La Generalitat atorga dues distincions Jaume Vicens Vives a la UOC

Mirela Fiori, professora dels Estudis de Dret i Ciència Política de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), i el projecte LIS, dels Estudis d'Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació de la UOC, han rebut dues distincions Jaume Vicens Vives de la Generalitat de Catalunya en reconeixement de la qualitat docent universitària. Els guardons es lliuraran en el marc de l'acte d'inauguració del curs acadèmic del sistema universitari català 2024-2025, que tindrà lloc el dijous 3 d'octubre a les 12 h i que enguany acollirà la UOC.

El Govern ha valorat amb un premi individual la tasca de la professora Fiori pel desenvolupament d'estratègies d'innovació docent amb impacte social, en les quals el procés d'aprenentatge és transformador i proper a la comunitat, i per perseguir la generació d'una ciutadania global des del compromís social, cívic i ètic.

Quant al projecte LIS, un sistema d'acompanyament a l'estudiantat a través de la IA, ha rebut un premi col·lectiu donada la seva importància per idear i aplicar un sistema d'aprenentatge intel·ligent adaptatiu per detectar precoçment i ajudar l'estudiantat en risc de suspendre, i que el professorat pugui proporcionar una retroalimentació més eficaç i personalitzada des de la interdisciplinarietat i la diversitat.

Innovació docent per a un urbanisme compromès

Mirela Fiori és arquitecta urbanista i doctora en Gestió i Valoració Urbana per la Universitat Politècnica de Catalunya. Els seus interessos de recerca se centren en els processos d'inclusió i exclusió a l'espai públic, la justícia espacial i la innovació pedagògica. La distinció Jaume Vicens Vives li ha estat atorgada pel conjunt d'estratègies d'innovació docent incorporades en el màster universitari de Ciutat i Urbanisme, que dirigeix des del 2012.

El programa té l'impacte social com a objectiu principal i està dissenyat no només per impartir coneixements tècnics, sinó també per formar una ciutadania global i crítica que intervingui en la transformació social des d'un compromís ètic. Part de l'enfocament s'alinea amb els objectius de desenvolupament sostenible (ODS), especialment amb l'ODS 11 (ciutats i comunitats sostenibles), l'ODS 5 (igualtat de gènere) i l'ODS 4 (educació de qualitat).

A Fiori, el primer premi ja li va arribar fa uns mesos, quan la UOC va triar la seva candidatura per presentar-la a aquests guardons, decisió que la va fer sentir "feliç i emocionada", recorda. La distinció Jaume Vicens Vives és per a ella "un reconeixement a la qualitat docent de moltes persones que fem molta feina i que és poc visible". El guardó és "un estímul per a tots i totes nosaltres, un senyal que ens indica que anem pel bon camí i ens anima a continuar innovant", reconeix. Per a Fiori, les estratègies d'innovació docent que ha anat implementant al llarg dels anys tenen una recompensa directa quan rep, per part de l'estudiantat, valoracions molt positives. "Aquest premi em dona forces per seguir endavant i per establir uns vincles molt directes entre la docència i la recerca aplicada", conclou Fiori.

Les estratègies d'innovació docent incorporades per Fiori han promogut canvis en l'àmbit metodològic, de disseny de competències i activitats i dels recursos docents existents, tots orientats a ampliar l'impacte social de la titulació i a crear oportunitats per a la transferència a partir de dos principis fonamentals: apropar-se a la comunitat amb activitats docents i de recerca per contribuir a la seva transformació social, i formar una ciutadania global mitjançant un procés d'aprenentatge transformador i compromès socialment. El programa l'han cursat, des de l'any 2006, gairebé 3.000 persones.

Sota la direcció de Fiori, l'equip del màster va traçar noves estratègies d'innovació docent centrades en cinc eixos principals: avaluació i testatge permanent d'accions d'innovació docent, proximitat en la docència en línia, proximitat amb el territori, recursos Creative Commons i igualtat i equitat de gènere.

Com a impacte, cal destacar la transversalitat, la polivalència i les competències integrals que obté l'estudiant del màster i que li permeten passar a espais de decisió estratègica i polítics. Pel que fa a l'impacte grupal, adquireixen capacitats per gestionar la complexitat, per cooperar i per entendre el llenguatge d'altres professions.

Entre les eines docents més innovadores centrades en la proximitat amb l'estudiant, s'inclouen tallers síncrons i asíncrons, treballs col·laboratius multidisciplinaris i tallers de pràctica en línia. En relació amb la proximitat amb el territori, Fiori assenyala els treballs finals com una "gran oportunitat d'impacte i transferència". Com a exemple, podem citar el projecte d'aprenentatge servei al barri de la Pau de Barcelona o el pilot per a la construcció assistida d'habitatges a Lima (Perú). Des del 2018, s'han realitzat 350 treballs finals de màster, 72 publicats amb llicència Creative Commons en el repositori institucional obert de la Universitat.

IA per detectar a temps estudiantat en risc de suspendre

El projecte LIS (Learning Intelligent System) està dissenyat per detectar l'abandonament prematur dels estudis d'educació superior en línia, especialment durant el primer any de carrera, i intervenir-hi. El projecte va sorgir el 2018 per un impuls institucional a la innovació docent en l'aplicació de la IA en la docència a partir de la convocatòria New Goals de l'eLearning Innovation Center (eLinC) de la UOC, el centre que treballa per la innovació i la transformació educativa a través de l'ús de les tecnologies.

Van crear aquest projecte un equip multidisciplinari d'investigadors liderat per David Bañeres, professor dels Estudis d'Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació i membre del grup de recerca SOM Research Lab, Ana Elena Guerrero, en aquell moment professora i investigadora de la UOC, i M. Elena Rodríguez González, professora dels mateixos estudis i membre del grup de recerca TEKING.

L'equip va desenvolupar un sistema basat en algoritmes d'IA que permet detectar en temps real els estudiants en risc de suspendre i en risc d'abandonament i que, a més, és capaç d'intervenir automàticament de manera precoç amb missatges personalitzats per revertir la situació. Aquest seguiment continuat ajuda a escurçar el temps entre els primers senyals de risc i la intervenció del sistema per evitar que l'alumnat abandoni l'assignatura.

La tecnologia s'ha testat durant diverses proves pilot amb una participació de 5.277 estudiants en assignatures de diversos estudis de la Universitat (Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació; Economia i Empresa; Dret i Ciència Política, i Psicologia i Ciències de l'Educació) i s'ha demostrat la seva aplicabilitat, la reducció de l'abandonament de les assignatures i l'augment de la participació i la satisfacció de l'estudiantat durant el semestre. "Aquests prometedors resultats s'han aconseguit gràcies al desenvolupament de models predictius específics per detectar el risc de suspendre i el d'abandonament que s'han incorporat al projecte LIS i que s'estan testant amb bons resultats en diferents proves pilot amb estudiants de la UOC des del 2019", explica Bañeres.

El professor i investigador qualifica d'"excepcional" l'impacte extern del projecte, tant en la comunitat científica (8 articles de revista i 8 articles de conferència) com en la comunitat acadèmica, amb la participació en més de 20 conferències i seminaris educatius. A més, la seva aplicabilitat ha permès la transferència tecnològica a altres centres educatius, com l'Oficina Europea de Patents.

Què reconeixen les distincions Jaume Vicens Vives?

Els premis Jaume Vicens Vives, creats l'any 1996, tenen com a objectiu reconèixer la qualitat docent universitària. Les mencions M. Encarna Sanahuja Yll reconeixen l'excel·lència en la inclusió de la perspectiva de gènere en la pràctica docent universitària.

Els premis Vicens Vives d'enguany han reconegut un total de tres professors universitaris, tres equips col·lectius i dues mencions M. Encarna Sanahuja Yll. Els guardonats han estat seleccionats a partir de les propostes fetes pels consells socials de les universitats públiques i privades de Catalunya, i cadascun rebrà un premi dotat de 20.000 euros, un import que l'han de destinar a projectes d'innovació o de millora docent i en la perspectiva de gènere.

Distincions que ha rebut la UOC

Altres professors i professores de la Universitat guardonats amb aquesta distinció han estat: Antoni Pérez Navarro i Jordi Conesa, professors dels Estudis d'Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació de la UOC, i Nizaiá Cassián Yde, professora dels Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació de la UOC (2023); Maria Jesús Marco, professora dels Estudis d'Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació i investigadora del grup EduSTEAM; Sílvia Sivera, professora dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació i investigadora del grup GAME; Teresa Sancho, professora dels Estudis d'Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació i investigadora líder del grup EduSTEAM; Mar Sabadell, professora dels Estudis d'Economia i Empresa i investigadora del grup DigiBiz; Montse Guitert, professora dels Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació i investigadora líder del grup EDUL@B, i Joseph Hopkins, director del Centre d'Idiomes Moderns i professor i investigador dels Estudis d'Arts i Humanitats.