La funció de la cultura en els drets humans i la pau, a debat en la III Jornada de la Càtedra UNESCO Pau Casals

Els drets culturals, que posen l'accent en el dret d'accés a la cultura i el respecte a la diversitat cultural, són els menys explorats dins la família dels drets humans. Es van formular per primera vegada en la Declaració de Friburg, l'any 2007, i amb l'Agenda 2030 per al desenvolupament sostenible de les Nacions Unides han adquirit una importància creixent. La III Jornada de la Càtedra UNESCO Pau Casals, "Educar en drets humans per la pau", posa el focus en la relació entre els drets culturals i l'educació per la pau, i s'emmarca en el llegat humanístic i musical de Pau Casals, artista que va destacar tant pel seu talent musical com pel seu compromís amb els drets humans i la pau. De segur que, avui, Pau Casals s'hauria posicionat a favor de la pau i contra les guerres en aquest món tan turbulent en què vivim.

"Les dues grans preocupacions de Casals van ser la preservació de la pau i el fet de facilitar l'accés a la música, i la cultura en general, a tots els grups socials. El 1926 va fundar a Barcelona l'Associació Obrera de Concerts, un exemple pràctic de com es pot estendre un dret cultural a sectors que, per raons econòmiques i educatives, en quedaven al marge", explica Joan Fuster, director de la càtedra, professor agregat dels Estudis d'Arts i Humanitats de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i un dels moderadors de l'acte.

La directora de Drets Culturals del Ministeri de Cultura, Jazmín Beirak, i el codirector de la càtedra, Alfons Martinell, conversaran sobre els drets culturals en una de les taules de la jornada.

També hi participarà Laurence Cuny, jurista experta en protecció dels músics en l'àmbit del dret internacional i guanyadora d'una de les beques de recerca de la càtedra l'any passat. Per a Cuny, "com aprenem i què sabem del nostre passat pot enfortir la pau i el respecte als drets humans, o bé mantenir les divisions i les tensions entre els grups de persones. És per això que els drets culturals requereixen polítiques que promoguin la interacció cultural i la comprensió entre persones i comunitats. La integració de drets culturals en l'educació per la pau és natural i necessària". La investigadora s'ha capbussat en la figura de Casals i ha descobert elements poc coneguts de l'artista, com ara que va ser un dels primers patrons d'Amnistia Internacional quan es va fundar l'organització, l'any 1961.

Cuny intervindrà en una taula rodona titulada "Protecció i conflictes relacionats amb els drets culturals", que abordarà de quina manera la interpretació política o identitària dels drets culturals pot provocar conflictes. També hi participaran Beatriz Barreiro, doctora en Drets Humans i professora de Dret Internacional Públic i Relacions Internacionals de la Universitat Rey Juan Carlos; Tere Badia, consultora i exdirectora de Culture Action Europe, i Jordi Pascual, professor del màster universitari de Gestió Cultural (interuniversitari: UOC, UdG), com a moderador.

Drets humans i pau, sinergies o conflicte?

Tot i que tant els drets humans com la pau són molt presents en l'ensenyament formal, no sempre és fàcil trobar sinergies i fórmules educatives que permetin integrar ambdós àmbits. Així ho explicarà Maider Maraña, directora de la Fundació Baketik i consultora de drets culturals i polítiques públiques, que participarà en la taula rodona "Sinergies educatives en drets humans per la pau". Maraña presentarà un estudi elaborat en centres educatius del País Basc per la Fundació Baketik i la Fundació Bakeola que mostra la realitat que es viu a les aules a l'hora de plantejar qüestions sobre drets humans i pau, "que no necessàriament van sempre de bracet", afirma.

"Si bé considerem que els docents estan prou capacitats per formar en drets humans, hem vist que els nostres centres escolars reflecteixen les mateixes dificultats que es viuen a la societat a l'hora d'abordar la pau i el conflicte", explica Maraña. Per a la directora de Baketik, "s'ha demostrat que el rol de la cultura i de les propostes artístiques és molt beneficiós per desfer nusos". En aquesta taula, que també comptarà amb la participació de Marina Caireta, de l'Escola de Cultura de Pau de la Universitat Autònoma de Barcelona, i Mireia Tresserras, d'EducAart, es presentaran alguns casos d'èxit en què l'art i la cultura han contribuït a l'eliminació de conflictes.

La jornada, que tindrà lloc el 29 de maig al Pati Manning (Barcelona), té el suport del Ministeri d'Afers Exteriors, Unió Europea i Cooperació, i la col·laboració del Centre d'Estudis i Recursos de la Diputació de Barcelona i l'Institut Català Internacional per la Pau. Consulteu-ne el programa complet.