L'IA matarà la creativitat?

Pot compondre cançons, escriure llibres i fins i tot guanyar un bon jugador als escacs. Per això, una de les inquietuds respecte a la intel·ligència artificial (IA) és si acabarà sent més creativa que els humans. L'IA no pot generar idees fonamentalment noves per si sola, segons un article publicat a ScienceDirect. Del que sí que és capaç és d'ajudar els humans a fer-ho catalitzant la creativitat humana.

"Si bé tecnologies com GPT-4 es caracteritzen per ser intel·ligències artificials creatives i generatives, el seu desenvolupament encara és a les beceroles i, almenys de moment, la seva capacitat de creativitat no està al nivell d'un equip de persones creatiu, tan sols el complementa. Per això, en entorns laborals, la creativitat continua sent una capacitat molt valorada", explica Enrique Baleriola, professor de Psicologia Social del Treball i les Organitzacions dels Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). Per a Baleriola, "aquesta habilitat és i serà demanada especialment per aquelles empreses que estiguin en un moment d'inici o de creixement, o que necessitin modificar els seus processos i les seves formes de treball per guanyar eficiència o diferenciar-se". 

Segons els experts, en els àmbits en què les últimes innovacions tecnològiques estan calant més intensament és on la creativitat pot mantenir i salvar llocs de treball. "Especialment en un ambient laboral i professional tan dinàmic com l'actual, i encara que no estigui relacionada explícitament o directament amb les habilitats o els coneixements de molts llocs laborals, sí que és una de les metahabilitats o soft skills més apreciades", explica.

La raó és que la creativitat aporta novetat. I aquesta novetat, aplicada als problemes i a les seves solucions, a noves fórmules, protocols o formes de treball, a nous productes i dissenys, és el que aporta valor en els llocs de treball. "Parla d'altres característiques que les empreses solen buscar: una marca o un posicionament propi i diferent dels de la competència, noves tendències, la innovació en els productes o serveis oferts, sortir de la zona de confort, anticipar-se a possibles reptes o problemes...", indica el professor de la UOC. "Això fomenta una mentalitat d'equip més oberta i flexible amb el canvi i amb l'adaptació, la qual cosa és totalment necessària en l'actualitat", afegeix.

Què és la creativitat?

Però què s'entén per creativitat? Segons el professor de la UOC, no té a veure exclusivament amb la idea canònica de ser una persona amb moltes idees o molt artística, sinó també amb la capacitat per resoldre aspectes més rutinaris o no tan donats a explorar idees noves des de zero. Per exemple, la capacitat de buscar solucions noves a problemes emergents o d'establir noves maneres de dur a terme el treball ja establert.

Des de la neurociència, la creativitat es defineix com l'habilitat que té el cervell per produir un treball o un producte que sigui nou, és a dir, original i únic, i que a més sigui útil dins d'un context social. Una cosa crucial en la cultura, la ciència, l'educació… Però també pot ser clau en l'àmbit econòmic o industrial, assenyala Diego Redolar, director del grau de Psicologia[A1]  i investigador principal del grup Cognitive NeuroLab de la UOC. "Les persones creatives es caracteritzen per la seva fluïdesa d'idees, per l'originalitat i la novetat d'aquestes idees, i també per la seva capacitat de tenir un pensament flexible. Hi ha diferents proves que intenten mesurar en les persones la creativitat tenint en compte tots aquests aspectes", assenyala.

Com sorgeix la creativitat?

La neurociència ha mesurat la creativitat a través de l'electroencelografia (EEG), amb elèctrodes que mesuren els ritmes cerebrals. "Les neurones treballen utilitzant diferents ritmes. És com si hi hagués una orquestra en la qual les neurones serien els músics, i el director d'orquestra, el que els dirigeix. A vegades els músics poden tocar a l'uníson, que és quan parlem d'una gran sincronització. Hi ha un patró cerebral que es diu delta, en el qual hi ha molta sincronització. Altres vegades els músics poden tocar instruments quan volen, sense fer cas al director d'orquestra, que és el que succeeix quan parlem d'una gran desincronització, que seria un patró beta. El que s'ha vist és que l'activitat cerebral durant la creativitat sembla estar relacionada amb una mena d'activitat que és l'anomenada alfa", explica Redolar.

Amb estudis de neuroimatge s'ha comprovat que la creativitat està relacionada amb un augment d'activitat en diferents regions cerebrals. Una d'aquestes regions és l'escorça prefrontal. Concretament, s'ha observat un augment d'activitat en l'escorça prefrontal dorsolateral esquerra i en l'escorça prefrontal ventrolateral dreta. "L'activitat augmenta en aquestes regions a l'hora de resoldre problemes o buscar les idees més adequades per solucionar determinades situacions en les quals les idees noves i creatives són les úniques que resolen aquest tipus de situacions", assenyala l'investigador de la UOC. "Això no és estrany, perquè aquesta escorça prefrontal està involucrada en altres processos cognitius com la flexibilitat cognitiva, l'atenció, el processament de la informació semàntica o la memòria de treball, i totes aquestes funcions exerceixen un paper crucial en la creativitat", afegeix.

A més, des d'un punt de vista neuroquímic, la creativitat es relaciona amb diferents sistemes de neurotransmissió. En concret, hi ha tres sistemes de neurotransmissió implicats: el de la serotonina, el de la dopamina i el de la noradrenalina i l'adrenalina.

La persona creativa, neix o es fa?

L'estudi La creatividad en España destaca que un de cada tres espanyols afirma que creatiu s'hi neix, mentre que sis de cada deu consideren que la creativitat és una mescla d'aptituds innates i el que s'ha anat aprenent al llarg de la vida. L'opinió de la ciència és que, encara que hi ha alguns gens que podrien estar involucrats en la creativitat, "el més important és la interacció entre la genètica, l'ambient i diferents factors epigenètics que podrien complicar una mica més aquesta relació", explica Diego Redolar.

Tant és així que la creativitat es pot fomentar. Fins i tot dins de l'empresa. Per a Enrique Baleriola, la millor manera de fer-ho és comptar amb un equip que la secundi i la fomenti, és a dir, tenir recursos i possibilitats de desenvolupament creatius que no recaiguin exclusivament en la persona que ha de ser creativa o millorar la seva creativitat. "Per exemple, fomentant espais de diàleg i reflexió oberta, oferint formacions en tècniques de pensament creatiu o promovent una cultura organitzacional que premiï la innovació, malgrat el possible augment de petits fracassos o el fet d'anar més lent en els processos a causa de la implementació de noves maneres de fer les coses", sosté.