El fenomen 'tradwives': entre la cuina, les xarxes i la política conservadora

Davantals, receptes casolanes i consells maternals i conjugals són alguns dels ingredients de l'èxit de les tradwives, les esposes tradicionals a les xarxes socials. A casa nostra, un exemple és la Roro, una influencer amb 2,5 milions de seguidors que resol totes les necessitats culinàries i diàries del seu nòvio: des de fer-li els espaguetis casolans amb pesto a la genovesa fins a enquadernar-li un llibre amb les seves pròpies mans. Als Estats Units i a Anglaterra, aquest moviment de dones tradicionals, que s'ha expandit al món digital en poc temps, té per referents Ayla Stewart o a Estee Williams. "Els continguts de les tradwives s'emmarquen en un fenomen global de dones que enalteixen els rols de gènere tradicionals, aquells relacionats amb les tasques de cures i el treball reproductiu i que reivindiquen el retorn de les dones a l'esfera domèstica, mentre que s'enalteix els homes com els proveïdors econòmics", explica Sònia Herrera, professora dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC).

Dones tradicionals a les xarxes: un fenomen digital amb rerefons ideològic

A les xarxes socials, i en concret a Instagram, YouTube i TikTok, és on han trobat l'espai on projectar-se i mostrar un estil de vida més proper a la dècada dels anys cinquanta que al segle xxi. "Han trobat ressonància, patrocini i aprovació en l'ecosistema digital, i utilitzen aquestes plataformes per difondre una visió del matrimoni, de la feminitat i de la família nuclear heteronormativa que crèiem, si no abolida, almenys sí posada en crisi", explica Herrera. Segons l'experta, en la seva narrativa, a més de receptes casolanes elaborades, hi ofereixen consells sobre com ser una bona esposa i mare, i exhorten les seguidores a trobar satisfacció i realització en el fet de servir les seves parelles i en la cura de la llar.

Phyllis Schlafly va ser una de les predecessores de les tradwives, basat en moviments antifeministes en la dècada del 1970 als Estats Units. Precisament, Schlafly va ser una figura destacada de l'oposició a l'Esmena d'igualtat de drets (equal rights amendment, ERA), perquè considerava que aquesta llei faria desaparèixer les proteccions especials per a les dones i enderrocaria l'estructura familiar tradicional. Schlafly defensava que les dones no necessitaven igualtat de drets, ja que estaven "emparades" i "protegides" dins l'estructura familiar patriarcal.

De la igualtat a la regressió: la política que hi ha rere les tradwives

"Avui, el ressorgiment de la ultradreta global ha servit, a més, de paraigua perquè aquestes visions retrògrades i idealitzades de l'estructura social patriarcal tradicional comencin a tenir importància en països com França, Alemanya, Polònia, Hongria, Brasil, Mèxic, Japó o Corea del Sud", explica Herrera.

"En la dimensió ideològica, la dreta política sempre ha defensat els valors tradicionals i conservadors. El que canvia ara és que amb l'aparició dels partits d'extrema dreta els temes culturals i identitaris assoleixen molta visibilitat. Aquests nous partits han vist una oportunitat de créixer defensant una tornada als valors tradicionals front al creixement dels valors llibertaris i a l'autoafirmació del moviment feminista. De fet, amb l'auge dels partits d'extrema dreta  assistim a un backlash, un moviment pèndol, de resposta, que defensa tot el contrari", explica Ana Sofía Cardenal, professora dels Estudis de Dret i Ciència Política de la UOC. Alguns continguts virals, com en el cas d'Ayla Stewart, una famosa tradwife, fan crides a la reproducció ària i a la dependència econòmica de l'home.

"Darrere d'un suposadament innocu retorn a les cures basat en una 'elecció lliure', el que trobem en els continguts virtuals de les tradwives són discursos d'odi que justifiquen el sotmetiment de les dones als homes; vídeos supremacistes i antiimmigració, de fonamentalisme religiós, de negacionisme davant la violència masclista; o bé arengues contra els drets de la comunitat LGTBIQ+", adverteix Herrera. Tot això, en un ecosistema digital que ajuda a difondre i arribar als usuaris, la majoria joves. "Els partits d'extrema dreta expandeixen el seu missatge a través de les xarxes, concretament d'influencers que els joves consumeixen. Sabem que els joves s'informen només a través de xarxes socials, i els seus referents són influencers. Aquests, cada cop parlen més de política i llavors comencen a difondre aquests missatges, que creiem superats”, explica la politòloga. Segons l'Institut Reuters (2023), el consum de notícies als llocs web dels mitjans de comunicació ha disminuït globalment (ha passat del 32% el 2018 al 22% el 2023), en benefici de les xarxes socials (sobretot entre els menors de 24 anys). "És un gran retrocés. Sembla que aquest missatge arriba molt més fàcilment als homes joves, però està arribant també a les dones joves", comenta Cardenal, també investigadora del grup GADE.

A Espanya, el dret a votar per part de les dones es va aconseguir el 1932 i l'accés a la universitat, el 1910. Són drets que, de mica en mica, s'han anat conquerint, i les tradwives s'han aprofitat d'aquestes conquestes socials i polítiques. "La paradoxa d'aquests moviments de les tradwives radica precisament en la seva projecció pública, ja que, per reivindicar la regressió a un passat heteropatriarcal, tenen una llibertat d'expressió i de moviment que el feminisme els ha proporcionat", explica Herrera. "Si la seva veu s'escolta com a altaveu a les xarxes socials és perquè, abans, el feminisme va aconseguir que les dones poguessin parlar en públic i cobrar per això. Perquè no hem d'oblidar que, darrere de les tradwives més famoses, hi ha un lucratiu negoci amb marques i patrocinadors que sostenen el seu relat de pastissos i bolquers 24/7", conclou Herrera.