"La IA afectarà la manera d'aprendre i l'estratègia de les universitats"

Catedràtic dels Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), Josep Maria Duart és un referent en l'àmbit de l'organització educativa i l'e-learning. Dirigeix projectes de recerca sobre polítiques educatives i lideratge d'educació superior i ús de les TIC, en què també hi col·labora, i ha presidit la xarxa europea d'educació digital EDEN des del 2022 fins al 2024.

És fundador i director, des de la seva creació el 2004, de la revista International Journal of Educational Technology in Higher Education (ETHE), que aquest octubre celebra el seu 20è aniversari. En aquesta entrevista, analitza l'evolució de la tecnologia educativa en l'educació superior des de la perspectiva d'algú que ha viscut aquest desenvolupament a través del treball científic publicat a ETHE.

La seva feina al capdavant d'una revista com és ETHE li dona una visió privilegiada de l'evolució de la tecnologia educativa. Quins creu que han estat els canvis més significatius en aquest àmbit pel que fa a l'educació superior durant aquest temps?

Hem viscut tres moments clau: primer, la fase inicial fins al 2019, on es va defensar l'ús de la tecnologia en l'educació, i aquí s'inclou fer entendre que l'educació amb tecnologia aporta un valor al procés educatiu. És el moment dels continguts oberts, dels MOOCs i el desenvolupament dels plans estratègics per a la introducció de les tecnologies a la universitat, un període que va del 2004 al 2018.

Aquest primer moment ha estat fonamental per als canvis actuals?

Sens dubte. Les innovacions continuades han anat fent que les universitats presencials s'hagin anat adaptant, que deixessin de considerar que la tecnologia educativa era quelcom que no els tocava.

I en aquest punt és quan s'arriba a la gran ruptura de la pandèmia...

Aquest és el segon moment. La pandèmia ha representat un canvi impressionant. Aquí cal tenir en compte que si en aquell moment es podien fer classes remotes és perquè s'havia fet una feina prèvia. Fins al 2021 es fa tota una anàlisi i una recerca sobre l'impacte de la pandèmia, sobre què ha comportat per als professors i els estudiants, i també sobre els components psicosocials. El fet és que teníem unes esperances que les coses canviessin amb la pandèmia, i no ha estat tan així; però sí que hi ha hagut una evolució que està tenint un impacte en models de formació híbrida, i en tindrà més en els pròxims anys.

En aquest context, la IA ve a canviar-ho tot?

La IA se situa com un element trencador molt comparable al que va ser la introducció d'internet a finals del segle passat. Estem en un moment incipient, les aplicacions d'IA generativa canvien cada dia. El que és clar és que és un canvi important que afecta i afectarà la manera com aprenem i com ensenyem, la forma de crear material educatiu, l'estratègia de les universitats, és a dir, com es posicionen davant de la IA (algunes la prohibeixen, cosa que no s'entén). La revista aporta l'anàlisi científica d'aquest canvi a través dels articles que publica i els impactes que té en tots els àmbits del món educatiu, pel que fa a la millora dels processos i dels canvis que està introduint. És un procés que avança molt ràpidament.

Es detecten resistències a tots aquests canvis?

En l'àmbit acadèmic hi ha fonamentalment dues preocupacions, més que resistències, que tenen tot el sentit: per una banda, preocupa el biaix i l'ètica de la IA, saber qui hi ha darrere de la IA, quins interessos tenen les empreses que la promouen i de quines bases de dades beuen. Per l'altra, preocupa el rigor acadèmic, que els estudiants usin la IA per copiar sense reflexionar, i això dificulta garantir les autories dels treballs.

Quina actitud es va imposant en el món acadèmic davant d'aquest fet?

Sembla que el món acadèmic es decanta cada vegada més per situar les aplicacions d'IA com una eina més de suport en tot el procés de docència i aprenentatge.

Quan es va llançar la revista ETHE el 2004, quins eren els principals objectius i expectatives?

La revista va néixer deu anys després de la creació de la UOC, que va ser pionera en l'educació superior a través d'internet. La idea era crear una revista que difongués els coneixements i les iniciatives de la UOC en el camp de l'e-learning i expliqués la transformació de l'educació superior a partir de l'ús d'internet de forma intensiva, que era molt incipient. Els nostres objectius eren tractar aquestes qüestions d'una forma acadèmica i científica en un format estàndard, amb la UOC liderant-ho. La revista es fonamenta en tres principis: primer, havia de ser totalment digital (fet que al principi, en el món acadèmic, estava fins i tot mal vist); segon, havia de ser d'accés obert, que permetés a tothom accedir als articles sense pagar, i tercer, els autors no havien de pagar per publicar perquè els editors n'assumien els costos. Aquestes bases es mantenen fins avui, tot i que ara estem editats per una gran editorial com és Springer.

La revista va canviar de nom i va començar a publicar en anglès el 2010. Com va influir aquest canvi en el seu abast i impacte internacional?

Inicialment, la revista només es publicava en castellà i la seva difusió era principalment a Amèrica Llatina. Amb la incorporació de l'anglès, que és la llengua de la comunicació científica, vam poder traduir articles i arribar a un públic més ampli. El 2010 vam entrar a Scopus (base de dades de referència), i des del 2016 al JCR (Journal Citations Report), quan vam començar a ser editats per Springer; hem experimentat un creixement exponencial en la recepció d'articles de tot el món, amb autors de països com la Xina i els EUA liderant les publicacions.

Quins han estat els èxits més destacats d'ETHE durant aquests 20 anys?

L'èxit més destacat és haver situat la revista com la primera del món en obert en l'àmbit de la tecnologia educativa. I això és una fita impressionant que ha aconseguit la UOC, que ha pogut posicionar una revista que parla sobre el que és ella mateixa, una institució pionera en educació superior i tecnologia. Hem pogut fer una cosa així des de Barcelona. El 2014 vam decidir augmentar la internacionalització de la revista i també, per una qüestió de sostenibilitat econòmica, vam començar la coedició amb la Universitat de Nova Anglaterra d'Austràlia, fins al 2016. El 2016 vam incorporar la Universitat de la Ciutat de Dublín i la Universitat de los Andes de l'Amèrica Llatina. El 2018 vam incorporar la Universitat Vytautas Magnus, de Lituània, i aquest any tenim la Universitat d'Irlanda, la Pontifícia de Valparaíso de Xile i la de Canton, a la Xina. Tenim quatre universitats coeditant, mentre que la UOC manté el lideratge. A més, hem apostat per la professionalització des de l'inici. Des del 2008 vam incorporar una persona per professionalitzar tot el procés de revisió per parells i edició. Avui som un equip petit que garanteix la professionalització de la revista. Si hagués estat un projecte personal, d'una persona només, no hauríem arribat on hem arribat.

Tenint en compte la celebració aquest octubre de la Setmana Internacional de l'Accés Obert, quina importància té el model d'accés obert per a la disseminació del coneixement científic?

La UOC i la revista sempre han apostat per un model d'accés obert. Creiem que el coneixement ha de ser un bé públic i accessible a tothom. No és habitual que una revista d'accés obert estigui situada com la segona en el món en un àmbit tan específic, i això és un gran orgull per a nosaltres.

Quins són els futurs reptes que es plantegen per a la revista en el context actual de la IA?

Hem organitzat un seminari per reflexionar sobre el futur de la revista en relació amb la IA. La revista sempre ha procurat mirant cap al futur i s'ha preocupat pels reptes educatius que tenim, i un d'ells és la IA. Però amb l'excusa que fem 20 anys ens hem volgut fixar en el nostre futur com a revista davant del que és la IA. Se'n parla poc, però internament sí que ens afecta. Els articles es poden fer amb màquines, les revisions també. Molts dels aspectes que durant segles han anat a càrrec de persones avui en dia es poden fer amb aplicacions d'IA. Durant la jornada, debatrem i compartirem idees i propostes per avaluar i analitzar els importants reptes als quals s'enfronta l'edició acadèmica, especialment els relacionats amb l'aparició de la IA.

UOC R&I

La recerca i innovació (R+I) de la UOC contribueix a solucionar els reptes a què s'enfronten les societats globals del segle XXI mitjançant l'estudi de la interacció de la tecnologia i les ciències humanes i socials, amb un focus específic en la societat xarxa, l'aprenentatge en línia i la salut digital.

Els més de 500 investigadors i investigadores i més de 50 grups de recerca s'articulen entorn dels set estudis de la UOC, un programa de recerca en aprenentatge en línia (e-learning research) i dos centres de recerca: l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3) i l'eHealth Center (eHC).

A més, la Universitat impulsa la innovació en l'aprenentatge digital mitjançant l'eLearning Innovation Center (eLinC), i la transferència de coneixement i l'emprenedoria de la comunitat UOC amb la plataforma Hubbik.

Els objectius de l'Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides i el coneixement obert són eixos estratègics de la docència, la recerca i la innovació de la UOC. Més informació: research.uoc.edu.