Psicòleg clínic i terapeuta familiar que ha treballat en el terreny de la salut mental durant gairebé quatre dècades, Jeff Young (doctorat) és professor emèrit de la Universitat La Trobe, a Melbourne, Austràlia. Entre el 2009 i el 2022 va dirigir The Bouverie Centre, el centre especialitzat en teràpia familiar més gran del món, i els seus coneixements han arribat a països de tot el planeta, com els Estats Units, el Canadà, Anglaterra i els Estats Units, entre d'altres, a través de tallers i conferències. El seu domini de matèries com la teràpia d'una sola sessió i el pensament de sessió única; les malalties cròniques; la culpa, el dol familiar i les malalties mentals; la salut i el benestar dels indígenes; els serveis de salut contextualment compassius i la teoria de la implementació, entre d'altres, el situen com tot un referent en aquest camp del coneixement, i encara més amb la recent publicació de les bases de la no bullshit therapy (teràpia sense ximpleries), un enfocament d'assessorament que va desenvolupar per involucrar persones a qui precisament no els agrada rebre cap classe d'ajuda.
El professor Young estarà present en el I Congrés Nacional d'Avenços en la Intervenció Psicològica en Crisis i Emergències, organitzat per la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i el Sistema d'Emergències Mèdiques de Catalunya (SEM), que se celebrarà del 30 de maig a l'1 de juny i reunirà més de 120 professionals de l'àmbit de la psicologia d'emergències.
Durant el congrés, s'abordaran temes crucials com l'ús de la tecnologia per oferir assistència en situacions de crisi, l'abordatge del suïcidi, les crisis humanitàries i l'assistència en casos de violència sexual, i els participants tindran l'oportunitat d'assistir a presentacions i tallers liderats per ponents nacionals i internacionals especialistes en la intervenció psicològica en situacions de crisi i emergències.
Senyor Young, ens podria parlar de la seva trajectòria professional i de com es va arribar a especialitzar en el pensament de sessió única?
Em vaig formar com a psicòleg clínic a Melbourne, i em vaig especialitzar en teràpia psicodinàmica, però vaig descobrir que la teràpia familiar era més útil. Així que em vaig formar en teràpia familiar i finalment em vaig incorporar a The Bouverie Centre, el centre de teràpia familiar més important d'Austràlia. Vaig supervisar que el centre es convertís en un servei integrat de pràctica-recerca-traducció dins de la Facultat de Psicologia de la Universitat La Trobe, a Melbourne, amb més de seixanta empleats.
Abans d'incorporar-me a Bouverie, vaig ser subdirector d'un servei comunitari de salut en què creava sessions d'urgència d'1 a 3h per a clients que necessitaven ajuda urgent. En el Centre Bouverie, Colin Riess, Pam Rycroft i jo mateix vam crear un equip clínic especialitzat a explorar la teràpia de sessió única. El 1994, vam començar a organitzar tallers d'un dia sobre la teràpia de sessió única. Els tallers van suscitar fortes reaccions, però els participants van experimentar un canvi radical en la seva manera de pensar.
Vam presentar proves del fet que el nombre més comú de sessions de psicoteràpia és una sessió, independentment del diagnòstic, encara que la mitjana sigui de 3,5; la majoria dels clients que decideixen no tornar per a altres sessions (tres de cada quatre) estan satisfets amb aquesta única sessió, i no es pot predir qui assistirà a una sessió i qui en tornarà a fer més.
L'interès va créixer, i a poc a poc a Austràlia l'enfocament va ser adoptat per moltes organitzacions. Des del 1994, hem format més de 7.000 professionals i hem ajudat centenars de serveis a posar en pràctica el pensament de sessió única (PSU).
Què és exactament el pensament de sessió única i quins avantatges ofereix sobre els enfocaments terapèutics més tradicionals?
El pensament de sessió única consisteix a aprofitar al màxim qualsevol trobada o esdeveniment, sent conscient del temps disponible. Té l'avantatge d'influir no tan sols en el treball a la sala de teràpia, sinó en com es presten els serveis, com dirigir una reunió i com gaudir del temps amb un amic. No veig la teràpia de sessió única com un model de teràpia, sinó com un model de prestació de serveis.
Com s'aplica el pensament únic en situacions de crisi i emergència? En pot donar un exemple pràctic?
No soc psicòleg d'urgències, però el propòsit de la meva presentació és oferir una breu història del PSU, resumir la recerca i proporcionar les directrius clíniques per estimular un debat formal amb Andrés Cuartero, cap de Psicologia del Sistema d'Emergències Mèdiques, i informal amb tots els delegats sobre com es pot aplicar el pensament de sessió única en situacions de crisi i emergències.
Quins temes abordarà en la seva ponència en el I Congrés Nacional d'Avenços en la Intervenció Psicològica en Crisis i Emergències?
Parlaré sobre la teràpia d'una sola sessió i el pensament de sessió única, convidat per la professora Alba Pérez-González, dels Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació, perquè podria ajudar a conformar el model de pràctica de la psicologia de crisis i emergències, un camp relativament jove. Els psicòlegs de crisis i emergències sovint només tenen una sessió amb els seus clients, per la qual cosa és probable que el pensament de sessió única ajudi a conformar el desenvolupament del seu model de pràctica.
Quins considera que són els avenços més importants en el pensament psicològic en crisis i emergències que es debatran en el congrés?
Estic molt il·lusionat per participar en el congrés i conèixer les idees més avançades en la resposta a crisis i emergències. M'interessa veure com es comparen els enfocaments espanyol, català i europeu amb els enfocaments australians.
Quines tendències i desenvolupaments futurs preveu en l'àmbit del pensament únic?
És probable que el pensament de sessió única tingui un gran impacte en la manera com es presten els serveis de salut mental, a causa de la demanda creixent. La teràpia d'una sola sessió podria escurçar el nombre de sessions que necessiten els clients, reduir els temps d'espera i fer més accessibles els serveis.
Quin consell donaria als professionals de la salut mental interessats a incorporar el pensament de sessió única a la seva pràctica?
Que ho provin. La majoria dels professionals no creuen que el PSU pugui ser tan ben rebut pels clients fins que ho proven. El meu altre consell és que recopilin les dades de contacte dels seus clients i del servei, ja que és probable que tinguin una sèrie de sessions úniques no planificades.
Quin tipus de recerques o estudis emparen l'eficàcia del pensament en una sola sessió?
Hi ha molts estudis que emparen les conclusions sobre l'eficàcia de les sessions úniques. La recerca suggereix que els enfocaments d'una sola sessió són tan eficaços com el treball a més llarg termini.
Quins són els reptes principals a què s'enfronta a l'hora d'aplicar el pensament únic en diferents contextos?
El repte consisteix a presentar la recerca de manera que els professionals la puguin assimilar i no es posin a la defensiva. Sempre animo els participants dels nostres tallers perquè plantegin les seves inquietuds, les quals em prenc seriosament i abordo directament.
Ens podria explicar en què consisteix la 'no bullshit therapy' (teràpia sense ximpleries)? En què es va inspirar per desenvolupar aquest enfocament i quin acolliment ha tingut?
La no bullshit therapy (NBT), que significa 'teràpia sense ximpleries', consisteix a ser autèntic fins i tot en situacions difícils. És un enfocament dissenyat per a persones a qui no els agrada la teràpia i desconfien dels terapeutes. En essència, es tracta de crear un context per a l'honestedat i la franquesa mútues. Hi ha molt més en la NBT, i n'acabo de publicar un llibre titulat No Bullshit Therapy: How to engage people who don't want to work with you. Fins al 30 de juny, els lectors poden obtenir un 30 % de descompte utilitzant el codi CHNBT en el lloc web de Routledge (routledge.com). El llibre ha estat un èxit de vendes de Routledge a la regió d'Austràlia i Nova Zelanda.
Com aborda el seu treball les qüestions relacionades amb les malalties cròniques i el dol familiar? Quines idees o enfocaments únics aporta a aquestes àrees?
Crec en el potencial dels enfocaments de teràpia familiar per ajudar a abordar les malalties cròniques. És possible que la malaltia no es pugui curar, però se'n pot reduir la major part de l'impacte ajudant perquè el sistema de suport relacional que envolta la persona amb la malaltia crònica funcioni tan bé com sigui possible.
Ens pot parlar del seu treball sobre la salut i el benestar dels indígenes? Quines han estat algunes de les principals conclusions o iniciatives en aquest camp?
He après molt de l'equip de Primeres Nacions a Bouverie, que va crear el Certificat de Postgrau en Teràpia Familiar per a Primeres Nacions. Aquest programa ha canviat la vida de molts estudiants, i n'ha millorat la confiança i la comunicació. Els graduats fan una presentació al final del curs davant d'amics, familiars, comunitat i directius, i la majoria de les presentacions entrellacen una poderosa barreja d'idees tradicionals i de teràpia familiar que m'ha fet plorar moltes vegades.
Què entén per serveis sanitaris contextualment compassius i per què són importants en l'atenció a la salut mental?
Es refereix a posar-se en la pell del pacient i explorar el món des de la seva perspectiva. Això porta a una apreciació real del que estan vivint i de com intenten afrontar la seva situació, sense ser condescendent.
Quin paper exerceix la teoria de l'aplicació en el seu treball i quines aplicacions pràctiques té en el camp de la salut mental?
La teoria de l'aplicació ha estat fonamental en el meu treball i en el del Centre Bouverie. La implantació d'enfocaments de sessió única pot escurçar els temps d'espera i fer més accessibles els serveis, oferint alguna cosa més en lloc d'alguna cosa menys.
Contacte de premsa
-
Leyre Artiz