Joguines inclusives, una assignatura pendent

Regalarien uns pares a les seves filles i fills nines en cadires de rodes, amb vitiligen o amb trisomia 21 (síndrome de Down)? Les joguines inclusives no només serveixen perquè els menors amb diversitat se sentin identificats i acceptats, ja que representen la seva pròpia realitat, sinó també per normalitzar aquesta realitat i fomentar una actitud de respecte cap a la diversitat entre els altres, segons els experts.

Només una de cada deu famílies afirma tenir alguna joguina inclusiva, i una de cada cinc no sap amb seguretat si en té cap, segons un estudi de l'Institut Tecnològic de Producte Infantil i Oci (AIJU). Aquesta organització va analitzar més de 300 joguines per arribar a la conclusió que menys de la meitat, tan sols el 49 % de les examinades, es podien considerar realment inclusives. A més, segons aquest estudi, només el 39 % de les famílies europees sap reconèixer una joguina inclusiva. Les categories més inclusives són els peluixos i les joguines de primera infància, i les menys inclusives, les construccions, els puzles i els muntatges.

Però la preocupació per l'oferta de joguines inclusives entre els progenitors hi és: un de cada tres pares britànics (un 32 %) considera que les joguines no reflecteixen la diversitat ètnica, i quatre de cada cinc (el 80 %) creu que és important que els seus fills tinguin accés a joguines inclusives. Per la seva banda, un 90 % dels pares europeus considera que la publicitat accentua els estereotips de gènere, segons un estudi de COFACE Families Europe.

Un sector amb nombrosos desafiaments

El principal símptoma que demostra que la indústria no està avançant en la direcció adequada és que les joguines inclusives encara constitueixen una categoria pròpia. "Si la majoria fossin inclusives, aquesta categoria no existiria", afirma Vanessa Rodríguez Pousada, professora  col·laboradora dels Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). A escala mundial, algunes empreses líders, com ara Barbie i American Girl, han llançat productes que representen diverses realitats, des de nines amb pròtesis fins a instruccions en braille i textures pensades per a menors amb discapacitats visuals. Però encara que Barbie inclou ètnies i discapacitats, continua mantenint una majoria de nines blanques, la qual cosa reforça els estereotips. "Si hi ha dues-centes Barbies blanques i només una de negra, això subratlla la diferència, no la normalitza; necessitem un equilibri representatiu de la diversitat existent", afegeix l'experta.

"Els objectius de desenvolupament sostenible (ODS) i els índexs de desigualtat de gènere (IDG) ens recorden la importància que aquest tipus d'evolucions en el producte siguin conseqüència de l'evolució i la necessitat de representació social i tinguin un propòsit evolutiu. El lideratge i la presència en el mercat de les organitzacions ha de respondre a una perspectiva cada vegada més humanista i basada en principis ètics i humans. Però el propòsit i els valors socials han d'estar ben conjugats amb el compte de resultats", explica Mireia Cabero Jounou, professora  col·laboradora dels Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació de la

La importància d'entendre la diversitat

Jugar és més que un acte intrínsec de la infantesa, també és una manera de relacionar-se, d'aprendre i d'expressar emocions. Els últims anys s'han produït avanços significatius i han sorgit dissenys inspiradors, com ara Oli, el primer ninot argentí amb trisomia 21, creat a petició del pare de la petita Sofía perquè la seva filla es pogués veure representada i acceptada. La primera vegada que li van atansar l'Oli, la nena es va emocionar i el va abraçar, i els seus pares van fer broma dient que els havia fet avis. Va ser també a l'Argentina on Daniela Briñón, mare d'una nena amb encefalopatia crònica, va crear el seu propi negoci de jocs inclusius i sensorials, Zona de Sentidos, a fi de fer feliç la seva filla i tots aquells que no troben joguines a la mida de les seves habilitats.

Les joguines inclusives ofereixen nombrosos beneficis tant per a menors amb diversitat funcional com per a la resta, segons una recerca acadèmica feta al Brasil. A més d'entretenir, compleixen una funció terapèutica i de rehabilitació, i donen suport al desenvolupament psicològic, físic i social dels petits. Aquestes joguines fomenten la independència, l'empatia i la interacció social, especialment en aquells casos en què existeixen barreres d'accessibilitat. Tecnologies com ara sensors, robòtica i plataformes interactives milloren l'experiència de joc per a nens i nenes amb discapacitats físiques, cognitives o de comunicació.

La recerca destaca també la importància d'un disseny participatiu i interdisciplinari en el qual col·laborin terapeutes, cuidadors, enginyers i el públic infantil per aconseguir objectius terapèutics i d'entreteniment. Mitjançant la internet de les coses (IoT), les joguines es poden connectar en xarxa, la qual cosa permet a cuidadors i terapeutes supervisar-ne l'ús a distància i recollir dades sobre el comportament dels nens i nenes mentre juguen.

Aprendre a veure la diversitat com una cosa natural

El valor de les joguines inclusives radica en la seva capacitat per ensenyar els nens i nenes a veure la diversitat com una cosa natural. Rodríguez destaca que, quan els menors troben en les seves joguines una representació de les seves pròpies realitats, se senten més integrats i reforcen la seva identitat. "Una joguina inclusiva no hauria de fer que un nen en vegi un altre com a diferent, sinó que hauria de fomentar que tots es percebin en igualtat, sense categories de distinció. La diversitat és natural en l'ésser humà i, si aconseguim que les joguines la reflecteixin, l'empatia es desenvoluparà de manera genuïna i espontània", explica.

Cabero dona suport a aquesta visió en assenyalar que les joguines inclusives poden tenir un impacte profund en el desenvolupament de l'empatia i l'acceptació personal des d'una edat primerenca. "Aquestes joguines poden ajudar els nens a obrir la ment i facilitar el respecte a les diferències, de manera que es fomenti una infància més tolerant i conscient de la riquesa de la diversitat", afirma l'experta.

Una qüestió d'ètica i estratègia de mercat

Des de la perspectiva econòmica, les joguines inclusives també representen una oportunitat de creixement en el mercat global. Cabero apunta que l'impacte econòmic dependrà de la sensibilitat i la maduresa del mercat vers aquests productes, ja que els compradors solen ser adults i pot ser que no prioritzin aquest tipus de regals. "Encara que no és un producte de primera necessitat, la inclusió pot atreure pares interessats en productes socialment responsables i fidelitzar a llarg termini consumidors que valorin aquests aspectes en les empreses", afirma.

Un article de ToyNetwork destaca que la diversitat i la inclusió en la indústria de la joguina no només compleixen una funció social, sinó que també es poden traduir en beneficis econòmics en accedir a mercats desatesos i fomentar la lleialtat del client. Al món hi ha més de 1.500 milions de persones amb discapacitat, per la qual cosa "hauria de ser un nínxol de mercat molt atractiu", assenyala la plataforma en línia especialitzada en tendències i anàlisis del sector de la joguina.

En aquest sentit, Cabero remarca la importància de trobar un equilibri entre la responsabilitat ètica i la viabilitat econòmica: "El lideratge empresarial ha de respondre a principis humanistes que connectin amb el mercat i mantinguin el compte de resultats. La clau és combinar una narrativa ètica i pedagògica amb estratègies de màrqueting que sensibilitzin el consumidor".

Un canvi real o una estratègia per vendre?

No obstant això, Rodríguez suggereix que, per avançar cap a una inclusió autèntica, les marques haurien de dissenyar joguines que puguin ser utilitzades pel públic infantil amb diferents capacitats, sense segmentar. "El disseny inclusiu hauria de ser la norma i no una categoria a banda. Només així s'aconseguiria una integració real en l'experiència de joc de tots els nens i les nenes", afirma.

Totes dues expertes coincideixen que el mercat de joguines inclusives té potencial de creixement, especialment si les empreses aconsegueixen combinar innovació i aliances amb el tercer sector. "El mercat està saturat, però les empreses que sàpiguen crear un valor competitiu basat en la inclusió podran liderar una revolució en el sector", conclou Cabero.