"En altres països sí que es reconeix el fet de ser esportista i estudiar a la universitat"

Maia Llácer és una gimnasta mallorquina de 20 anys que aquest febrer començarà a estudiar el grau de Psicologia a la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). La UOC ofereix un programa d'acompanyament als esportistes de competició proporcionant-los un tutor de suport i adaptacions acadèmiques perquè puguin compaginar els estudis amb els entrenaments i les competicions. En la seva carrera esportiva, Maia va aconseguir el 2023 la medalla de bronze amb l'equip espanyol als Jocs Mundials Universitaris celebrats a la Xina, una meta que descriu com la seva "millor experiència" com a gimnasta. El seu pròxim repte esportiu és el de classificar-se per als Jocs Olímpics de París 2024.

Per què una gimnasta d'elit com tu decideix estudiar un grau? I per què a la UOC?

Realitzo un esport que no està reconegut a escala nacional, per tant, és molt important seguir amb uns estudis que et formin per al futur i per a quan acabis la teva etapa com a esportista. Entreno vuit hores diàries, per tant, la UOC, en ser a distància, em permet organitzar-me millor i poder compaginar-ho tot.

Quines són les teves metes acadèmiques i esportives per al futur?

Actualment estic preparant els Jocs Olímpics de París 2024, i en l'àmbit acadèmic m'agradaria poder treure'm la carrera de Psicologia.

Començaràs a estudiar Psicologia a la UOC. Creus que els coneixements que aprendràs al grau et podran ajudar a controlar l'estrès, els nervis i la pressió en les competicions?

Sí. Vaig decidir estudiar Psicologia quan vaig començar a treballar amb un professional i em vaig adonar de la importància del cap en el dia a dia i més encara en un esport com el meu, en què realment entrenes durant moltes hores per jugar-te tot aquest treball en un minut de competició.

Com és d'important el paper de la psicologia per als esportistes d'elit? De quina forma pot afectar?

L'esport és un 80 % de cap, des del meu punt de vista. La manera que tens d'afrontar les competicions, de prendre't els resultats tant positius com negatius, el fet de suportar expectatives i incerteses, i sobretot les adversitats… Un clar exemple en són les lesions i la por a què t'enfrontes quan en surts i tornes a realitzar l'esport, sobretot en gimnàstica artística, en què el risc és alt. Cal tenir la capacitat de controlar la por, tenir les ganes i posar tota la teva vida en un equilibri per poder realitzar aquest esport.

Com va ser l'experiència de participar i guanyar el bronze en els Jocs Mundials Universitaris a la Xina?

Va ser la meva millor experiència com a gimnasta. Va ser una competició important i diferent, on vaig tenir l'oportunitat de demostrar el meu treball. Vaig ser titular de l'equip, i això, a més de donar-nos la medalla de bronze, em va permetre personalment entrar a la final individual i quedar 5a, i entrar en dues finals d'aparells (paral·leles 5è lloc i terra 8è lloc). Va ser la millor experiència de la meva carrera, pels resultats, per l'organització de la competició i per com se'ns va acollir a la Xina, a més de la vila i les activitats que hi vam fer. No obstant això, no se li va donar la importància que crec que tenen una competició d'aquest nivell i els resultats que aconseguim. En altres països sí que es reconeix el fet de ser esportista i estudiar a la universitat, i més si aconsegueixes arribar al podi.

Quines opcions tens de poder participar en els Jocs Olímpics de París aquest any 2024 i què significaria per a tu?

Hi ha diverses opcions, però les principals són les copes del món i l'europeu. Només queda una plaça per a les gimnastes espanyoles, la qual cosa ho complica una mica tot. Però per a mi seria complir el somni d'aquella nena petita que ho va començar tot. Uns Jocs Olímpics són importants; no obstant, porto molt recorregut al darrere, i no només aquest objectiu defineix la gimnasta que he estat. Fins ara, he aconseguit participar en totes les competicions existents en el meu esport, i anar als Jocs Olímpics seria una gran manera de completar-ho.

Com són percebudes i tractades les atletes femenines en comparació amb els atletes masculins dins la comunitat de la gimnàstica?

Tenen un tracte semblant, però la diferència de salaris en les lligues internacionals existeix, dada que no acabo d'entendre, ja que la femenina és més mediàtica que la masculina.

Creus que existeix una pressió estètica sobre les gimnastes femenines?

Sí, però a mesura que ha anat avançant l'esport, es poden veure diferents tipologies de cossos dins del mateix esport. Cada gimnasta té el seu estil i les seves qualitats, i és clar que pot agradar-te més un estil que un altre, però no és una cosa que afecti en gran manera. Dins de l'equip espanyol podem trobar gimnastes més elegants i gimnastes que destaquen per la seva força i potència, i aquesta varietat també aporta moltes coses positives.