"La bioètica ha de ser sobretot interdisciplinària"

La catedràtica de Filosofia, Moral i Política Victòria Camps i Cervera parlarà dels desafiaments ètics de la salut digital com a ponent de la Jornada sobre els reptes ètics de la salut digital, organitzada per la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). La jornada, promoguda per l'eHealth Center, tindrà lloc el pròxim 16 d'octubre al Hub Interdisciplinari de Recerca i Innovació al campus del Poblenou. 

Camps es va doctorar a la Universitat Autònoma de Barcelona el 1975, i ha estat professora de Filosofia des del 1972, catedràtica d'Ètica des del 1986 i vicerectora del 1990 al 1993 a la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha estat presidenta de la Fundació Víctor Grífols i Lucas de Barcelona (1998). També ha estat presidenta dels comitès de bioètica de Catalunya i d'Espanya, i consellera permanent del Consell d'Estat.

Quines aplicacions de la intel·ligència artificial (IA) generen més preocupacions ètiques i filosòfiques?

Totes les que poden afectar la privacitat de les persones o que poden ser utilitzades contra algun dret fonamental, com el de no-discriminació o la falta d'equitat. També generen cada cop més preocupacions l'augment de la desinformació i l'existència creixent de notícies falses, un fenomen facilitat per l'ús abusiu i sense escrúpols de la intel·ligència artificial.

Al seu pròleg del llibre En què pensen els robots?, de la Júlia Martín i en Pau Valls, aborda alguns dels desafiaments ètics i filosòfics que plantegen aquestes tecnologies.

Al pròleg em limito a explicar per què és important tenir en compte la dimensió ètica en analitzar el desenvolupament de la intel·ligència artificial tal com s'està produint i com podem preveure que evolucionarà en el futur. És important, però, evitar les actituds catastrofistes i ser realistes, ja que, fins ara, la intel·ligència artificial es limita a executar el que programen les persones, no té consciència ni sentiments; per tant, no pot ser ni gaire creativa ni fer front a expressions emocionals imprevistes. Com totes les innovacions, el perill rau a fer-ne un ús sense límits, de manera que perjudiqui les persones en lloc de servir-les. És aquí on la filosofia pot aportar criteris ètics per distingir el bon ús del mal ús.

Quins reptes ètics sorgeixen de l'empoderament dels pacients mitjançant aplicacions mòbils de salut?

No soc experta en salut, però com a pacient penso que la intel·ligència artificial, més que empoderar els pacients, els pot ajudar i assistir d'una manera més eficient en la situació de vulnerabilitat en què es troben, pot fer més àgils les consultes mèdiques, facilitar la mobilitat dels pacients discapacitats i posar al servei de les persones grans instruments telemàtics que els permetin sentir-se més segures i assistides. Almenys aquests haurien de ser els objectius.

Com podem garantir la confidencialitat de les dades de salut en un context en què la IA i els algoritmes s'utilitzen cada vegada més per a la presa de decisions mèdiques?

Crec que és l'aspecte més regulable de l'ús de la intel·ligència artificial. Encriptar les dades personals per facilitar, per exemple, la digitalització de les històries clíniques és fàcil i possible. La política de protecció de dades està molt avançada, però hi ha contradiccions. Quan algú ens demana les nostres dades personals, ens assegura d'entrada que seran dades protegides i ens demana el consentiment per utilitzar-les. Però quan una plataforma digital registra, per exemple, les sèries de televisió que m'agraden, utilitza els algoritmes per fer un perfil de com soc per tal d'oferir-me el que més es pot ajustar als meus gustos, utilitza les meves dades per afavorir els seus interessos i no em demana permís per fer-ho.

Quin paper hauria de tenir la bioètica en el desenvolupament i la implementació de noves tecnologies de salut?

Tot el que hem comentat fins ara són qüestions que ens plantegem des de la bioètica. La bioètica ha de respondre als dubtes que apareixen a mesura que la intel·ligència artificial es desenvolupa, preguntes que no són només científiques, i ho ha de fer tenint com a marc els principis de la bioètica, la declaració de drets humans i altres declaracions de principis que són els que estableixen els límits. Donar resposta als interrogants ètics no és senzill perquè els principis s'han d'interpretar i poden col·lidir els uns amb els altres: l'autonomia del pacient i la voluntat de beneficiar-lo no sempre són fàcils d'equilibrar. Per això és molt important que les decisions es prenguin des de la deliberació i la posada en comú d'opinions des de diverses disciplines. La bioètica ha de ser sobretot interdisciplinària.

Quines solucions ètiques hi ha per a aquests reptes tecnològics?

La mirada ètica consisteix més a fer-se preguntes i contrastar punts de vista que a trobar respostes concretes i definitives. Les preguntes són les alertes que obliguen a controlar si l'ús que s'està fent de les noves tecnologies és el correcte. L'avaluació contínua és molt important.

Què ens pot dir de les regulacions ja existents?

Totes les regulacions han de tenir un fonament ètic. Potser fins ara la més important és la Declaració europea de drets i principis digitals, de l'any 2022. És un marc regulador que ha d'orientar regulacions més concretes en els diferents estats de la Unió Europea. En el llibre de la Júlia Martín i en Pau Valls que jo vaig prologar podeu trobar una relació més completa que la que puc donar ara sobre la regulació.

Quins desafiaments queden per abordar?

Tots els que es vagin produint. És impossible imaginar cap a on ens portarà la intel·ligència artificial, però jo diria que el desafiament prioritari hauria de ser vigilar i controlar els desviaments que es van produint per un ús perillós o inútil de la intel·ligència artificial i que han de ser corregits, tenint sempre com a principi l'imperatiu kantià que s'ha d'utilitzar la humanitat sempre com un fi i mai només com un mitjà.

Com es pot millorar la IA mèdica?

Repeteixo el que ja he dit: tenint sempre com a objectiu el benestar de les persones i procurant corregir o evitar tot el que es desvia d'aquest objectiu.

Quin rol tenen els metges?

Els metges són els principals agents en l'aplicació de les eines que procura la intel·ligència artificial en el seu àmbit. Potser un advertiment important que caldria fer és que importa valorar fins a quin punt aquestes eines afavoreixen més el professional sanitari o el pacient. Trobo que és una pregunta poc freqüent.

Quins països generen més desconfiança ètica en el desenvolupament de les tecnologies de la salut?

En línies generals, els que no tenen democràcies consolidades i, per tant, els manquen les institucions imprescindibles que garanteixen els drets de les persones.

UOC R&I

La recerca i innovació (R+I) de la UOC contribueix a solucionar els reptes a què s'enfronten les societats globals del segle XXI mitjançant l'estudi de la interacció de la tecnologia i les ciències humanes i socials, amb un focus específic en la societat xarxa, l'aprenentatge en línia i la salut digital.

Els més de 500 investigadors i investigadores i més de 50 grups de recerca s'articulen entorn dels set estudis de la UOC, un programa de recerca en aprenentatge en línia (e-learning research) i dos centres de recerca: l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3) i l'eHealth Center (eHC).

A més, la Universitat impulsa la innovació en l'aprenentatge digital mitjançant l'eLearning Innovation Center (eLinC), i la transferència de coneixement i l'emprenedoria de la comunitat UOC amb la plataforma Hubbik.

Els objectius de l'Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides i el coneixement obert són eixos estratègics de la docència, la recerca i la innovació de la UOC. Més informació: research.uoc.edu.