La gran majoria dels infants en edat escolar pren berenars poc saludables

L'Organització Mundial de la Salut (OMS) fa anys que alerta de l'augment sostingut del sobrepès i l'obesitat infantil arreu del món. El 2022, més de 390 milions de nens i adolescents d'entre 5 i 19 anys i 37 milions de menors de 5 anys tenien sobrepès. Segons l'OMS, el sobrepès en la infància i l'adolescència s'associa a un major risc de contreure, de manera precoç, malalties com la diabetis de tipus 2 i malalties cardiovasculars. A més, té conseqüències psicosocials adverses i afecta el rendiment escolar i la qualitat de vida.

L'obesitat es considera, tant en menors com en adults, una malaltia crònica multifactorial, és a dir, amb moltes causes. Totes aquestes causes acaben per generar un desequilibri entre la ingesta calòrica (alimentació) i la despesa calòrica (activitat física) i, en conseqüència, sobrepès. Per això, entendre els hàbits alimentaris de la població i les seves causes, així com promoure dietes més saludables i un augment de l'exercici físic, és clau per prevenir el sobrepès, l'obesitat i la resta dels problemes que comporten. Ara com ara, les dades indiquen que no sembla que estiguem avançant en la direcció correcta.

Un estudi liderat des del grup de recerca FoodLab de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), en col·laboració amb l’Agència de Salut Pública de Catalunya de la Generalitat de Catalunya, i publicat en obert a la revista Nutrients conclou que la gran majoria dels nens i nenes en edat escolar a Catalunya prenen berenars poc saludables, amb abundància de sucres i productes ultraprocessats. Els resultats concorden amb els registrats per altres estudis a la resta d'Espanya i en altres països desenvolupats.

Les conseqüències d'una alimentació poc saludable

Després d'analitzar 2.163 berenars de 734 famílies catalanes amb nens i nenes de 3 a 12 anys, l'estudi va concloure que el 42 % consistia en entrepans, seguits de brioixeria (24 %), fruita (14 %) i una combinació de fruita i brioixeria (6 %). Dels berenars registrats, només el 22 % es podia considerar saludable i complia les recomanacions de les autoritats sanitàries i dels experts en nutrició infantil. A més, a mesura que augmenta l'edat dels escolars, la qualitat nutricional dels berenars baixa.

"Encara que en aquesta recerca no hem estudiat els efectes d'aquestes dietes, l'evidència científica ens informa que un desequilibri nutricional recurrent en el temps pot tenir conseqüències per a la salut a curt i llarg termini, així com afectar el creixement i el desenvolupament", explica Nadia San Onofre, investigadora de FoodLab i professora dels Estudis de Ciències de la Salut de la UOC. "És essencial desenvolupar programes d'educació alimentària per millorar la qualitat del berenar des de la primera infància i considerar-lo una oportunitat per ajustar les necessitats dietètiques diàries dels nens i nenes d'Espanya".

El berenar és, en general, un menjar poc estudiat, però les recerques fetes fins al moment han detectat que és una de les ingestes diàries que sol incloure més proporció d'aliments ultraprocessats insans. D'altra banda, les recerques sobre alimentació de nens, nenes i adolescents europeus en edat escolar assenyalen la deterioració de la qualitat de la seva dieta a causa de l'augment del consum de cereals refinats, brioixeria, menjar ràpid i begudes ensucrades, entre altres aliments.

En l'àmbit internacional, estudis similars assenyalen les mateixes tendències. Per exemple, una recerca publicada el 2018 sobre els berenars d'estudiants d'entre 4 i 13 anys a Austràlia, la Xina, Mèxic i els Estats Units va trobar diferències en la freqüència de consum, així com en l'aportació energètica i nutricional de les ingestes, encara que en general va detectar una presència elevada de sucres afegits i greixos saturats en els berenars dels menors.

Claus per millorar les dietes infantils

L'estudi liderat des del grup FoodLab, resultat de tres treballs de final de màster elaborats per alumnes del màster universitari de Nutrició i Salut de la UOC, aprofundeix també en les eines i els desafiaments per millorar la qualitat nutricional del berenar (i les dietes infantils en general), així com la sostenibilitat alimentària. Entre les recomanacions, cal destacar les següents:

• Assegurar que la dieta inclogui una àmplia varietat d'aliments vegetals frescos o poc processats, com ara fruites, verdures, llegums, cereals integrals, fruita seca i oli d'oliva, i prioritzar aquells que siguin de temporada i de producció local.
• Moderar el consum d'aliments proteics, com el peix, els ous i, sobretot, les carns. En el cas dels lactis, s'aconsella consumir-los sense sucres afegits.
• Prendre menys aliments rics en sucres afegits, greixos i sal i, en particular, productes ultraprocessats, brioixeria, galetes, begudes ensucrades i embotits.
• Consumir aigua sempre com a beguda principal.

"Una cosa és saber què s'ha de menjar, però saber com fer-ho és diferent. I vet aquí la importància de la planificació, tant dels menjars com de les compres d'aliments", explica Nadia San Onofre. "Promoure hàbits saludables i sostenibles durant la infància requereix un esforç col·laboratiu en el qual han de participar les famílies, les escoles, les agències de salut pública i altres entitats comunitàries, fins i tot la indústria". D'acord amb la investigadora, és important involucrar les nenes i nens en la cuina per facilitar l'acceptació dels aliments, incorporar hàbits saludables com a adults i referents per als menors, i oferir varietat de verdures i fruites de temporada com a refrigeri.

"D'altra banda, cal recordar que els hàbits alimentaris també estan condicionats per factors externs als individuals", conclou San Onofre. "Per exemple, hem d'exigir la regulació de la publicitat d'aliments dirigida a nenes i nens, ja que s'ha demostrat que és una mesura molt efectiva en la millora dels seus hàbits alimentaris, i que en els entorns alimentaris propers a les escoles hi hagi opcions saludables i accessibles. A més, és necessari que les institucions educatives promoguin l'educació alimentària des d'edats primerenques perquè els nens i les nenes adquireixin coneixements i habilitats que els permetin fer eleccions alimentàries saludables al llarg de la seva vida.

Aquesta recerca de la UOC afavoreix l'objectiu de desenvolupament sostenible (ODS) de les Nacions Unides número 3, Salut i benestar.

Article de referència:

González-Campins, C.; Soler, L.F.; Guasch-Niubó, O.; San Onofre, N.; Aguilar Martínez, A.; Martínez-García, A.; Manera, M.; Salvador, G.; Bach-Faig, A. Nutritional Quality of the Mid-Afternoon Snack of Schooled Children between the Ages of 3 and 12 Years in Three Areas in Spain. Nutrients 2024, 16, 1944. https://doi.org/10.3390/nu16121944

UOC R&I

La recerca i innovació (R+I) de la UOC contribueix a solucionar els reptes a què s'enfronten les societats globals del segle XXI mitjançant l'estudi de la interacció de la tecnologia i les ciències humanes i socials, amb un focus específic en la societat xarxa, l'aprenentatge en línia i la salut digital.

Els més de 500 investigadors i investigadores i més de 50 grups de recerca s'articulen entorn dels set estudis de la UOC, un programa de recerca en aprenentatge en línia (e-learning research) i dos centres de recerca: l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3) i l'eHealth Center (eHC).

A més, la Universitat impulsa la innovació en l'aprenentatge digital mitjançant l'eLearning Innovation Center (eLinC), i la transferència de coneixement i l'emprenedoria de la comunitat UOC amb la plataforma Hubbik.

Els objectius de l'Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides i el coneixement obert són eixos estratègics de la docència, la recerca i la innovació de la UOC. Més informació: research.uoc.edu.