Espanya necessita millorar l'educació financera en el sistema educatiu

El 95% dels estudiants espanyols reconeix el que és una factura, però 4 de cada 10 no té capacitats per fer interpretacions senzilles d'aquesta o d'una nòmina, ni saben com aplicar operacions numèriques bàsiques, com ara el càlcul de percentatges, segons dades de l'última entrega de l'informe PISA. Quins aspectes influeixen en les competències financeres dels estudiants? “El rol dels pares és important, però ho és molt més la relació pràctica que tenen els joves amb els diners", explica la professora agregada dels Estudis d'Economia i Empresa de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) Elisabet Ruiz Dotras, experta en educació financera i investigadora del grup DigiBiz (Digital Business Research Group).

També és important, l'actitud personal i l'autoconfiança. "En aquest cas, els nois en surten més afavorits; en canvi, amb les noies hi ha una certa falta de confiança, perquè hi continua havent una sèrie d'intangibles que condueixen a algunes diferències entre gèneres", afirma Ruiz-Dotras. I, en tercer lloc, segons la professora, l'entorn familiar és un altre factor d'influència: "els adolescents desfavorits i els immigrants acostumen a presentar pitjors resultats". En relació amb d'altres països, els coneixements en educació financera dels estudiants espanyols de quinze anys queden 12 punts per sota de la mitjana de l'OCDE (486 punts d'Espanya davant dels 498) i lluny dels països més avançats, com Bèlgica (527) o Dinamarca (521).

La interacció familiar és important per tal de consolidar coneixements i aspectes relacionats amb els diners. De fet, els estudiants espanyols declaren parlar amb els seus progenitors almenys un cop per setmana sobre aspectes relacionats amb els diners destinats a les seves compres (en un 49 % dels casos), la paga (39 %), els seus estalvis (38 %), les seves despeses (37 %) i les compres en línia (36 %). Mantenir una relació el més real possible amb els diners és important per millorar les competències financeres, "perquè es tracta d'un fet molt positiu que sempre ajudarà a millorar els coneixements, guanyar seguretat, familiaritzar-se amb un vocabulari...etc", explica Ruiz-Dotras que afegeix que "cal combinar teoria i pràctica; per exemple, donar una paga, sigui setmanal o mensual, acompanyat d’una educació en la gestió dels diners perquè aprenguin a administrar-se”. Tot i que cada adolescent és diferent, educar-los financerament i donar-los eines per gestionar els diners els pot ajudar molt quan siguin adults”, exemplifica. 

Eines digitals per a l'autogestió econòmica dels joves

Una bona pràctica per millorar aquests coneixements financers bàsics són, segons la professora Ruiz-Dotras, les eines digitals. "Les pagues podrien ser en digital, i gestionar-se des d'un compte en línia, una aplicació del telèfon mòbil o amb una targeta de dèbit per tal d'aconseguir un vincle directe amb els diners i desenvolupar-se en un entorn real", explica. De la mateixa manera, el fet de poder fer ús de la seva targeta, sempre supervisat pels progenitors i acompanyat d’una planificació financera són opcions molt positives per millorar aquesta relació. " És important que en aquest procés vagin acompanyats d’una educació financera per part dels pares per tal que aprenguin a gestionar pressupostos mensuals, i puguin tenir també objectius d’estalvi", afegeix.

El 85 % dels alumnes espanyols va efectuar alguna compra en línia en els 12 mesos anteriors a l'avaluació, un punt positiu en relació amb la seva competència. Tot i això, Ruiz Dotras assenyala que, moltes vegades, l'adolescent compra en línia per encàrrec dels pares i amb la targeta d'ells. "Seria molt més positiu que pogués fer la compra amb la seva targeta i visqués una situació i una gestió dels seus diners molt més real", assegura.

“Es molt important que els joves d’avui en dia coneixin la importància de l’estalvi i sàpiguen postposar decisions de compres per tal d’evitar compres impulsives. Ensenyar als fills com definir objectius econòmics i ajudar-los a tenir hàbits financers saludables, els ajudarà a desenvolupar la competència financera i els prepararà per assolir una bona gestió financera en la seva vida adulta ”, assegura l’experta.

Segons l'informe PISA, els alumnes de nivell 5, els més avançats en coneixements financers, són només el 5 %, tres vegades menys que als països al capdavant del rànquing. "Els coneixements dels adolescents espanyols són molt senzills: saben què és un sou (el 75 % ho entén), què és un pressupost (70 %), però és un vocabulari molt comú. En canvi, no saben què és el rendiment d'una inversió, o un tipus d'interès, o un tipus de canvi. Cal canviar el currículum i que els formadors tinguin clar com aplicar-ho, en quin entorn i en quines activitats", defensa l'experta.

Des del 2008, Espanya té una estratègia nacional d'educació financera que es dirigeix específicament als joves. En el currículum de la LOMLOE, aprovat el 2022, el Ministeri d'Educació va establir vuit competències clau de caràcter transversal que els alumnes d'entre sis i divuit anys han d'adquirir. A més, s'ofereixen assignatures optatives d'educació financera a l'ESO i al batxillerat, tot i que no són obligatòries per a tots els estudiants. "Està demostrat que hi ha una forta correlació entre les competències financeres i numèriques. En l’informe PISA, els estudiants indiquen que on aprenen majoritàriament temes econòmics i financers  és a assignatures com matemàtiques i ciències socials. Es per tant necessari que s’eduqui també als educadors en matèria financera perquè no han estat educats en ella i perquè es pugui incorporar també en d’altres matèries”, comenta Ruiz-Dotras. Segons l’informe, hi ha un 17% d'estudiants espanyols que no tenen una base mínima que els permeti prendre decisions financeres informades a la seva vida.

Per a Ruiz-Dotras, "les finances haurien de ser obligatòries en el sistema educatiu, i sempre amb un fort component pràctic. La teoria és molt bonica, però a la pràctica intervenen d’altres elements, com passa també a molts altres àmbits, per exemple quan t’has de treure el carnet de conduir. Tot allò que suposi una pràctica en el món real millora les competències financeres, ajuda a l’aprenentatge i a la seguretat alhora de prendre decisions financeres”, conclou.