Així influeix la genètica en el cos de les persones amb obesitat

El dilluns 4 de març se celebra el Dia Mundial de l'Obesitat i els organitzadors d'aquesta jornada presenten xifres alarmants: s'espera que, el 2035, una de cada quatre persones al món tingui obesitat. Per a alguns experts, és una malaltia. Per a d'altres, és un estat que accelera l'envelliment i augmenta el risc de tenir malalties cardiovasculars, càncer o diabetis. Sigui com sigui, estar molt gras comporta carregar un altre pes: el de la culpa i l'angoixa, alimentades per judicis propis i aliens. Però les causes de l'obesitat són complexes i molt diverses. No depenen només de decisions individuals. I la genètica hi té un paper rellevant, com remarquen els professors de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) Salvador Macip i Andrea Arroyo. Així doncs, les persones amb obesitat poden canviar la sensació de culpa per la responsabilitat de voler viure més anys i millor.

Les calories que entren

D'una banda, com explica Salvador Macip, metge, investigador i director dels Estudis de Ciències de la Salut de la UOC, el pes de les persones segueix, senzillament, les lleis de la física. "L'energia i la massa ni es creen ni es destrueixen. Per tant, el nostre pes depèn del que ingerim i del que gastem. Són matemàtiques", comença. La qüestió, subratlla, és que, a l'hora de la veritat, no és tan fàcil fer aquestes sumes i restes, perquè l'entrada i la sortida de calories estan condicionades per molts factors: individuals, socials i socioeconòmics.

Entre aquests factors hi ha els gens. El nostre genoma ens predisposa a ingerir aliments molt calòrics. Quan els veiem, els tastem o els olorem, s'activa el circuit de la gana: "La disponibilitat de menjar a la natura no és homogènia i els humans, com la resta d'animals, hem evolucionat per cercar aliments calòrics. El cos ens empeny a ingerir aliments greixosos i amb sucre, perquè no sap quan podrà tornar a menjar. És clar, als països desenvolupats avui ja no tenim aquest problema de disponibilitat, però el nostre cos continua funcionant així", detalla aquest doctor en genètica molecular i fisiologia humana.

Tot plegat, acompanyat del profit que ha tret la indústria alimentària d'aquesta tendència ancestral, afavoreix el sobrepès i l'obesitat. "L'accessibilitat als aliments les 24 hores del dia i el fet que la indústria dissenyi productes altament apetibles i addictius ho posa difícil a les persones que tenen sobrepès o obesitat", adverteix Andrea Arroyo, que és nutricionista, psicòloga, doctora en biomedicina i coautora del llibre Psicología de la alimentación.

A més, les característiques genètiques d'algunes persones fan que tinguin més tendència a caure en la temptació. "Hi ha persones que, genèticament, tenen més dificultats per resistir els mecanismes de recompensa que ens proporcionen aquests aliments. És a dir, que hi ha personalitats més addictives", afegeix Macip.

Les calories que surten

Igualment, la genètica pot determinar les calories que gastem. En aquest cas, s'observen importants diferències individuals de base, destaca el professor de la UOC. "Hi ha metabolismes molt lents. Evolutivament, això era positiu, perquè volia dir que, amb menys menjar, podies viure més temps. Les illes del Pacífic en són un exemple. Es van poblar navegant de l'una a l'altra, i en el viatge molta gent es moria de fam. Només hi arribaven els qui presentaven un metabolisme més lent. Mentre han viscut amb els recursos que tenien, cap problema, però quan hi ha arribat l'alimentació occidental i el menjar ràpid, l'obesitat ha augmentat moltíssim", il·lustra l'investigador.

Els qui tenen un metabolisme lent no poden canviar-lo, aclareix, però sí que l'exercici físic i l'augment del teixit muscular l'acceleren, de manera que aquesta és una bona solució per regular el pes.

Prendre responsabilitat amb acompanyament

Per a les persones amb obesitat, concentrar-se a ingerir menys calories i fer exercici pot ser un pas en l'assumpció de la responsabilitat de cuidar-se, així com entendre que hi ha altres aspectes que els influeixen: "El descans i la qualitat del son també hi tenen a veure. I la microbiota intestinal que, alhora, està afectada per l'estat psicològic", explica Arroyo. Així doncs, cuidar l'estat psicològic és clau, perquè "aquestes persones solen utilitzar el menjar per regular les seves emocions i algunes tenen simptomatologia compatible amb trastorns de la conducta alimentària", detalla l'experta.

I el tema no acaba aquí. Perquè tot això s'alineï en favor de la salut, hi ha un altre aspecte cabdal, que és la situació socioeconòmica: "Sabem que el codi postal és el principal predictor de l'esperança de vida", sentencia Macip. I aquest fet no es canvia d'un dia per l'altre.

Per tot plegat, l'acompanyament de la família i de l'entorn, però també d'un professional de la psicologia, pot ser de gran ajuda. En aquest sentit, Arroyo demana més consciència dels professionals sanitaris que tracten les persones amb obesitat, sigui per fer-los seguiment, per prescriure'ls fàrmacs o per estudiar si els pot anar bé una cirurgia bariàtrica. "Hi ha molta grassofòbia entre els professionals de la salut", denuncia.

Una condició crònica i que envelleix

Sembla, doncs, que l'esforç d'afrontar l'obesitat entre tots val la pena, perquè aquesta condició no només predisposa a tenir malalties, sinó que també accelera l'envelliment per un altre motiu: "L'obesitat mena a una inflamació de baix nivell crònica als teixits", remarca Macip, que en parla al llibre El secret de la vida eterna, del qual és autor juntament amb Manel Esteller.

Finalment, un recordatori: els qui tenen obesitat necessiten fer un important exercici d'acceptació: "L'obesitat té un caràcter crònic. Sempre hauran d'estar lluitant contra aquesta condició. Acceptar-ho no és fàcil", conclou Arroyo.