells baixos de burnout per intentar, d'una banda, promoure iniciatives que millorin el seu malestar. I, de l'altra, fomentar-les i posar-les en pràctica en les formacions educatives d'aquests col·lectius.

"La pandèmia va evidenciar que, davant de situacions d'estrès i esgotament iguals, hi ha professionals que no es cremen. Això va fer que ens preguntéssim quins elements els podien estar ajudant a protegir-se: era el fet de tenir més vida social? Algun tret de la seva personalitat? O potser més sentit de l'humor? O era perquè estaven involucrats en més activitats grupals, com cantar en una coral?", explica Yuguero, que fa més de deu anys que es dedica a la recerca sobre la síndrome d'esgotament professional.

Objectiu: millorar la salut mental i el benestar dels professionals de la salut

En aquest nou treball de recerca que ara encetaran "volem veure fins a quin punt la personalitat de cada persona és important o si hi ha aspectes concrets, com ara més optimisme, que els protegeixen perquè no es cremin, perquè això podria obrir la porta a presentar propostes al Departament de Salut per promoure activitats que millorin el burnout", afegeix aquest investigador.

L'estudi està obert a metges, metgesses i personal d'infermeria de tot Catalunya. Persones voluntàries contestaran un cop al mes durant mig any un qüestionari per avaluar el seu grau de burnout. S'espera reclutar més de quaranta professionals amb un nivell baix de burnout que participaran en una segona fase més qualitativa per veure què tenen en comú.

A més, s'avaluarà mitjançant l'ús de la realitat virtual immersiva la resposta dels professionals a situacions simulades que s'han associat a estrès i burnout, com són la comunicació a pacients i les seves famílies d'una mala notícia, o d'un diagnòstic d'una malaltia terminal a una persona jove. L'objectiu serà entendre més bé com s'hi enfronten i intentar obtenir-ne coneixement a fi de desenvolupar eines per formar els futurs especialistes i també per ajudar a tractar qui ja pateix la síndrome.

Retrat robot dels professionals amb un nivell baix de burnout

"Durant aquest període intentarem extreure també el perfil de les persones que no es cremen. Veure què tenen en comú per si hi ha res que puguem millorar en el sistema de salut", apunta Yuguero. "Però, en canvi, si ho gestionen millor perquè fan determinades activitats, com ara esport o classes de ball, podrem dissenyar dinàmiques per intervenir-hi", afegeix.

Aquest és el primer projecte centrat en la resiliència del personal de la salut que s'emprèn a Espanya. Els investigadors de la UOC el duran a terme juntament amb la Fundació Galatea, que vetlla per la salut i el benestar de tots els professionals de la salut. Serà personal d'aquesta entitat qui ajudarà a fer la dinamització de les sessions als professionals, atesa la seva àmplia experiència a acompanyar professionals que estan cremats o en risc de patir problemes de salut mental.

"Les metgesses, els metges i altres professionals de la salut han estat "educats" per tenir cura dels altres, però no se'ls ha ensenyat pràcticament res sobre la seva pròpia cura. Això, juntament amb els coneixements adquirits, els allunya de la percepció que ells o elles puguin tenir problemes", remarca Toni Calvo, director de la Fundació Galatea. "Cal deixar d'alimentar la sensació d'invulnerabilitat dels professionals. Els coneixements i la vocació de servei inqüestionable no són suficients per al desafiament i els factors de risc de la seva feina", afegeix, al mateix temps que reitera: "Cuidar-se per continuar cuidant no és una opció, és un imperatiu ètic i deontològic. Aquest estudi ens permetrà aprofundir en els factors protectors del malestar i cercar eines per a un exercici professional més saludable."

La síndrome d'esgotament professional, un problema greu i freqüent

Un estudi fet a Catalunya va mostrar que el burnout del personal d'urgències havia augmentat deu punts després de la pandèmia, una situació que es repetia amb el personal de l'atenció primària, dos dels col·lectius que més es van implicar en la contenció de la covid. Segons dades de l'Informe de la Fundació Galatea del 2021, un 47,1 % dels professionals de la medicina i un 58,3 % dels d'infermeria estan en risc de patir un problema de salut mental.

I això esdevé una qüestió de salut pública important, perquè no tan sols impacta en termes de salut laboral, sinó que, a més, repercuteix negativament en l'atenció. Aquesta síndrome, que els posa al caire de la desesperació, afecta sobretot professionals de mitjana edat, que estan en el que se suposa que és el seu millor moment professional.

Quan una persona d'aquest sector es crema, sense ajuda psicològica o suport, no és capaç de millorar. Per això, insisteix Yuguero, és tan important intervenir. "Molta gent no demana ajuda perquè no és capaç ni de reconèixer que té aquest problema o perquè encara comporta cert estigma confessar que no et sents bé. Amb aquest projecte intentarem ajudar i tractar aquest col·lectiu", afirma l'investigador.

Aquest projecte de recerca de la UOC afavoreix l'objectiu de desenvolupament sostenible (ODS) 3, salut i benestar.

UOC R&I

La recerca i innovació (R+I) de la UOC contribueix a solucionar els reptes a què s'enfronten les societats globals del segle XXI mitjançant l'estudi de la interacció de la tecnologia i les ciències humanes i socials, amb un focus específic en la societat xarxa, l'aprenentatge en línia i la salut digital.

Els més de 500 investigadors i investigadores i més de 50 grups de recerca s'articulen entorn dels set estudis de la UOC, un programa de recerca en aprenentatge en línia (e-learning research) i dos centres de recerca: l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3) i l'eHealth Center (eHC).

A més, la Universitat impulsa la innovació en l'aprenentatge digital mitjançant l'eLearning Innovation Center (eLinC), i la transferència de coneixement i l'emprenedoria de la comunitat UOC amb la plataforma Hubbik.

Els objectius de l'Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides i el coneixement obert són eixos estratègics de la docència, la recerca i la innovació de la UOC. Més informació: research.uoc.edu.