Estrès financer: quan la falta d'estalvis perjudica la salut mental

L'economia espanyola tancarà el 2024 amb una previsió de creixement del 2,7 %, segons dades oficials del Govern espanyol. És gairebé el triple del creixement esperat per al conjunt de la Unió Europea. Però les xifres microeconòmiques no semblen tan favorables: gairebé 1 de cada 4 espanyols assegura no tenir capacitat per estalviar diners a final de mes, segons un estudi de la Unió de Crèdits Immobiliaris (UCI), i el 26 % considera que la seva situació econòmica personal és dolenta o molt dolenta, segons dades del Barometre d’octubre del Centre de Recerques Sociològiques (CIS). "L'estrès financer és el sentiment de preocupació que experimenta una persona a causa de problemes econòmics, que poden ser tant presents com futurs", destaca Elisabet Ruiz-Dotras, professora dels Estudis d'Economia i Empresa de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i experta en educació financera. Aquest sentiment de preocupació pot sorgir davant situacions de dificultats econòmiques, ja siguin reals o percebudes.

"L'estrès financer en si no és cap variant d'estrès", remarca Enric Soler, psicòleg relacional i professor col·laborador dels Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació de la UOC. "En tot cas, podem dir que una situació de preocupació per la situació econòmica personal que sigui greu i persistent en el temps en un context com el nostre, en el qual els diners són imprescindibles, és un factor de risc de pes per sofrir un trastorn d'ansietat", afegeix.

No és una malaltia, sinó més aviat una conseqüència d'una mala situació econòmica personal o familiar que impacta en la salut mental de l'individu i li genera símptomes relacionats amb l'ansietat o la depressió. "Cal ser curosos per no considerar-ho com una malaltia. Les malalties es descriuen per criteris científics i som molt lluny d'això", matisa el professor Soler.

Les conseqüències d'una mala economia

El que sí queda clar és que una mala situació econòmica pot tenir un impacte real i directe en la vida de les persones. I encara que hi ha un consens més o menys generalitzat sobre que els diners no donen la felicitat, la realitat és que la societat està orientada al consum i això genera unes exigències que estressen les persones en graus diferents. "El context en el qual ens desenvolupem és exageradament productiu, tot té un preu. Digues-me el que tens i et diré el que vals. Hem dipositat tot el nostre valor personal en l'economia. I aquí tenim el resultat", remarca Soler.

L'esquema consumista va aguantar més o menys bé aproximadament fins a la crisi de 2008, moment en què va perjudicar seriosament la classe mitjana. Però aquesta tendència ve de lluny: segons dades del Pew Research Center, la classe mitjana ha minvat 11 punts als Estats Units en els 50 darrers anys. En paral·lel, les classes amb major percentatge d’ingressos van créixer un 7% situant-se en el 21% de la població.

A Espanya, el 55% de la població pertany a les classes mitjanes, davant del 61% dels països de l'OCDE. Un percentatge que, en comparació amb altres països d'Europa, com Finlàndia, la República Txeca o Eslovènia, suposa prop de 15 punts menys. Espanya ha perdut al voltant d'un 4% de població en aquest segment des dels anys 80, en línia amb una tendència decreixent mundial d'un 1% per dècada, segons dades de la OCDE. "La classe mitjana va desapareixent. En l'economia sí que hi ha diners i se n'han creat molts durant els anys en què hem tingut tipus d'interès molt baixos, però estan mal repartits. Cada any hi ha nous rics, però també hi ha molts més nous pobres", destaca Elisabet Ruiz-Dotras. "Pocs són els que pugen a una classe més elevada", afegeix, "perquè tal com està muntat el sistema, s'exclou els més pobres. Si el més bàsic és cada vegada més car i els salaris no pugen al mateix nivell, l'única cosa que s'aconsegueix és expulsar aquestes persones. La majoria no pot assolir aquest ritme de vida".

El resultat és una tensió que es crea sobre les persones en forma de pressió perquè aconsegueixin unes expectatives presentades com a normals, però que requereixen un esforç que cada vegada és més difícil fer. "Hem descurat per complet la relació amb un mateix i les relacions amb els altres. Preferim tenir a ser. Hem comprat —mai més ben dit— la creença irracional que se'ns vol pel que tenim en comptes de pel que som", adverteix Enric Soler.

Tornar a l'essencial

Encara que no sembla que el panorama s'hagi de solucionar a curt termini, la societat sí que pot evitar l'estrès financer fent equilibris entre l'òbvia necessitat de guanyar diners per subsistir i la participació en un model de consum portat a l'extrem. "Avui dia, tothom vol tenir de tot i fer de tot: restaurants, viatges, etc. Som davant un canvi cap a una societat molt més consumista", recorda la professora Ruiz-Dotras, també investigadora del grup DigiBiz de la UOC. I encara que això no necessàriament vol dir viure en l'austeritat, sí que implica utilitzar els diners amb una visió a llarg termini. "Quan hi ha planificació financera, es veu la necessitat d'estalviar. Si no hi ha una planificació, es genera estrès, perquè hi ha imprevistos, passen coses. Però quan tenim una planificació financera correcta, podem preveure la majoria dels pagaments i això dona una sensació de control que redueix molt l'estrès financer", assegura.

En aquest sentit, es fa imprescindible reorganitzar les despeses per alinear-les amb els ingressos que es tenen i intentar ajustar l'estil de vida a les expectatives reals. "Mentre seguim instal·lats en la creença irracional que valem pel que tenim, serem davant d'un problema d'autoestima que, si no s'aborda, acabarà en una dependència de la possessió de coses materials. I si aquesta dependència no se satisfà, derivarà en ansietat per aconseguir un objectiu inassolible i, fins i tot, en una depressió per l'enfonsament de les expectatives impossibles d'aconseguir. Tot això per no haver cultivat mínimament el valor personal", relata Enric Soler.

"Els estudis científics demostren que el materialisme tendeix a tenir una relació negativa amb la felicitat. Les persones enfocades en el materialisme solen experimentar menor complaença amb la vida, més ansietat i relacions menys satisfactòries, a banda que, evidentment, sovint gasten molt més del que s'haurien de permetre", afegeix la professora Ruiz-Dotras.

La planificació financera pot ajudar a reduir i, fins i tot, evitar l'estrès financer. Serà necessari fer una anàlisi de les despeses de l'últim any, buscar on es pot retallar i, després, intentar guardar aquest excedent que hàgim aconseguit retirar de les despeses habituals. "L'ideal d'estalvi seria del 20 % dels ingressos, però és important que, sigui el que sigui, s'intenti estalviar el que es pugui cada mes i just quan es rep la nòmina", matisa la professora. La voracitat de les despeses fixes —com la de l'habitatge, que destrueix la capacitat d'estalvi de les famílies— i la falta de cultura financera són riscos reals. "L'estalvi és vist com l'excedent de diners que ens queda després d'haver-ho pagat tot. Si el que pretenem és estalviar el que ens sobra, no ens quedaran mai prou diners", conclou Dotras.