"El sistema sanitari hauria de tenir nutricionistes i coach emocionals a disposició de les embarassades"

L'estudi IMPACT-BCN (improving Mothers for a better PrenAtal Care Trial Barcelona), dut a terme per metges i científics de l'Hospital Sant Joan de Déu i de l'Hospital Clínic, ha demostrat per primera vegada que les intervencions en l'estil de vida matern durant l'embaràs, tant en la dieta com en la reducció de l'estrès, disminueixen fins a un terç el risc de tenir un nadó amb baix pes, entre altres impactes positius. Parlem amb la doctora Francesca Crovetto, especialista en medicina fetal, investigadora de BCNatal i una de les coordinadores de l'estudi, que ens explica amb detall els resultats i altres projectes de recerca en salut maternofetal en els quals està treballant.

Crovetto ha estat una de les ponents de la Jornada sobre Salut de la Dona, organitzada pels Estudis de Ciències de la Salut de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), que es va celebrar el 18 de juny.

Quines són les principals conclusions de l'estudi IMPACT-BCN?

Per primera vegada al món, aquest estudi, publicat a JAMA, ha demostrat que tant la dieta mediterrània com la reducció de l'estrès a través d'un programa de mindfulness (consciència plena) implica una reducció d'entre el 29 % i el 36 % dels nadons nascuts amb baix pes (un pes inferior al percentil 10). Aquest va ser el resultat principal de l'estudi, que és molt important, ja que fins ara no es coneixia cap tractament que pogués prevenir o millorar el baix pes en el naixement.

Com a resultats secundaris, també es va demostrar que aquestes intervencions disminueixen la mortalitat durant l'època perinatal i redueixen el percentatge de mares amb preeclàmpsia (pressió arterial alta) durant l'embaràs.

Quins altres impactes positius han causat les intervencions?

En el mateix estudi també hem demostrat que aquestes intervencions milloren de manera significativa el neurodesenvolupament dels nens en els dos primers anys de vida. Aquests resultats s'han publicat a JAMA Network Open. Així, els fills i filles de les dones que van seguir un programa de dieta mediterrània durant l'embaràs van obtenir millors resultats en el test, en particular en l'aspecte cognitiu (desenvolupament sensorial i motor, relació amb objectes i formació de conceptes) i socioemocional (relacions i interaccions). D'altra banda, els fills i filles de les dones que van seguir un programa de reducció d'estrès durant l'embaràs van presentar millors resultats en el domini socioemocional.

Quin dels tres grups que van participar en l'estudi va obtenir millors resultats?

Els resultats no donen lloc a dubte: tant la intervenció dietètica com la de reducció de l'estrès van tenir un impacte positiu en les pacients. Les embarassades del grup de control (sense cap intervenció) van tenir un 21,9 % de nounats amb baix pes, mentre que el percentatge es va reduir de manera significativa en els grups de dieta mediterrània (14 %) i mindfulness (15,6 %).

Com es va dur a terme l'estudi IMPACT-BCN?

L'estudi va durar tres anys i hi van participar més de 1.200 dones embarassades amb alt risc de tenir un nadó petit. Es va dur a terme conjuntament des de l'Hospital Clínic i l'Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona, amb la participació dels equips de Medicina Fetal i Perinatal de l'Institut de Recerques Biomèdiques August Pi i Sunyer (IDIBAPS), el Servei de Medicina Maternofetal de Sant Joan de Déu, Medicina Interna del Clínic, el Servei de Psiquiatria i Psicologia del Clínic, i el suport de CEREBRA, el Centre de Recerca Biomèdica en Xarxa de Malalties Estranyes (CIBERER) i l'Agència de Gestió d'Ajudes Universitàries i de Recerca (AGAUR).

Quin tipus d'intervencions es van fer en termes de dieta durant l'embaràs?

La intervenció nutricional, adaptada de l'assaig PREDIMED (Prevenció amb Dieta Mediterrània) tenia com a objectiu modificar el patró d'alimentació de les dones en comptes d'enfocar-se en canvis amb aliments concrets o macronutrients. Les participants del grup de dieta van rebre de manera gratuïta dos litres d'oli d'oliva verge extra (cada mes) i l'equivalent a quinze grams de nous al dia (450 grams cada mes), tots dos productes amb un alt contingut d'omega-3. Per avaluar l'adherència a aquesta intervenció d'una manera objectiva, vam mesurar biomarcadors en sang i orina relacionats amb la ingesta de nous i oli d'oliva.

A més, les participants van acudir a visites mensuals amb una nutricionista que els feia també un seguiment telefònic cada dues setmanes. Amb l'ajuda de la professional, es va animar les dones a adherir-se a la dieta mediterrània i incorporar més fruita i verdura, carn blanca, peix blau, lactis i cereals integrals. Se'ls va proporcionar una llista de la compra setmanal i un pla d'alimentació, amb un menú per a cada dia.

I en què va consistir la intervenció de reducció de l'estrès?

El grup amb intervenció per reduir l'estrès va seguir el programa Mindfulness-Based Stress Reduction (MBSR), dissenyat per Jon Kabat-Zinn, professor emèrit de la Facultat de Medicina de Massachusetts i fundador del Center for Mindfulness in Medicine, Health Care, and Society. Aquest programa ha estat adoptat per organitzacions sanitàries i testat en assajos clínics. La intervenció consistia en un programa de vuit setmanes amb una sessió setmanal de 2,5 hores i una sessió d'un dia complet (en tot el programa), a més de la invitació a fer una pràctica de relaxació de 45 minuts cada dia a casa. El programa incloïa tècniques de relaxació formals i informals destinades a augmentar la consciència del present i a reduir el rumiament (focus desmesurat en el passat) i l'ansietat. Entre les tècniques que s'incloïen hi havia la meditació, el mindful ioga, estiraments de ioga, bodi scanning (examen conscient del cos), mindfulness d'activitats diàries i tècniques de respiració, entre d'altres.

Per saber si hi havia una reducció de l'estrès, es van completar uns qüestionaris a l'inici i al final del programa, i es van mesurar els nivells de les hormones relacionades amb l'estrès, el cortisol i la cortisona.

Dins del mateix estudi, vas obtenir un altre resultat positiu: les intervencions també milloren el neurodesenvolupament dels nens en els dos primers anys de vida.

Així és, tant la dieta mediterrània com la reducció de l'estrès milloren de manera significativa el neurodesenvolupament dels nens en els dos primers anys. Aquests resultats s'han publicat a JAMA Network Open. El nivell de neurodesenvolupament es va analitzar mitjançant un test de Bayley, una prova estandarditzada per mesurar el neurodesenvolupament infantil. Així, els fills i filles de les dones que van seguir un programa de dieta mediterrània durant l'embaràs van obtenir millors resultats en el test, en particular en l'aspecte cognitiu (desenvolupament sensorial i motor, relació amb objectes i formació de conceptes) i socioemocional (relacions i interaccions). D'altra banda, els fills i filles de les dones que van seguir un programa de reducció d'estrès durant l'embaràs van presentar millors resultats en el domini socioemocional.

Quins són els pròxims passos que cal seguir, una vegada que s'ha demostrat l'èxit de totes dues intervencions?

La veritat és que la implementació d'aquestes intervencions en el sistema sanitari no és una tasca fàcil, ja que tenen un cost elevat. Podem aconsellar a les futures mares que adoptin aquests hàbits en la vida diària, però no tothom pot incorporar-los. Seria ideal dotar el sistema sanitari de figures com ara nutricionistes i assessors emocionals o bé posar a disposició de les embarassades una aplicació que en fes un seguiment en línia. Hi estem treballant i hem sol·licitat beques per desenvolupar aquests temes. La nostra intenció és comptar amb la col·laboració d'enginyers de la Universitat Pompeu Fabra per crear una aplicació que faciliti a les mares la incorporació d'aquests hàbits en la vida diària.

Actualment estàs treballant en cap altre projecte relacionat amb la salut maternofetal?

Estem estudiant l'efecte de l'estil de vida de les mares en la preeclàmpsia, ja que hi ha pocs estudis sobre aquest tema. Com influeixen el somni, l'estil de vida i l'alimentació en el risc de preeclàmpsia durant l'embaràs. Ens fixem especialment en si la composició de la microbiota intestinal de les mares influeix en el desenvolupament d'aquesta malaltia. Hem vist que les dones que la pateixen tenen una microbiota diferent. La microbiota es forma abans del naixement i depèn de diversos factors, com l'ambient matern durant l'embaràs i el tipus de part, entre d'altres. Necessitem més estudis per confirmar quin paper té en l'embaràs i en la salut dels nadons.

Per acabar, quin consell els donaries a les dones que es vulguin quedar embarassades en un futur?

Els resultats de la nostra recerca aporten un clar missatge positiu que empodera mares i famílies. És possible influir positivament en la salut de l'embaràs i del futur nadó amb mesures que es poden aplicar amb relativa facilitat.