Infants 'influencers', un fenomen en auge sense regulació

Avui, els infants prefereixen ser youtuber (29 % dels enquestats) que astronauta (11 %), segons l'enquesta Harris Poll/LEGO®. Cada vegada hi ha més joves que veuen la creació de contingut com una possible carrera professional: a Espanya, un de cada tres declara que li agradaria dedicar-s'hi i un de cada deu ja ho està intentant. "Els influencers són ídols, són els seus referents en molts aspectes, a més, són percebuts com a persones que, sense gairebé esforç o fins i tot sense fer res més que divertir-se, guanyen grans quantitats de diners. Tot això aviva el desig d'emular-los", explica Ferran Lalueza, professor dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC).

"Venim d'una cultura de la celebritat, en la qual sempre hi ha hagut algú que ha influït en les conductes dels altres i en els patrons de consum. Identifiquen l'influencer com 'un dels nostres', i es deixen influenciar molt més", detalla Enric Soler, professor col·laborador dels Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació de la UOC. De fet, un de cada quatre (26%) individus de la generació Z confia més en les ressenyes d'un influencer que en les ressenyes de pàgines de productes fetes per altres persones. "De la mateixa manera, aquesta connexió servirà per incentivar els seus iguals a ser també influencers. Si ell és influencer i li va tan bé, jo també ho puc ser", afegeix Soler. És possible que aquesta activitat sorgeixi dels infants mateixos, tot i que de vegades pot ser que siguin els pares i mares els qui l'afavoreixin.

El que és clar és que la trama familiar se'n ressent i alhora gaudeix d'aquest impacte social i econòmic. "Un factor determinant és tenir un entorn familiar molt motivat i compromès amb l'activitat pública de l'infant, és evident que sense la complicitat d'un adult no hi ha cap nen o nena que es pugui convertir en una estrella de les xarxes socials, i encara menys mantenir aquest estatus al llarg del temps. Entre altres coses, perquè la major part d'aquest star system infantil ni tan sols té l'edat mínima oficialment requerida per poder-se crear un perfil en aquestes plataformes", explica Lalueza. Sumes importants de diners per cada post o stories, rodatges o esdeveniments de tota mena són el pa de cada dia per a alguns nens i nenes influencers. 

Però hi ha legislacions per regular la feina d'aquests menors? A Espanya, la resposta és no. "El treball dels nens i nenes influencers no està regulat específicament en l'ordenament jurídic espanyol", explica Mònica Ricou, professora dels Estudis de Dret i Ciència Política de la UOC. "Es considerarien persones menors treballadores sempre que hi hagi contraprestació econòmica", afegeix i, per tant, estarien sotmesos a la normativa de protecció del menor al dret a l'honor, a la intimitat personal i familiar i a la pròpia imatge (LO 1/1996, de 15 de gener, de protecció jurídica del menor).

"Tot i això, l'article 6 de l'Estatut dels Treballadors prohibeix l'admissió en el treball dels menors de 16 anys i l'article 9 de la Llei del Treball autònom es pronuncia en el mateix sentit, i fins i tot indica 'que ni tan sols (treballar) per als seus familiars'", detalla Ricou. Tampoc no poden fer treballs nocturns ni les activitats o llocs de treball respecte als que s'estableixin limitacions a la seva contractació segons la Llei de prevenció de riscos laborals. "Aquestes legislacions formen part de convenis fonamentals de la Organització Internacional del Treball i, per tant, de compliment obligat per a tots els estats membres", adverteix Ricou.

Nens actors o nenes actrius, cantants infantils i d'altres gaudeixen de determinades regulacions, a diferència dels infants influencers. "L'autoritat laboral només autoritzarà la intervenció de menors de 16 anys en espectacles públics (s'entén les indústries tradicionals) en casos excepcionals. Això sí, no ha de comportar perill per a la seva salut ni per a la seva formació professional i humana", explica l'experta. De moment, la legislació no posa cap mena de límit o control al treball de menors d'edat en xarxes socials, només el el fet que han de tenir una edat mínima per desenvolupar la prestació laboral. "Es podria valorar introduir l'exposició en xarxes socials en un nou apartat de l'article 6 del ET i  precisar bé els perills per a la salut i la formació professional i humana. És un buit que deixa completament desprotegides les i els menors", adverteix Ricou.

La manca de regulació exposa els nens i nenes a riscos i explotació

Precisament, els riscos d'aquesta activitat tan pública en edats tan primerenques poden implicar molts perills, no només per la dinàmica de les mateixes xarxes, sinó per la gestió d'aquesta identitat digital pública. Els experts coincideixen en la pèrdua de la noció de privacitat, confusió d'identitat pel fet de no poder distingir la vida personal de la imatge projectada digitalment, obsessió patològica per ser acceptats pels altres fins al punt de deixar de ser ells/elles mateixos/es, despersonalització, dificultats en la gestió de la popularitat, desenvolupament de trets de personalitat narcisista, pèrdua d'autoestima a causa de la dictadura del like ('si no aconsegueixo més likes que ahir, no tinc valor') i dol patològic per la pèrdua de popularitat o nivell d'ingressos, perquè resulta impossible ser un etern influencer, indiquen Lalueza i Soler.

Sobre aquest punt, quan es parla de kids influencers, el focus mediàtic tendeix a tenir una data de caducitat curta. "Caldria garantir que els infants influencers gaudeixen de tot el que els pugui aportar la celebritat, però sent conscients que es pot esvair en qualsevol moment i sense desatendre altres aspectes fonamentals d'aquesta etapa de la vida tan transcendental en termes formatius i en la qual les obligacions no haurien d'asfixiar mai les opcions més lúdiques", afegeix Lalueza, també investigador del grup GAME de la UOC. Precisament, Ricou recorda que l'explotació infantil implica vulnerar els drets dels nens i nenes que, d'aquesta manera, són més vulnerables a patir accidents de treball, a veure minvat el seu desenvolupament físic i mental o a un rendiment acadèmic baix. En aquesta línia, Lalueza considera que l'activitat de l'infant o de l'adolescent a les xarxes no es presenta com un acompliment laboral. "La frontera que separa fer coses per poder mostrar-les a les xarxes o bé mostrar a les xarxes les coses que es fan dins de la vida quotidiana del menor o dels seus pares pot ser molt difusa. A més, quan l'activitat és molt lucrativa, es propicia l'explotació o fins i tot l'autoexplotació, perquè sorgeix la idea que cada minut no invertit a les xarxes equival a perdre una petita fortuna", explica l'expert.

La legislació espanyola no regula específicament el treball dels infants influencers

Per tot això, les grans beneficiades són les xarxes socials, que alberguen i difonen aquests perfils i reben hores de connexió a les seves plataformes. I, alhora, queden exemptes de qualsevol responsabilitat en la protecció dels infants influencers. "És molt paradoxal veure influencers triomfar en una plataforma de la qual, estrictament, per la seva edat, ni tan sols podrien ser usuaris. No obstant això, en exercici de la seva pàtria potestat, són els pares o tutors legals els qui tenen la responsabilitat de vetllar pels drets d'imatge del menor, i no la plataforma", explica Lalueza.

L'última legislació sobre el sector dels influencers promoguda pel Govern aquest mes de març volia regular els continguts i la publicitat, però no incloïa el treball dels infants influencers. Per a Lalueza, encara que es presenti com una activitat lúdica que simplement es mostra als seguidors, si genera ingressos s'hauria de concebre com una activitat laboral. En aquesta mateixa línia, Ricou subratlla la necessitat d'una legislació per protegir aquests menors. "Des de l'Organització Internacional del Treball es podria elaborar un conveni internacional en aquest sentit, la seva protecció representa també el compliment de l'objectiu 8: treball decent dels Objectius de desenvolupament sostenible (ODS) i de l'article 32 de la Carta de Drets Fonamentals de la Unió Europea sobre la prohibició del treball infantil", conclou l'experta.