Les festes de la lectura, de Nova York al món

Deu anys després, a Nova York s'han tornat a posar de moda les festes de la lectura, unes trobades per llegir en silenci i en companyia d'altres lectors. Reading Rhythms n'organitza des del 2023, i des de llavors l'experiència s'ha repetit més d'un centenar de vegades, animant cada cop més gent. La festa de la lectura més multitudinària ha reunit 2.000 persones repartides per la ciutat de Nova York, i aquest desembre n'hi ha previstes a Los Angeles, Londres i Roma. I ja podem constatar que aquesta iniciativa literària també ha arribat a casa nostra.

Madrid i Barcelona han organitzat cites col·lectives per llegir, com és el cas de l'After lector, a la capital espanyola, o diverses sessions de lectura compartida a la ciutat comtal. També s'hi han sumat Girona i Olot, amb el Festival de Literatura MOT. Però, quines són les claus de l'èxit d'aquest tipus de trobades literàries?

Per a Alba Colombo, professora dels Estudis d'Arts i Humanitats de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), "l'experiència de poder compartir el temps de lectura entre iguals" és el que les fa especials i reeixides. Per a l'experta en gestió cultural de la UOC, "el fet d'estar en comunitat, compartint un espai, amb persones que fan una mateixa activitat, que en aquest cas és llegir, és el valor afegit i intangible que comporten aquest tipus d'esdeveniments".

Però aquest factor no és l'únic, segons Colombo, que fa que les festes de la lectura hagin traspassat les fronteres i esdevinguin una tendència global. "Aquests esdeveniments generen molta comunicació, perquè la gent en parla", comenta. Les festes de la lectura generen, doncs, un "impacte de difusió molt gran en el sector literari i editorial", conclou Colombo.

Per què llegim?

Com defensa Narcís Figueras, professor dels Estudis d'Arts i Humanitats de la UOC i expert en cultura catalana contemporània i patrimonialització literària, "la literatura és un gran factor de distracció, però també de consol davant situacions personals i afectacions anímiques o emocionals. Ensenya a conèixer el món, les relacions humanes, la vida interior, les relacions de poder i d'exclusió...". Per això, l'expert defensa la necessitat de començar aviat. "La lectura és un element clau de la formació dels infants, adolescents i joves perquè puguin tenir un accés ple a la cultura, al seu desenvolupament personal, una comprensió crítica del món i un bon domini de l'escriptura", indica.

Els motius poden ser abundants i raonables. Sembla, per tant, lògic que una bona part dels incentius a la lectura vagin adreçats cap als entorns en què els joves coincideixen amb llibres: l'escola i les biblioteques. "És feina de la família, de l'escola i de les institucions públiques, a través dels equipaments culturals", opina el professor Figueras, que també és conscient dels esculls dels cànons institucionals: "Les lectures per obligació en el sistema escolar tenen mala premsa com a estímul. Crec que cal oferir espais de lectura silenciosa a les aules, com es tendeix avui a les aules de primària, però deixant molta llibertat d'elecció de títols, i combinar-ho a secundària i batxillerat amb la proposta o obligació d'abordar algunes obres clàssiques que cal conèixer, obres patrimonials."

Dubtes i desigualtats

Però no totes les polítiques de promoció de la lectura són iguals ni s'enfoquen de la mateixa manera per a col·lectius amb necessitats, orígens i entorns diversos. Per a Nicolás Barbieri, professor agregat dels Estudis d'Arts i Humanitats de la UOC i expert en gestió cultural, "és molt important pensar com s'adrecen aquestes accions a les persones i comunitats, perquè a vegades l'efecte que generen és l'estigmatització i l'allunyament de la lectura. Hi ha desigualtats en l'accés a la lectura i en les condicions d'aquest accés".

Si observem, per exemple, les dades de l'Enquesta de drets culturals de Barcelona 2022, que investigava els efectes de la lectura durant la pandèmia, podem veure que el tancament de biblioteques va tenir un impacte molt superior en barris de renda molt baixa (el 21,9 % li donaven una alta puntuació, davant del 6,9 % als barris de renda molt alta) i entre persones de procedència extracomunitària (prop del 21 %, respecte al 13,3 % de les d'origen europeu). També lleugerament més alt entre dones (15,9 %) que entre homes (13,2 %).

Quan la lectura és una festa

La comprensió lectora continua davallant entre els més joves, particularment els que començaven primària durant la pandèmia. Llorenç Andreu Barrachina, professor dels Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació de la UOC i investigador dels trastorns del llenguatge, creu que l'efecte del distanciament social és fins i tot més greu i que els nens que tenien un any després del confinament ja havien desenvolupat un llenguatge endarrerit: "A moltes llars, les hores que es dedicarien a la lectura s'estan dedicant a fer servir el mòbil. Llegir requereix un esforç cognitiu; en canvi, et pots passar dues hores a Instagram sense ni adonar-te'n."

"Crec que és una responsabilitat col·lectiva", resumeix Barbieri, "entenent que els poders públics (governs, centres culturals, centres educatius, etc.) tenen un grau de responsabilitat més important encara. Però també crec que, des del punt de vista comunitari i col·lectiu, ho podem fer".

Per tant, tornant a mesures d'abast vertical com les festes de la lectura de Nova York, que reivindiquen l'exercici com un esdeveniment social i físic, "oferir espais lliures de pantalles crec que sempre serà bo", suggereix Figueras. "Com a contraproposta del que és el costum dominant, crec que pot tenir atractiu i cal aprofitar-ho", conclou.