La neuromodulació no invasiva és eficaç contra la depressió i pot alentir els efectes de malalties neurodegeneratives

Una persona amb formació especialitzada col·loca dos elèctrodes, un ànode i un càtode, al cap d'una altra persona. L'ànode se situa a un costat del cap. El càtode, al front, al costat contrari. Per mitjà d'una petita màquina, una mica més grossa que un telèfon mòbil, s'indueix un corrent elèctric d'intensitat molt baixa que flueix entre tots dos elèctrodes. Aquest procediment augmenta l'activitat de les neurones que són sota l'ànode, que en malalties com la depressió o l'Alzheimer tenen una activitat menor. Així és com funciona una innovadora i prometedora eina terapèutica per tractar malalties mentals i neurològiques, de manera que pot facilitar una recuperació millor i més ràpida en casos de depressió, ansietat o ictus, o alentir l'irremeiable deterioració cognitiva que pateixen, per exemple, les persones amb Alzheimer.

La tècnica és l'estimulació elèctrica transcranial. Aquest procediment i l'estimulació magnètica transcranial, que té efectes semblants, són les dues tècniques més emprades en la neuromodulació no invasiva. Investigadors de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) volen potenciar l'ús d'aquestes tècniques en la pràctica clínica, per la qual cosa han creat la spin-off o empresa derivada UNNE Institut de Neuroestimulació, projecte finalista de l'SpinUOC 2024, programa d'emprenedoria de la Universitat que celebrarà la jornada final el 27 de juny, oberta al públic, per donar a conèixer vuit projectes innovadors [Actualització 28/6/2024: UNNE Institut de Neuroestimulació ha guanyat els premis del públic i el Ramon Molinas Foundation a l'impacte social de l'SpinUOC 2024].

Elena Muñoz presentant el seu projecte en l'SpinUOC 2024

Malgrat que la recerca clínica centrada en l'eficàcia de la neuromodulació no invasiva no té tant recorregut com altres àrees de coneixement, els resultats són prometedors i mostren millores clíniques en diferents patologies. A més, com subratllen els responsables d'UNNE, no es tracta de tractaments aïllats. S'han de combinar amb la resta de teràpies que es coneixen en l'actualitat i que són eficaces en cada malaltia, com ara l'estimulació cognitiva, la farmacoteràpia, la logopèdia, l'activitat física o l'alimentació. Aquesta capacitat per combinar-se amb altres intervencions és un altre dels grans avantatges d'aquestes tècniques, que la spin-off aplica en els serveis clínics que duu a terme en col·laboració amb el madrileny HLA Hospital Universitario Moncloa, on es troba físicament.
 

Eficaç contra la depressió, la malaltia mental més comuna

Segons referencia la Fundació d'Educació per a la Salut —a partir d'un informe de la Fundació de Ciències del Medicament i Productes Sanitaris del 2021—, uns tres milions de persones tenen un diagnòstic de depressió a l'Estat espanyol, amb la qual cosa és la malaltia mental més prevalent del país.

En persones amb depressió resistent als fàrmacs, tant l'estimulació magnètica com l'estimulació elèctrica transcranial s'han demostrat molt eficaces. "En la depressió, com en l'Alzheimer, hi ha una àrea important del cervell que està hipoactivada —és a dir, caracteritzada per un dèficit d'activitat. Es tracta de l'escorça prefrontal dorsolateral esquerra, que podríem definir com el director d'orquestra del cervell humà. S'ha demostrat que, augmentant-ne l'activació, millora la simptomatologia. I la translació d'una malaltia a una altra és molt evident", explica Elena Muñoz Marrón, neuropsicòloga clínica i coinvestigadora principal del grup Cognitive Neuroscience and Applied Data Science Lab (NeuroADaS Lab) de l'eHealth Center i professora dels Estudis de Ciències de la Salut de la UOC. De fet, indica la professora, l'ús d'aquesta tècnica per a la depressió està aprovat per l' Administració d'Aliments i Fàrmacs (FDA) dels Estatuts Units i per la Unió Europea.

Vint minuts al dia per endarrerir els efectes de l'Alzheimer

Pel que fa a l'Alzheimer, s'han publicat estudis en revistes científiques de referència sobre l'ús de la neuromodulació no invasiva, com ara, el 2022, en la Journal of Clinical Neurology o, el 2020, a Aging Clinical and Experimental Research. Segons dades de la Societat Espanyola de Neurologia, aquesta malaltia afecta més de 800.000 persones a l'Estat espanyol. "A més, si hi sumem els qui pateixen altres demències i els cuidadors, impacta uns tres milions de persones", calcula Juan Luis García Fernández, membre de l'equip i neuropsicòleg clínic de l'Associació de Familiars de Persones amb Alzheimer i Altres Demències de Barcelona (AFAB).

En el cas d'aquesta malaltia neurodegenerativa, el protocol amb el qual treballen els professionals de la spin-off de la UOC consisteix, en una primera fase, en vint sessions diàries de vint minuts cadascuna, de dilluns a divendres, durant quatre setmanes. "Com totes les intervencions en aquestes malalties, com més aviat ho fem, millor. En el cas de pacients d'Alzheimer molt deteriorats no funciona, perquè es necessita que la plasticitat cerebral estigui preservada en certa mesura; les neurones necessiten tenir una mica de capacitat de funcionament", explica Muñoz Marrón.

"Aquesta tècnica manté les neurones més actives. Fent un símil amb el cos, quan vas al gimnàs cada dia i, de sobte, pares, en tornar et costa més fer exercici. El que busquem és facilitar que el cervell torni a estar més actiu després de perdre activitat", il·lustra el doctor García Fernández.
 

Formar sanitaris, assessorar centres i tractar pacients

"La nostra empresa representa la transferència de la recerca a la pràctica clínica", explica Elena Muñoz. "Amb la creació de la spin-off, volem donar una empenta a aquestes tècniques, que són les que tenen més evidència científica dins de les tècniques de neuromodulació no invasiva. Amb el que sabem gràcies a la recerca, ja pot arribar a la societat. Al seu torn, en aplicar-la a més persones, podrem investigar més sobre la seva eficàcia. Busquem aquest efecte 'bola de neu'", detalla la investigadora.

"Millorar les limitacions motores i cognitives després d'haver patit un ictus, ajudar a superar una depressió o l'ansietat, o alentir el deteriorament cognitiu en la malaltia d'Alzheimer, tenen una gran repercussió en la qualitat de vida de moltes persones que es poden beneficiar d'aquestes tècniques. I no sols per a elles, sinó també per al seu entorn i els seus cuidadors, ja que millora i es prolonga la independència de les persones afectades, en el cas de l'Alzheimer, per una malaltia que encara no té cura", apunta Juan Luis García.

L'institut de neuroestimulació UNNE se centrarà en els tres àmbits següents: formar professionals sanitaris interessats a aplicar les tècniques de neuromodulació no invasiva en la seva professió; oferir assessoria i consultoria als centres que vulguin incorporar aquestes tècniques a la cartera de serveis, i facilitar tractaments personalitzats a pacients.
 

UNNE afavoreix els objectius de desenvolupament sostenible (ODS) de l'ONU 3, de salut i benestar, i 4, d'educació de qualitat.
 

UOC R&I

La recerca i innovació (R+I) de la UOC contribueix a solucionar els reptes a què s'enfronten les societats globals del segle XXI mitjançant l'estudi de la interacció de la tecnologia i les ciències humanes i socials, amb un focus específic en la societat xarxa, l'aprenentatge en línia i la salut digital.

Els més de 500 investigadors i investigadores i més de 50 grups de recerca s'articulen entorn dels set estudis de la UOC, un programa de recerca en aprenentatge en línia (e-learning research) i dos centres de recerca: l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3) i l'eHealth Center (eHC).

A més, la Universitat impulsa la innovació en l'aprenentatge digital mitjançant l'eLearning Innovation Center (eLinC), i la transferència de coneixement i l'emprenedoria de la comunitat UOC amb la plataforma Hubbik.

Els objectius de l'Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides i el coneixement obert són eixos estratègics de la docència, la recerca i la innovació de la UOC. Més informació: research.uoc.edu.