Les desigualtats digitals que afronten les persones grans s'han agreujat amb la COVID-19

El 96 % de la població d'entre 16 i 74 anys és usuària d'internet a Catalunya l'any 2022. Ara bé, aquesta taxa cau entre la gent gran. Concretament, entre la població de 65 a 74 anys la taxa disminueix fins al 79 % i, si s'agafa el segment de població de més edat, de 75 anys o més, arriba fins al 42 %, segons dades de l'Institut Nacional d'Estadística del 2022. "La bretxa digital que afronta la gent gran és preocupant a Catalunya. Tots els indicadors disponibles mostren desavantatges a partir dels 65 anys. A més, entre el conjunt de la població considerada gran també hi ha una marcada bretxa digital: quan hi ha dades, s'observa que el segment de 75 anys i més se situa significativament per sota del de 65 a 74 anys", explica Mireia Fernández Ardèvol, professora dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i investigadora del grup CNSC de l'IN3.

Fernández Ardèvol ha elaborat juntament amb Sara Suárez-Gonzalo i Isabel Sáenz Hernández, també professores dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació de la UOC i investigadores del grup CNSC de l'IN3, l'informe Desigualtat digital i vellesa: la bretxa digital que encara cal tancar, encarregat pel Consell Assessor del Parlament sobre Ciència i Tecnologia (CAPCIT), que s'ha presentat aquest dimecres al Parlament. L'estudi analitza els factors que provoquen aquesta bretxa digital entre la població de més edat, una desigualtat que s'ha accentuat per la pandèmia de la COVID-19 perquè va accelerar una digitalització que s'ha mantingut a causa de les restriccions de mobilitat. "La bretxa digital és interseccional, ja que les desigualtats digitals, socials i econòmiques s'intersequen entre elles, la qual cosa condiciona els beneficis que una persona pot obtenir quan fa servir internet. El terme bretxa sociodigital amplia el concepte de bretxa digital per posar de manifest que la desigualtat digital és una forma més de desigualtat socioeconòmica", apunta l'informe.

Entre aquests factors que intervenen en aquesta bretxa sociodigital hi ha un nivell educatiu baix —perquè limita la forma en què una persona fa servir internet—, una renda baixa —ja que determina la capacitat de tenir una connexió adequada i un nombre de dispositius digitals per accedir a la xarxa— i el gènere. "La bretxa digital s'observa que afecta comparativament més les dones de 75 anys o més que els homes", apunta l'informe. "Tot i que manquen dades desglossades, es pot concloure que el fet de ser dona, pensionista o amb un nivell d'estudis baix s'associa amb un ús d'internet per sota de la mitjana de Catalunya", afegeix.

Les condicions de les infraestructures també influeixen en aquesta bretxa: mentre que l'accés a internet arriba al 100 % en els municipis de 50.0000 habitants o més, la dada cau a mesura que disminueix la població del municipi, fins al punt que només arriba al 26 % en els pobles que no superen els 1.000 habitants. Aquestes petites poblacions són precisament les que tenen un envelliment més pronunciat respecte dels àmbits urbans. A més, la tecnologia 5G només arriba al 12 % en el cas dels municipis més petits, mentre que entre els que superen els 50.000 habitants la taxa puja fins al 77 %, i a Barcelona ja és del 100 %.

Quin ús fa d'internet la gent gran?

Segons l'informe, per al que més utilitza internet la població de 65 anys en amunt és per a la comunicació, que inclou xarxes com el WhatsApp. De fet, fins al 100 % del segment de població internauta d'entre 65 i 74 anys fan servir internet per a aquest ús, una xifra que cau fins al 41 % en la que té 75 anys o més. Les dades són més preocupants pel que fa la banca en línia: l'utilitza un 62 % d'internautes d'entre 65 i 74 anys, i un 21 % en el segment de més de 75 anys.

Els governs català, espanyol i europeu ja han impulsat diverses accions per reduir la bretxa digital entre la gent més gran, com el Pacte Nacional per a una Societat Digital a Catalunya o l'estratègia Espanya Digital. L'informe proposa 12 recomanacions per lluitar contra aquesta desigualtat i promoure la inclusió digital de les persones grans a Catalunya: 

1. Vetllar perquè les accions, els plans, les mesures i les estratègies contra la bretxa digital estiguin guiades per principis democràtics i igualitaris, molts dels quals es recullen en declaracions i cartes de drets (digitals), i estiguin enfocades en la protecció dels drets i les llibertats de la ciutadania. Això implica reconèixer les tecnologies digitals i internet com a béns públics, d'accés universal.

2. Aplicar els pactes, les mesures, les estratègies i les accions proposades per organismes locals, nacionals o internacionals amb rigor i garanties de transparència. Cal donar suport a organismes públics independents que monitoritzin la seva correcta implementació, així com la seva adaptació als canvis en l'àmbit digital.

3. Impulsar programes de formació i informació oberta i adaptada perquè la ciutadania i, en especial la gent gran, tingui capacitats i competències digitals transversals i actualitzades per accedir, usar, entendre i aprofitar les potencialitats del món digital segons les seves necessitats i desitjos.

4. Implementar instruments amb criteris unificats per mesurar les competències i les capacitats digitals que siguin transparents i s'adeqüin a la diversitat i les especificitats locals de les persones grans.

5. Fomentar la creació i la permanència de programes d'assessorament i acompanyament i de xarxes de suport i mediació en què les persones grans puguin compartir aprenentatges, resoldre dubtes, formar-se i participar en l'entorn digital.

6. Promoure la sensibilització de la població en general i dels agents econòmics i socials en la lluita contra els estereotips sobre la vellesa que sovint generen mancances de confiança, autoestima o autoeficiència que afecten negativament la relació de les persones grans amb la tecnologia digital.

7. Promoure la cogovernança i la participació ciutadana en el disseny tecnològic, incloent la definició de mesures, estratègies, plans i accions per combatre la bretxa digital.

8. Generar serveis digitals simples i de qualitat, adequats a les preferències i les necessitats de totes les capes de la població. Això es refereix especialment als serveis impulsats per les administracions públiques, però també als serveis essencials prestats per institucions privades. També és central garantir un disseny tecnològic universal, que afavoreixi la inclusió digital de les persones grans.

9. Apuntalar la provisió de serveis analògics (no digitals) per evitar els efectes nocius de les digitalitzacions forçoses i garantir els drets bàsics de la ciutadania a serveis essencials (llum, banca, salut, etc.).

10. Assegurar la inversió necessària perquè tota la ciutadania i, en especial, la gent gran disposi dels recursos necessaris per accedir, usar i comprendre internet, i dels equipaments digitals adequats a les tasques que han de dur a terme.

11. Per fomentar la recerca i el coneixement públic cal assegurar la disponibilitat de dades que reflecteixin la situació de les persones grans en relació amb l'àmbit digital desglossades per edat a partir dels 65 anys i sense límit superior. És fonamental poder analitzar les diferències (notables) entre els nivells d'inclusió i exclusió digital de la cohort de 65 a 74 anys i la cohort de 75 anys o més.

12. Finalment, totes les mesures, els plans, les accions i les estratègies enfocades a combatre la bretxa digital han de complementar-ne d'altres que redueixin els factors i les tendències que provoquen desigualtats socioeconòmiques que afectin especialment les persones grans.

Aquesta recerca afavoreix l'objectiu de desenvolupament sostenible (ODS) de les Nacions Unides número 10, reduir la desigualtat en i entre els països.

UOC R&I

La recerca i innovació (R+I) de la UOC contribueix a solucionar els reptes a què s'enfronten les societats globals del segle xxi mitjançant l'estudi de la interacció de la tecnologia i les ciències humanes i socials, amb un focus específic en la societat xarxa, l'aprenentatge en línia i la salut digital.

Els més de 500 investigadors i investigadores i més de 50 grups de recerca s'articulen entorn dels set estudis de la UOC, un programa de recerca en aprenentatge en línia (e-learning research) i dos centres de recerca: l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3) i l'eHealth Center (eHC).

A més, la Universitat impulsa la innovació en l'aprenentatge digital mitjançant l'eLearning Innovation Center (eLinC), i la transferència de coneixement i l'emprenedoria de la comunitat UOC amb la plataforma Hubbik.

Els objectius de l'Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides i el coneixement obert són eixos estratègics de la docència, la recerca i la innovació de la UOC. Més informació: research.uoc.edu.