"L'aprenentatge basat en les arts millora el desenvolupament socioemocional"

Fomentar la passió pel treball i l'aprenentatge és, sens dubte, un dels reptes més importants de l'educador, especialment en els primers anys. Una de les eines per lluitar contra l'abandonament escolar (provocat en moltes ocasions per la falta de motivació) és l'ús de les arts com a vehicle d'aprenentatge i les TIC (e-learning). Està demostrat que aquestes estratègies afavoreixen l'experiència educativa i que l'alumnat hi participa més i es mostra més engrescat.

Aquesta és la base de la recerca de la Nella Escala, estudiant del doctorat d'Educació i TIC de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), que anteriorment havia estudiat un màster i també ha estat tutora. La tesi que està treballant es titula "Integració de l'aprenentatge basat en les arts (arts-based learning) en la pràctica educativa amb les TIC. Una metodologia per implicar els estudiants d'educació primària en el seu procés d'aprenentatge". I, de moment, ja ha vist canvis en la manera d'aprendre i relacionar-se de l'alumnat, amb més participació, creativitat i motivació. De nacionalitat italoequatoriana, la Nella parla un català perfecte, idioma en què es desenvolupa aquesta entrevista.

Ens pots fer cinc cèntims de la teva evolució i trajectòria com a estudiant i tutora a la UOC?

El meu pas per la UOC va començar quan vaig voler fer una transició del món corporatiu de l'e-learning (aprenentatge en línia) cap a la docència i la investigació. Havia fet un màster de Gestió Cultural i m'interessava explorar com aprenem a través de les arts i amb les tecnologies com a mitjà per enriquir l'aprenentatge. Ja tenia experiència en educació, art i tecnologia, així que vaig decidir fer el màster d'Educació i TIC amb especialització en investigació, amb l'objectiu de continuar amb el doctorat.

Un cop acabat el màster, vaig tenir l'oportunitat de col·laborar com a tutora del màster d'Educació i TIC gràcies al Marcelo Maina, director del programa, que em va plantejar aquesta possibilitat de poder acompanyar, orientar i guiar els estudiants del màster en els seus estudis. Aquesta experiència em va permetre entendre les diverses necessitats i realitats dels estudiants que volen compatibilitzar la seva vida professional, personal i familiar sense perdre el focus dels estudis. Després, vaig fer el pas al doctorat amb el grup de recerca Edul@b. Vaig començar en format a temps parcial perquè treballava a temps complet. El primer any va ser complex compatibilitzar feina i família, però amb el suport de les meves supervisores, Montse Guitert i Teresa Romeu, vaig sol·licitar la beca FI-SDUR de la Generalitat, una beca de recerca predoctoral, per poder dedicar-me a temps complet al doctorat.

Què és el que t'ha agradat més i per què vas decidir fer el doctorat a la UOC?

Inicialment, vaig decidir fer el doctorat a la UOC per tres motius: continuar amb el programa d'Educació i TIC, la flexibilitat de fer-lo en línia en format a temps parcial, i la bona acollida que vaig tenir d'una de les meves supervisores, que em va animar a enviar la proposta de projecte.

Coneixia la dinàmica de la UOC i estava molt contenta amb el procés que vaig tenir com a estudiant de màster i com a tutora. Em semblava un bon moment i un bon espai per continuar els meus estudis de doctorat. A més, la possibilitat de compartir i conèixer altres experiències en congressos, seminaris i tallers, així com fer estades de recerca en altres països, feia que tot plegat fos encara més enriquidor.

Continuem amb el doctorat. En què consisteix el teu treball d'investigació, per què el vas escollir i quin va ser el punt de partida?

Quan treballava en un programa d'educació digital amb estudiants de primària a l'Equador, notava un cert desinterès en l'aprenentatge, malgrat tenir equipament tecnològic a les aules. Però alguna cosa passava en l'àmbit metodològic i pedagògic que no s'aconseguia construir una bona experiència d'aprenentatge. A més, una de les coses que em preocupaven del sistema educatiu era la ràtio d'abandonament de l'alumnat a la secundària. En aquest cas, una de les causes de l'abandonament escolar és el baix rendiment i la falta de motivació en l'aprenentatge. És clar que hi ha altres dimensions que incideixen en aquesta problemàtica, però vaig voler abordar-ho des de la falta d'interès en l'aprenentatge.

Aleshores, vaig decidir connectar amb el que ja havia treballat prèviament: l'ús de les arts com a vehicle d'aprenentatge, i les TIC com a eines que afavoreixen l'experiència educativa. Així va sorgir la proposta de la meva tesi: "Integració de l'aprenentatge basat en les arts (arts-based learning) en la pràctica educativa amb les TIC. Una metodologia per implicar els estudiants d'educació primària en el seu procés d'aprenentatge".

Aquest treball es desenvolupa en dos contextos, Catalunya i l'Equador, i segueix l'enfocament de recerca de la design based research (DBR) en quatre fases que es comuniquen i dialoguen entre si. La primera fase va incloure una revisió bibliogràfica i l'anàlisi d'experiències de les institucions socials, culturals i educatives de Catalunya i Quito, per conèixer com treballen tot el tema de la integració de les arts amb les TIC en els sabers de les àrees de coneixement. La segona fase va consistir a desenvolupar un model d'aprenentatge basat en les arts amb les TIC, i la coconstrucció d'una experiència educativa amb la participació de docents, agents culturals i especialistes en pedagogia. La tercera fase va ser la implementació del model amb la metodologia de l'arts-based learning en un centre educatiu de titularitat pública de la ciutat de Quito, amb estudiants de 5è. i 6è. de primària. Finalment, a la quarta fase es fa una avaluació, reflexió i anàlisi de la intervenció per incorporar millores per a una segona iteració.

Com està sent l'experiència i a quines conclusions estàs arribant?

L'experiència és fascinant i plena d'aprenentatges amb el professorat, especialistes d'art i altres investigadors. La visc com una muntanya russa, amb alts i baixos. Quan tot va bé, sempre apareix alguna situació que t'ho canvia tot, però això forma part del procés. Depenent de com ho veiem, pot resultar emocionant o frustrant. Però m'ho prenc com un repte i ja m'agrada.

Tot i estar enmig del procés cap a la segona iteració, a partir de les observacions i la recollida d'entrevistes al professorat, ja he vist canvis en la manera d'aprendre i relacionar-se de l'alumnat, atès que participen més, són més creatius i estan més motivats.

Quan vam fer la revisió de la literatura i l'anàlisi d'experiències, vam identificar cinc dimensions clau, que estem treballant a tota la recerca i que tenen a veure amb les experiències educatives que integren les arts en el currículum, la col·laboració entre el professorat i especialistes d'art, els factors que influeixen en el desenvolupament d'aquestes experiències, els beneficis d'integrar les arts en l'educació, i la integració de les arts a través de les TIC. M'agrada pensar que aquesta recerca pot ajudar tant educadors com agents culturals i responsables de la política educativa.

Fins a quin punt és important l'arts-based learning per animar la creativitat dels més petits i motivar-los?

L'aprenentatge basat en les arts és un enfocament metodològic en què l'alumnat construeix coneixement a través d'una forma d'art i participa en un procés creatiu que promou un aprenentatge significatiu, desenvolupa competències clau que li permeten relacionar conceptes, col·laborar i interactuar amb els altres, resoldre problemes, crear solucions, reflexionar sobre els seus aprenentatges, contextualitzar-los en el seu entorn, i fomenta el gust per les arts i la cultura.

Elliot Eisner deia que fomentar la passió pel treball i l'aprenentatge és un dels objectius més importants de l'educació, especialment en els primers anys. Luis Camnitzer també destacava que l'art és una manera de pensar, plantejar problemes i resoldre'ls, a més de ser el camp on es pot imaginar el possible i l'impossible. Hem recollit molts articles que demostren la importància i els beneficis que té l'aprenentatge basat en les arts en el desenvolupament de competències del segle xxi, com la creativitat, la comunicació, la col·laboració i el pensament crític, i, a més, com millora el desenvolupament socioemocional de l'alumnat, genera més participació i implicació en l'experiència d'aprenentatge i el desig de saber-ne més.

Però quan ho vius a l'aula, amb nens i nenes amb diversitat i de contextos vulnerables, t'adones que estan més motivats, participatius, expressius i disposats a aprendre.

Com creus que això pot canviar la mentalitat dels estudiants més joves i en què els pot ajudar en un futur?

Quan els estudiants gaudeixen del que fan, ho expressen, ho comparteixen i es qüestionen de manera crítica, es veu un canvi en la seva manera de pensar i de fer. Treballar amb les arts de manera transversal als sabers pot enfortir el desenvolupament de competències clau per abordar reptes globals i situacions del seu entorn, a més de contribuir activament a la comunitat.

Les escoles que aposten per les arts veuen com el seu alumnat contribueix activament a la societat, ja sigui en projectes comunitaris, presentacions artístiques o altres formes d'interacció que demostren el que han après dels sabers, del llenguatge artístic i del seu compromís social. A més, la integració de les TIC permet a l'alumnat ampliar les seves competències digitals, connectar idees i crear solucions innovadores utilitzant eines i recursos digitals.

Perquè aquest canvi tingui lloc hi ha d'haver un compromís fort de la direcció i del professorat del centre. Aquest és un factor molt present en tota l'anàlisi prèvia que hem fet. Si el centre no creu en el potencial de la integració de les arts i l'ús amb criteri de les TIC, és difícil que hi pugui incidir i generar un canvi en la mentalitat del professorat i de l'alumnat.

A vegades, i sobretot en el context llatinoamericà, es pensa que les arts exigeixen menys a l'intel·lecte i roben temps i recursos al centre educatiu. No obstant això, avui dia se sap que les arts incentiven moltes de les habilitats creatives requerides per promoure altres ocupacions no tradicionals. També és important la col·laboració entre docents i especialistes en arts i cultura per generar propostes que connectin els sabers amb altres disciplines artístiques a fi d'enriquir l'experiència educativa de l'alumnat. Finalment, és crucial crear un entorn segur on els estudiants se sentin còmodes per explorar noves idees, cometre errors i aprendre'n sense tenir por d'arriscar-se. D'aquesta manera, estan més motivats i tenen més confiança per explorar noves idees. 

El Hub de la UOC s'ha convertit en un punt d'atracció de talent per a persones que veniu de fora, com tu i molts companys teus. Per què creus que passa això?

El Hub per si mateix és atractiu pel concepte i les possibilitats que ofereix a l'investigador. D'una banda, té un espai d'investigació modern on pot treballar tranquil·lament i relacionar-se amb altres investigadors de diferents programes i disciplines per intercanviar criteris, crear sinergies i així sumar i aprendre en conjunt. Aquesta col·laboració enriqueix significativament el procés d'investigació.

D'altra banda, també hi ha la possibilitat d'experimentar amb els UOC Labs, que compten amb laboratoris equipats per desenvolupar una investigació aplicada, i això resulta interessant, ja que probablement és més difícil trobar-ho en altres llocs. A més, la possibilitat d'emprendre amb el teu projecte d'investigació, amb el suport d'una plataforma de transferència i emprenedoria, fa que encara sigui més interessant.

Què és el que t'ha sorprès més o què t'agradaria destacar del treball de recerca que es fa a la UOC i de l'Escola de Doctorat?

Em sorprèn la quantitat de grups de recerca que hi ha i tot el que es genera quant a coneixement i transferència. És interessant conèixer què fan altres grups i veure com es pot alinear el que fem amb un treball més interdisciplinari. I per això em sembla important anar mirant els esdeveniments i espais que es generen en diversos àmbits, que, independentment que siguin o no de la nostra àrea d'estudis, poden complementar des d'un altre enfocament i és interessant obrir una mica aquesta perspectiva. 

Em sembla fascinant el dinamisme de l'Escola de Doctorat per generar espais d'aprenentatge en diversos temes d'actualitat, sigui en format taller o seminari, i també les trobades que permeten conèixer més el que fan els investigadors dels diferents programes doctorals. També vull destacar l'acompanyament de l'equip de l'Escola de Doctorat, que hi és sempre per donar-te suport, escoltar-te, resoldre dubtes i guiar-te en el teu trajecte com a investigador.

UOC R&I

La recerca i innovació (R+I) de la UOC contribueix a solucionar els reptes a què s'enfronten les societats globals del segle XXI mitjançant l'estudi de la interacció de la tecnologia i les ciències humanes i socials, amb un focus específic en la societat xarxa, l'aprenentatge en línia i la salut digital.

Els més de 500 investigadors i investigadores i més de 50 grups de recerca s'articulen entorn dels set estudis de la UOC, un programa de recerca en aprenentatge en línia (e-learning research) i dos centres de recerca: l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3) i l'eHealth Center (eHC).

A més, la Universitat impulsa la innovació en l'aprenentatge digital mitjançant l'eLearning Innovation Center (eLinC), i la transferència de coneixement i l'emprenedoria de la comunitat UOC amb la plataforma Hubbik.

Els objectius de l'Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides i el coneixement obert són eixos estratègics de la docència, la recerca i la innovació de la UOC. Més informació: research.uoc.edu.