Masculinitats per a futurs feministes: renunciar al privilegi en favor de la igualtat
Repensar les masculinitats pot ser clau per construir societats més justes i equitativesEls discursos reaccionaris semblen atraure una part rellevant dels sectors socials més joves
El rol dels homes en la lluita feminista i la pertinença o no de la seva inclusió en aquesta lluita és un dels debats més antics del moviment. En un moment en què la nostra contemporaneïtat es caracteritza per la consolidació d'ideologies que situen al centre polític el cos i els valors masculins, els rols de gènere tradicionals, i un auge en l'antifeminisme, la conversa al voltant de la transformació de les masculinitats hegemòniques sembla essencial per desmuntar el patriarcat i construir un món més igualitari. Quin tipus de masculinitats imaginem com a saludables en societats més equitatives i inclusives? Aquesta és la premissa de la sisena edició de la conferència internacional Men in Movement, que se celebrarà a Barcelona els dies 9 i 10 de desembre amb el títol Masculinitats per a futurs feministes: desafiant el masclisme i la violència. Organitzat per la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), amb el suport del Pacte d'Estat contra la violència de gènere i Homes Igualitaris (HI/AHIGE), el simposi vol incorporar els homes a les discussions al voltant del gènere, en un context d'urgència enfront de la violència i la desigualtat.
Una urgència que sorgeix del fet que, tot i els avenços socials, encara persisteixen en la vida quotidiana molts trets que són característics d'una relació dominant del masculí sobre el femení. El terme noves masculinitats sol sorgir en aquests debats, però per a Begonya Enguix, professora dels Estudis d'Arts i Humanitats de la UOC i investigadora principal del grup de recerca MEDUSA, l'etiqueta pot ser enganyosa: "És una idea que beu d'una concepció evolucionista, de passos que són superats i que van un darrere de l'altre. Parlar de noves masculinitats implica que el que és nou reemplaça el que és vell, però les realitats no són tan simples", explica. "Sempre hi ha hagut homes igualitaris, sensibles i connectats amb les seves emocions, encara que les seves experiències hagin estat invisibilitzades. I després aquestes 'noves masculinitats' no necessàriament superen els trets hegemònics, de privilegi i de desigualtat que imperaven entre les 'velles masculinitats'. El repte no és buscar allò que és nou, sinó qüestionar les dinàmiques de poder que continuen presents", afegeix.
Per a Maria Olivella, coordinadora de la Unitat d'Igualtat de la UOC, la construcció dels rols de gènere basats en els valors més tradicionals genera dues "ètiques" diferenciades: l'ètica de les cures, vinculada històricament a les dones, i l'ètica de la justícia, sovint associada als homes. Aquesta última fomentaria un enfocament més individualista i orientat a objectius lineals, que tendeix a ignorar les necessitats emocionals pròpies i les dels altres: "Quan els homes estan desconnectats de les seves emocions, és més probable que gestionin els conflictes des de la imposició o el control, en lloc d'optar per estratègies més col·laboratives o empàtiques. Això no tan sols els perjudica a ells mateixos, sinó també a les persones del seu entorn", assenyala Olivella. Per revertir aquesta dinàmica, Olivella proposa treballar en la incorporació de l'ètica de les cures com a valor compartit. Això, però, requereix un canvi cultural profund: "No es tracta només de demanar als homes que siguin més empàtics, sinó d'ensenyar-los que la cura és una tasca valuosa i fonamental. Perquè això passi, necessitem una societat que realment valori aquestes pràctiques en els àmbits institucional i comunitari", proposa.
Per a alguns experts, un dels obstacles més grans és la complexitat d'aquest procés: "Repensar la masculinitat és com desaprendre tot allò que rebem de les nostres famílies i entorns. És incòmode i genera resistència. Tot i això, aquest treball és alliberador: no solament per a les dones, sinó també per als homes, que estan atrapats en rols opressius", apunta Olivier Malcor, formador en tallers de gènere. A través del seu projecte, Parteciparte, Malcor fa 25 anys que desenvolupa jocs i tècniques teatrals per abordar els desequilibris de poder en les relacions d'una manera lúdica i col·lectiva. Per a ell, involucrar els homes en les cures pot ser transformador: "Els homes haurien d'experimentar què significa assumir tasques tradicionalment femenines. Avui en dia, el 99 % dels lavabos del món els netegen dones. Per què no fem obligatori que els nens petits netegin lavabos a l'escola? Si no els agrada fer-ho, potser així entendran millor per què aquesta ha de ser una tasca compartida. Només des d'aquesta experiència es pot construir empatia. La transformació requereix sortir de la zona de confort." Als seus tallers, Malcor utilitza dinàmiques grupals, com el teatre de l'oprimit, per explorar els efectes dels rols tradicionals en les emocions i les relacions dels participants. "La masculinitat tradicional no tan sols perpetua la desigualtat, sinó que aïlla i genera infelicitat. Reconèixer aquests efectes pot ser un motor de canvi col·lectiu", diu.
“Els homes haurien d'experimentar què significa assumir tasques tradicionalment femenines”
Fer front a un context reaccionari
Enfront dels avenços socials conquerits pel feminisme, aquest moviment també ha trobat en els darrers anys una resistència extraordinària per part d'alguns sectors. A Espanya, el 44,1 % dels homes està "molt" o "bastant d'acord" que "s'ha arribat tan lluny en la promoció de la igualtat de les dones" que ara se'ls està discriminant. En els homes joves que tenen entre 16 i 24 anys, el sentiment encara és més comú: el 51,8 % se senten així, segons les dades de la primera enquesta sobre les percepcions de la igualtat entre homes i dones i estereotips de gènere del Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS), publicada a començaments d'aquest any. Es tracta d'una sensació d'injustícia que sovint han sabut vehicular els partits d'extrema dreta i que s'ha demostrat en una expansió en les seves bases de votants.
Per a Enguix, directora del programa del grau d'Antropologia i Evolució Humana (interuniversitari: URV, UOC), el "paquet ideològic" de les dretes i extremes dretes promou una visió "cohesionada i fàcil d'assimilar, basada en conceptes com l'heterosexualitat natural i la família tradicional —formada per pare, mare i fills—". Aquest model, encara que aparentment simple, té profundes implicacions en com es perceben la igualtat i el feminisme, sovint oposant-los a una idea de tradició i ordre. Això se suma a una concepció per part d'un sector jove de la societat que no ha viscut de prop els avenços en els drets conquerits i que creu que la igualtat ja està assolida i no cal anar més enllà. "Des d'aquesta perspectiva, les demandes feministes no es perceben com a justes, sinó com a excessives. És un discurs que està calant entre certs sectors joves de la població i que és instrumentalitzat per certs moviments extremistes", afegeix. Tot i això, l'experta demana prudència a l'hora de llegir les dades, que també reflecteixen que més de la meitat dels homes no senten aquesta amenaça.
En una línia similar s'expressa Malcor, que creu que, en un món on les xarxes socials monetitzen la indignació i les interaccions enceses, a vegades s'ha volgut donar massa cabuda a titulars que generen certes distorsions. "Fa poc estava veient a la televisió un programa on entrevistaven homes en un poble rural del sud d'Espanya, i els preguntaven si creien que arran del feminisme els homes tenien menys llibertat per expressar-se. En un moment em van fer por les respostes, però al final la majoria d'homes, joves i vells, deia que no, que simplement eren conscients que ja no podien dir ximpleries o fer comentaris ofensius, però no per això notaven una restricció sobre les seves llibertats", comenta.
Desconstruir per reconstruir: un canvi col·lectiu
Els experts coincideixen en el fet que la transformació de les masculinitats no pot ser un projecte individual, sinó que ha de ser col·lectiu. "El gènere és un sistema col·lectiu, i només mitjançant accions conjuntes el podem superar. Sense aquesta implicació conjunta, les resistències es continuaran perpetuant", apunta Malcor.
Per la seva banda, Olivella subratlla que aquest canvi també implica replantejar la política des d'una nova ètica: "La política no s'hauria de basar només en demandes individuals, sinó en la capacitat de cedir privilegis per construir un bé comú. Això és clau per avançar cap a societats més democràtiques i veritablement igualitàries." Això és perquè aquest és, al cap i a la fi, l'objectiu final. "El qüestionament de les masculinitats no és un luxe acadèmic, sinó una necessitat social. Sense homes que assumeixin un rol actiu en la lluita per la igualtat, els futurs feministes seran difícils d'assolir", conclou Enguix sobre la urgència d'obrir aquests debats i promoure l'acció.
Experts UOC
Contacte de premsa
-
Anna Torres Garrote