Infants amb TDL més enllà de les aules: què hi poden fer la família i els amics?

Què passa quan una nena o un nen amb TDL surt de l'escola? Encara que a l'aula reben suport i seguiment, quan l'escola tanca les portes, moltes famílies i amics no saben com ajudar-los. Aquest entorn, però, és fonamental per al seu desenvolupament social i emocional, segons els experts. "Sovint és fora de les classes on les coses són més difícils i això pot interferir en l'aprenentatge", assenyala la doctora Courtenay Norbury[A1] , de la University College London (UCL), que participarà en la VIII Jornada sobre Dificultats de l'Aprenentatge i Trastorns del Llenguatge de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), que se celebrarà el 30 de novembre.

Els trastorns del desenvolupament del llenguatge (TDL), que afecten un 7 % dels menors en edat escolar, comporten barreres significatives per al seu desenvolupament social i acadèmic. Hi ha molts estudis sobre com millorar la situació de nens i nenes amb TDL dins de les aules i a les consultes, però cada vegada més els experts subratllen la importància d'estratègies innovadores que facilitin la seva inclusió també en l'entorn extraescolar i en la societat en general.

Innovacions fora de l'aula

Els companys de classe dels menors amb TDL poden actuar com una xarxa de suport essencial, integrant aquests infants en activitats extracurriculars que enforteixen la seva confiança i les seves habilitats socials. Segons Norbury, "és molt important que el jovent amb trastorns del llenguatge construeixi xarxes socials positives i participi en activitats que li agradin i en les quals destaqui, ja que aquestes experiències fomenten la confiança i l'autoestima. Molts joves amb trastorns del llenguatge tenen un gran talent en el camp artístic, com el teatre o la música, la construcció o la cuina". Mitjançant aquestes activitats, els menors amb TDL se senten valorats i reconeguts.

La família exerceix un rol central en la integració d'aquests nens i nenes, subratlla Alfonso Igualada Pérez, professor dels Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació de la UOC, "en concret, les mares, com el nucli de suport fora de l'àmbit escolar i que es mantindrà al llarg de la vida". Aquest enfocament posa en relleu la necessitat de capacitar les famílies en estratègies d'interacció lingüística i desenvolupament del llenguatge perquè puguin oferir un suport continu a casa.

Norbury assenyala que una intervenció primerenca perquè les famílies duguin a terme estratègies òptimes de suport al llenguatge i una comunicació satisfactòria ha demostrat millores significatives en els menors. Per exemple, l'instint natural de les famílies quan un nen o una nena no parla és fer-li més preguntes, tanmateix, la millor estratègia és proporcionar més exemples de llenguatge, descrivint el que l'infant veu, fa o pensa. El reconeixement d'altres senyals comunicatius més subtils, com assenyalar, mirar una cosa o fer un moviment general que els cuidadors poden utilitzar per proporcionar més informació lingüística, ha resultat també de gran ajuda per a les famílies.

Els programes que involucren la família i l'entorn[A2]  escolar han demostrat ser especialment beneficiosos, i formen part d'un enfocament holístic nou que combina el suport a l'aula amb activitats extracurriculars comunitàries que poden millorar les habilitats socials i lingüístiques dels nens i nenes amb TDL.

La terapeuta també considera que seran determinants els avenços en tecnologia per a la inclusió, ja que aquests poden millorar la comunicació, l'aprenentatge i la participació activa.

A més dels TDL, moltes dificultats d'aprenentatge es beneficien d'enfocaments d'intervenció multisensorial i l'ús de tecnologia inclusiva, com apps de suport a l'aprenentatge i dispositius que faciliten la personalització d'activitats i del contingut educatiu o la millora de la comunicació.

Tres reptes clau

Igualada destaca tres reptes clau:

• · La creació d'una societat informada i conscienciada per augmentar la prevenció. La informació i la comprensió social sobre què és el desenvolupament del llenguatge i com impacta en la vida dels infants són fonamentals per a intervencions primerenques i de millora de la qualitat de vida que ajuden a promoure la inclusió.
• · També cal actualitzar els models d'avaluació del llenguatge d'acord amb les evidències científiques actuals. Això implica passar d'un model centrat en diagnòstics estàtics a un enfocament de diagnòstic funcional que permeti conèixer les habilitats que necessiten suport i les potencialitats del desenvolupament del menor.
• ·  I, finalment, és important posar en pràctica intervencions multinivell, és a dir, intervencions adaptades a diferents nivells de suport que permetin valorar de manera precisa l'impacte de cada intervenció i ajustar-la segons les necessitats específiques de cada infant.

Aquestes innovacions no només compleixen l'imperatiu ètic de millorar la vida dels menors i les seves famílies, sinó que també ofereixen un retorn positiu a la societat en reduir costos en un gran nombre de sectors. Invertir en intervencions primerenques i efectives per als trastorns del desenvolupament del llenguatge representa un benefici econòmic per a la societat a llarg termini.

En aquest sentit, estudis recents en avaluacions econòmiques[A3]  de trastorns del neurodesenvolupament demostren que el suport primerenc pot reduir de manera significativa els costos associats a serveis de dependència, salut, educació especialitzada i justícia, així com millorar les oportunitats de productivitat i independència futura per a les persones afectades i els seus cuidadors. Aquests beneficis no només alleugen la càrrega econòmica, sinó que també promouen una inclusió més completa i sostenible d'aquests individus en la societat.

Avenços dins de l'aula

A l'aula també s'estan fent progressos que milloren tant la detecció precoç com l'evolució dels menors amb TDL. L'avaluació dinàmica és un d'aquests avenços. Igualada subratlla que, a diferència de les proves estandarditzades que ofereixen una foto estàtica del coneixement d'un contingut concret, aquesta metodologia permet avaluar la capacitat d'aprenentatge de l'infant de manera contínua, cosa que proporciona un diagnòstic funcional més precís.

La intervenció de la narrativa multimodal, desenvolupada pel mateix Alfonso Igualada juntament amb Júlia Florit-Pons i Pilar Prieto, del Grup d'Estudis de Prosòdia i Gestualitat (GrEP) de la Universitat Pompeu Fabra, ha mostrat resultats positius quan s'ha aplicat tant en l'àmbit de grup a l'aula com en suport individual per a canalla amb dificultats del llenguatge. Aquesta metodologia, creada en col·laboració amb professionals, és flexible i permet adaptar-se a diferents nivells de necessitat, segons explica el professor de la UOC. La intervenció també consta d'una avaluació dinàmica que mesura la tipologia d'ajudes que necessita la nena o el nen; això fa possible predir amb quina efectivitat millorarà.

La seva importància rau en el fet que l'habilitat d'explicar històries durant la infància és essencial per expressar-se en diferents contextos, com el social, l'acadèmic o el professional, i fins i tot en situacions legals, com en un judici. StoryTIC, la versió digital d'aquesta intervenció i una eina de transformació en la concepció de la qual participa la UOC, pot facilitar la seva posada en pràctica a les aules, la qual cosa és un desenvolupament prometedor en l'educació d'aquests menors. No obstant això, "encara hi ha reptes per integrar nens i nenes amb dificultats del llenguatge en entorns educatius comuns", adverteixen.

"La sensibilització i formació del professorat sobre els trastorns del llenguatge i com es presenten a l'aula des de la formació inicial és una necessitat prioritària", indica Norbury. Aquesta sensibilització permet adaptar el currículum i els estils de comunicació a les necessitats d'aquests alumnes. A més, segons l'experta, cal ampliar la consideració dels companys de classe com una font de suport important per a l'estudiantat amb TDL.