Menjar davant les pantalles pot portar al consum compulsiu de menjar ultraprocessat

Quines són les motivacions que condueixen els adolescents a decantar-se pel menjar ultraprocessat? Quina influència té en aquest consum el temps que passen davant les pantalles? Aquestes són algunes de les preguntes que respon l'estudi "Screen Time Use and Ultra-Processed Food Consumption in Adolescents: A Focus Group Qualitative Study", liderat per Mònica Rodríguez-Barniol, investigadora del FoodLab dels Estudis de Ciències de la Salut de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i metgessa

L'objectiu de l'estudi ha estat explorar les motivacions i les percepcions dels adolescents sobre el consum de menjar ultraprocessat davant les pantalles, per la qual cosa s'han recollit les opinions de trenta adolescents d'entre dotze i setze anys d'un institut de Vilanova i la Geltrú, que van participar en quatre reunions de grup (focus groups). Entenem per ultraprocessats les preparacions industrials comestibles elaborades amb ingredients estabilitzants, potenciadors del gust, colorants, aromatitzants, emulsionants, etc. Hi trobem productes com refrescos, pizzes, sucs industrials, patates fregides, brioixeria industrial, barretes, dolços i alguns precuinats, entre d'altres.

Les conclusions principals són que hi ha una sèrie de factors determinants que influeixen en el consum d'aquest tipus de menjar davant les pantalles —ja sigui del mòbil o d'un altre dispositiu—: la soledat i les trobades amb els amics són moments en què se n'augmenta el consum. També hi influeixen l'alta disponibilitat i el sabor agradable, a més dels preus baixos que solen tenir aquests productes. Un altre factor que condiciona és l'actitud dels pares respecte a aquest tipus d'aliments.

"El consum d'ultraprocessats per part dels adolescents és molt elevat, i des de la perspectiva de salut pública és preocupant perquè aquests productes tenen efectes nocius per a la salut", explica Rodríguez. Els moments en què en mengen més són durant l'esmorzar i el berenar, i principalment consumeixen aperitius salats, cereals ensucrats, galetes i caramels, que sovint compren a botigues properes a l'institut o troben a casa. "La quantitat ve determinada per la disponibilitat i l'accessibilitat que es té d'aquests productes. La indústria ha aconseguit fer-los molt desitjables per la seva palatabilitat i baix preu", explica. El consum d'ultraprocessats s'associa a un increment del sobrepès i l'obesitat, que són factors de risc importants per al desenvolupament de malalties cardiovasculars, diabetis i càncers, entre d'altres, a més de tenir efectes negatius en la salut mental dels joves.

Pantalles i consum compulsiu

L'estudi mostra que quan els estan sols davant les pantalles s'accentua la necessitat de consumir aquests productes i que, una vegada han començat a menjar-ne, sovint els és difícil parar i en fan un consum compulsiu. "Vam observar que alguns adolescents podien tenir sensació de culpa per haver consumit més productes dels que volien, i que fins i tot adoptaven actituds falsament compensadores, com fer més exercici", assegura Rodríguez.

Per a la segona autora de l'article, Anna Bach, investigadora del FoodLab, professora dels Estudis de Ciències de la Salut i directora del màster universitari de Nutrició i Salut, "les pantalles poden estar privant dels efectes beneficiosos del menjar en companyia, o de la convivència familiar, associada a la dieta mediterrània, a més de facilitar que no arribin els senyals de sacietat".

Un altre factor que incrementa el consum d'ultraprocessats entre els adolescents és l'exposició a la publicitat dels productes, sobretot si la protagonitzen influencers. Tant Rodríguez com Bach creuen que seria necessari regular-ne la publicitat dirigida específicament als adolescents. "Cal anar més enllà de mesures informatives i no deixar-ho en l'autoregulació de la indústria, a més de fer promoció dels aliments frescos que integren la nostra dieta mediterrània", afirma Bach.

Georgina Pujol-Busquets, col·laboradora docent dels Estudis de Ciències de la Salut i coautora de l'estudi, afegeix que hi ha altres factors que cal tenir en compte, com ara "l'accessibilitat econòmica als aliments saludables —s'ha vist que hi ha un consum més elevat d'ultraprocessats entre la població de baix nivell socioeconòmic— i les pressions socials i culturals". Per a la investigadora, "seria interessant explorar com les tecnologies digitals es poden utilitzar per fomentar comportaments saludables entre els adolescents, per exemple, a través d'aplicacions de salut i programes educatius en línia".

La importància de l'educació i del menjar en família

L'educació nutricional, tant d'adolescents com de famílies, és una de les mesures que les investigadores creuen que podria contribuir a millorar els patrons dietètics dels joves. "Els participants de l'estudi es van mostrar receptius i interessats en aquest tema; els preocupava sentir-se forts i tenir un bon rendiment tant esportiu com acadèmic. Els adolescents requereixen més atenció, ja que solen estar una mica oblidats pel sistema sanitari", explica Rodríguez, que considera que en aquesta etapa es poden posar les bases de conductes saludables que ajudaran a prevenir malalties cròniques en l'edat adulta.

La investigadora també creu que és decisiu fer àpats en família i promoure la comunicació: "Estigueu tant temps com us sigui possible amb els vostres fills. Asseieu-vos a taula a menjar amb ells almenys una vegada al dia. Compartiu experiències i preocupacions. Cuineu junts i minimitzeu la compra de productes ultraprocessats. A més, restringiu el temps d'ús de pantalles i controleu les aplicacions que utilitzen", aconsella.

Aquest estudi beneficia l'objectiu de desenvolupament sostenible (ODS) 3, de salut i benestar.

Article de referència:

Rodríguez-Barniol, M., Pujol-Busquets, G., Bach-Faig, A. "Screen Time Use and Ultra-Processed Food Consumption in Adolescents: A Focus Group Qualitative Study". J Acad Nutr Diet. 2024 Apr 30:S2212-2672(24)00202-8. doi: 10.1016/j.jand.2024.04.015

UOC R&I

La recerca i innovació (R+I) de la UOC contribueix a solucionar els reptes a què s'enfronten les societats globals del segle xxi mitjançant l'estudi de la interacció de la tecnologia i les ciències humanes i socials, amb un focus específic en la societat xarxa, l'aprenentatge en línia i la salut digital.

Els més de 500 investigadors i investigadores i més de 50 grups de recerca s'articulen entorn dels set estudis de la UOC, un programa de recerca en aprenentatge en línia (e-learning research) i dos centres de recerca: l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3) i l'eHealth Center (eHC).

A més, la Universitat impulsa la innovació en l'aprenentatge digital mitjançant l'eLearning Innovation Center (eLinC), i la transferència de coneixement i l'emprenedoria de la comunitat UOC amb la plataforma Hubbik.

Els objectius de l'Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides i el coneixement obert són eixos estratègics de la docència, la recerca i la innovació de la UOC. Més informació: research.uoc.edu.