L'OMS llança una eina desenvolupada per la UOC per implantar serveis de telemedicina

L'Organització Mundial de la Salut (OMS, Regió Europa) ha llançat un recurs enfocat a sistemes sanitaris de tot el món per assistir-los en la implementació de serveis de telemedicina. L'eina, anomenada Support tool to strengthen telemedicine, ha estat desenvolupada per investigadors de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), en el marc de la seva activitat com a Centre Col·laborador de l'OMS en eHealth des del 2018 i fins al 2024.

A través dels Estudis de Ciències de la Salut, la UOC és reconeguda internacionalment pel seu treball en telemedicina i eHealth, tant en la recerca i el desenvolupament de solucions com en la formació i la capacitació de professionals, amb setze anys d'experiència.

Un informe recent de l'OMS per a la Regió Europea mostra que el 78 % dels estats membres inclouen la telemedicina en les seves polítiques de salut. Malgrat això, el desplegament d'aquest tipus d'assistència sanitària és desigual, i un dels principals reptes és la manca de guies que donin suport a la seva implementació.

L'investigador del grup Epi4health, Francesc Saigí, i professor dels Estudis de Ciències de la Salut de la UOC, explica que "l'eina és ideal per a països que busquen integrar la telemedicina en la seva estratègia de salut digital per assegurar un accés equitatiu als serveis sanitaris. També és útil per a les xarxes d'atenció, atès que ajuda a coordinar serveis entre diferents nivells, millorant-ne la continuïtat i l'eficiència".

Aquesta eina s'erigeix en una guia per assistir els sistemes sanitaris de tot el món en el disseny, el desenvolupament, la implementació i l'avaluació dels serveis de telemedicina. Amb aquest suport, líders i decisors del sector sanitari, a més d'altres agents, podran definir l'estratègia més adequada al seu context per implementar serveis de telemedicina, identificar els canvis, els recursos i la infraestructura necessària, i també monitorar i avaluar els serveis una vegada que s'hagin implementat. La versatilitat del recurs fa que també sigui útil per implementar la telemedicina en centres individuals.

Una guia comuna per a contextos sanitaris diversos

Tot i que l'eina ha estat desenvolupada en el marc de l'OMS Regional per a Europa, el seu disseny permet que sigui utilitzada i sigui adaptable a una gran varietat de contextos, tant en països europeus com en altres regions del món. Un dels valors que aporta és que, malgrat les grans diferències que hi ha entre sistemes sanitaris, tant pel que fa al nivell de regulació com d'infraestructura tecnològica i recursos, proporciona un marc comú adaptable a diferents realitats socials i econòmiques. A més, promou la col·laboració entre els diferents actors del sistema de salut i la participació activa dels professionals.

Els cinc àmbits que aborda l'eina són: l'avaluació de l'ecosistema sanitari, per discernir si està preparat per a la implementació de la telemedicina; el disseny d'una estratègia integrada en el sistema de salut; la creació del canvi organitzatiu necessari per a la nova realitat digital; el procés de desenvolupament del servei, i el monitoratge, l'avaluació i l'optimització una vegada que s'hagi implementat.

El seu disseny user-friendly facilita la ràpida localització d'informació i recursos, amb instruccions pas per pas sobre com implementar serveis de telemedicina de manera efectiva. "Com que està basada en l'evidència i en bones pràctiques globals, els usuaris poden confiar en la seva efectivitat", afirma Saigí.

Un dels principals reptes en la utilització d'aquest recurs i, en general, en la implementació de serveis de telemedicina, és la resistència al canvi organitzacional. Tal com explica l'investigador, "l’adopció de nous processos i tecnologies pot trobar oposició entre els professionals de la salut; d'aquí la importància d'implicar-los des del principi, des de la fase de disseny i implementació, tal com promou l'eina".

Altres obstacles són la baixa capacitació en telemedicina –que en pot limitar l'aplicació de manera efectiva–, la manca de recursos financers i la complexitat que pot suposar integrar serveis de telemedicina en sistemes de salut existents. Finalment, també cal considerar les diferents regulacions i normatives ètiques segons el context, que s'han de tenir en compte per assegurar que el servei de telemedicina compleixi les normatives.

Primers països a utilitzar el recurs i projecció de futur

Ara que la documentació de l'eina ha estat publicada per l'OMS –organització que en té la titularitat–, s'està començant a utilitzar en alguns països. Bòsnia i Hercegovina ja l'està fent servir en els seus sistemes sanitaris, i Geòrgia ho farà pròximament. Estats com Armènia, Moldàvia i Romania també hi estan interessats, però el fet que es vulgui aplicar a escala nacional n'alenteix la implementació.

L'equip de Francesc Saigí a la UOC està actualment desenvolupant una segona eina que donaria continuïtat a aquesta primera guia i que s'enfocarà en l'avaluació dels resultats del servei de telemedicina, tant en termes clínics com econòmics.

Abans d'aquest projecte, la UOC ha desenvolupat altres documents de referència per a l'OMS, com ara el Framework for the Implementation of a Telemedicine Service i l'anàlisi eHealth in the Region of the Americas: breaking down the barriers to implementation. "Aquesta trajectòria i experiència acumulades", explica Saigí, "fan que la UOC sigui un soci de confiança per a l'OMS en el disseny i la implementació de serveis de telemedicina a escala global".

Aquest projecte de la UOC afavoreix els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) 3, salut i benestar, i 17, aliances per aconseguir els objectius.

Document de referència:

World Health Organization. Regional Office for Europe. (‎2024)‎. Support tool to strengthen telemedicine: resource for assessment, strategy development, and strengthening of telemedicine services. World Health Organization. Regional Office for Europe. https://iris.who.int/handle/10665/378200

UOC R&I

La recerca i innovació (R+I) de la UOC contribueix a solucionar els reptes a què s'enfronten les societats globals del segle XXI mitjançant l'estudi de la interacció de la tecnologia i les ciències humanes i socials, amb un focus específic en la societat xarxa, l'aprenentatge en línia i la salut digital.

Els més de 500 investigadors i investigadores i més de 50 grups de recerca s'articulen entorn dels set estudis de la UOC, un programa de recerca en aprenentatge en línia (e-learning research) i dos centres de recerca: l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3) i l'eHealth Center (eHC).

A més, la Universitat impulsa la innovació en l'aprenentatge digital mitjançant l'eLearning Innovation Center (eLinC), i la transferència de coneixement i l'emprenedoria de la comunitat UOC amb la plataforma Hubbik.

Els objectius de l'Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides i el coneixement obert són eixos estratègics de la docència, la recerca i la innovació de la UOC. Més informació: research.uoc.edu.