"La crisi climàtica actual representa un risc per a la humanitat sense precedents"

La pandèmia de la covid-19 va posar més que mai en evidència l’estreta connexió que hi ha entre la salut humana i la del planeta. La Universitat Oberta de Catalunya (UOC) és una de les pioneres en recerca i docència de salut planetària a escala internacional. La professora Cristina O'Callaghan Gordo, codirectora del màster universitari de Salut Planetària de la UOC, la Universitat Pompeu Fabra i l'ISGlobal, ens parla dels reptes globals a què haurem de fer front per mantenir la salut global en l’actual context de crisi climàtica i ambiental causada per l'activitat humana i per què és necessari formar professionals i fer recerca en salut planetària. O'Callaghan és investigadora principal del nou grup de recerca BITAL - Barcelona Interdisciplinary Research Group on Planetary Health,  dels Estudis de Ciències de la Salut de la UOC.

D'on ve el teu interès per la salut planetària?

Tot i que el terme salut planetària és relativament nou —apareix el 2015 amb la publicació de l'article de la Rockefeller Foundation-Lancet Commission on Planetary Health—, el meu interès per contribuir a la conservació de la natura i millorar la salut de les persones ve d'abans.

Vaig estudiar Biologia per contribuir a la conservació dels espais naturals, especialment el medi marí, que m'apassionava des de petita —veia tots els documentals de Jacques Cousteau! A la carrera em vaig acabar interessant més per la salut humana. Després de llicenciar-me, vaig col·laborar en un projecte amb comunitats indígenes de l'Amazònia peruana afectades per la contaminació causada per l'extracció de petroli. Allà vaig veure l'estreta relació que hi ha entre la salut dels sistemes naturals i la salut humana. Vaig entendre que aquesta relació s'altera per factors socioeconòmics i que els efectes negatius els pateixen les comunitats més vulnerables. Així va començar el meu interès per la salut planetària.

Quins són els objectius del grup de recerca BITAL de la UOC?

Ens centrem a estudiar quins efectes tenen les alteracions antropogèniques dels sistemes naturals sobre la salut humana. El nostre objectiu és proposar solucions per millorar la salut de les persones a escala global. Utilitzem un enfocament interdisciplinari per poder analitzar no només les causes biològiques i ambientals de les malalties, sinó també les causes socials i econòmiques, que sovint impulsen canvis en els sistemes naturals. L'equitat i la justícia ambientals també són temes transversals de la nostra recerca. 

Quin impacte espereu tenir a curt i mitjà termini?

Fa pocs mesos que ens hem organitzat com a grup. Jo vaig començar a la UOC el 2020 i l'altra investigadora sènior, Margarita Triguero-Mas, s'ha incorporat fa un any. Hem crescut força en aquests mesos i esperem que la recerca de la UOC en salut planetària aviat tingui impacte.

En el darrer any hem començat dos projectes europeus que esperem que tinguin força impacte. El primer és el projecte GreenMe, que investiga com les teràpies basades en la natura i un marc de prescripció verda es poden escalar per millorar la salut mental i el benestar de les persones, tot aportant beneficis socioecològics. El segon, CATA-Earth (Catalysing Transformative Change in Planetary Health Education), té per objectiu dissenyar programes d'educació en salut planetària que siguin liderats per la comunitat en regions del sud-est asiàtic vulnerables a la crisi climàtica.

Un dels teus focus de recerca és la contaminació que pateixen les comunitats indígenes per causa de la industrialització. Com els està afectant?

Fins ara he treballat amb comunitats indígenes que viuen en zones d'extracció de petroli, concretament al nord de l'Amazònia peruana, on els nivells de contaminació ambiental són molt elevats. Aquestes poblacions depenen de l'agricultura de subsistència, la caça i la pesca; per tant, la contaminació del seu territori posa en risc la seva salut i el seu benestar.

Ja l'any 2006 una avaluació feta pel govern peruà va informar que els nivells de plom en sang i cadmi en orina de la població eren molt elevats a la població d'aquesta zona. El 2013 es va declarar l'emergència ambiental i el 2024, l'emergència sanitària. Els efectes negatius sobre la salut i el benestar d'aquestes comunitats són molt extensos i van més enllà de la contaminació ambiental. Per exemple, la presència de la indústria extractiva ha comportat l'entrada de l'alcohol (abans pràcticament inexistent) i ha disparat la prevalença d'alcoholisme a les comunitats. L'arribada de treballadores sexuals ha incrementat la incidència del VIH i altres malalties de transmissió sexual. Aquests problemes són especialment greus en poblacions que tenen un accés molt limitat als serveis de salut.

Jo m'he centrat a estudiar els nivells de metalls pesants en la població local i analitzar les possibles vies d'exposició. Les polítiques de remediació ambiental han fet disminuir aquests nivells, tot i que continuen sent elevats. També hem observat que, tot i que l'extracció de petroli és la font principal d'exposició al plom, n'hi ha d'altres, com l'ús de bales de plom per a la caça. Arran d'aquesta troballa, ara comencem un projecte (finançat pel programa de Projectes de Generació de Coneixement del Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats) per avaluar l'impacte que té la introducció d'armes de foc per caçar en els nivells de plom de les comunitats caçadores-recol·lectores i en el medi natural.

També has investigat la influència de les altes temperatures en diferents malalties, més concretament en les patologies del ronyó. Què en sabem?

L'exposició a altes temperatures s'associa amb la mortalitat general i amb diversos problemes de salut. Entre altres coses, augmenten els ingressos hospitalaris per malaltia renal. Les patologies renals, com els càlculs renals, la lesió renal aguda i la malaltia renal crònica, estan relacionades amb la deshidratació recurrent i l'estrès per calor. Diversos estudis realitzats amb treballadors agrícoles de zones amb climes tropicals indiquen que l'estrès per calor s'associa a una major incidència de problemes renals. S'estima que un 15 % dels treballadors que estan exposats sovint a l'estrès per calor pateixen malaltia renal.

Una de les meves línies de recerca està centrada a veure si els treballadors agrícoles de diferents zones d'Espanya també presenten canvis en la funció renal per causa de les altes temperatures ambientals.

I les zones verdes, quina relació tenen amb la salut de les persones?

Està clar que les zones verdes urbanes milloren la salut. Els espais verds s'associen a millores en el benestar psicològic i la reducció de risc de malalties cardiovasculars o de mortalitat per totes les causes.

Tot plegat es pot atribuir a diferents factors: els espais verds urbans promouen l'activitat física i, per tant, redueixen el risc de malalties associades a la vida sedentària, com l'obesitat, la diabetis o les malalties cardiovasculars. En segon lloc, els nivells de contaminació ambiental, especialment la contaminació de l'aire i la contaminació acústica, són menors a les zones verdes. L'exposició a la natura també té un efecte positiu sobre el benestar en reduir els nivells d'estrès, ansietat i depressió. Socialment, els espais verds fomenten la participació comunitària i la interacció social, contribuint a la formació de llaços socials sòlids i xarxes de suport.

Quines mesures es podrien prendre per combatre l'augment de malalties no transmissibles sota el prisma de la salut planetària?

Un concepte clau en la salut planetària és el de cobeneficis, és a dir, que aquelles mesures que són bones per millorar la salut dels humans ho han de ser també per millorar la salut dels sistemes naturals, i a la inversa. Hi ha diversos exemples de polítiques per reduir les malalties no transmissibles que tenen un efecte positiu sobre els sistemes naturals. Una de les mesures més senzilles és l'adopció de dietes saludables i sostenibles, basades en productes d'origen vegetal. Aquest tipus de dietes comporten l'emissió de menys gasos d'efecte hivernacle i menys desforestació i destrucció d'hàbitats, i consumeixen menys aigua. Al mateix temps, estan associades a una menor mortalitat prematura i una menor incidència de malalties cardiovasculars i certs tipus de càncer.

Per què creus que és important la recerca en salut planetària i el màster universitari de Salut Planetària de la UOC, la UPF i l'ISGlobal?

Penso que la recerca en salut planetària és clau en el context de crisi climàtica i ambiental en què ens trobem, que representa un risc sense precedents per a la salut i el benestar de la humanitat. D'una banda, hem d'entendre els efectes de la crisi climàtica i ambiental sobre la salut humana i, de l'altra, hem de buscar de manera urgent solucions innovadores per mitigar els efectes i adaptar-nos a aquests nous riscos. És important recordar que cal que la recerca en salut planetària sigui interdisciplinària, ja que els reptes als quals hem de donar resposta transcendeixen els límits de qualsevol disciplina científica i professional, són complexos i requereixen la integració de diferents visions i camps de coneixement. 

A més, el màster universitari de Salut Planetària és essencial per formar de manera urgent una nova generació de professionals preparats per buscar solucions al repte de l'emergència climàtica. Aquesta necessitat l'han destacat diversos organismes internacionals, com es plasma a l'informe "The Future is Now" de les Nacions Unides, que fa una crida a les universitats perquè promoguin la sostenibilitat, o a la crida a l'acció "Our Planet, Our Future", signada per més d'un centenar de premis Nobel, que incita les universitats a incorporar urgentment el concepte de custòdia planetària en tots els plans d'estudis. Estic molt contenta del paper que estem tenint en la promoció de l'educació en salut planetària en l'àmbit global. Som un dels primers màsters en aquesta temàtica, fet que ens ha posicionat com a referents a escala internacional.

Creus que hi ha prou consciència ambiental en la nostra societat? Què cal fer perquè hi hagi més responsabilitat en aquest àmbit?

Crec que hi ha una creixent preocupació sobre la crisi climàtica i ambiental, i que aquesta preocupació anirà augmentant a mesura que els seus efectes tinguin una repercussió més directa en el nostre dia a dia. No obstant això, crec que aquesta preocupació creixent no es tradueix en polítiques prou valentes per implementar els canvis que necessitem de manera urgent. En la passada campanya electoral vam veure que les qüestions ambientals estaven presents en la majoria de programes, però les propostes concretes de mitigació i adaptació quedaven molt allunyades del que seria necessari. 

UOC R&I

La recerca i innovació (R+I) de la UOC contribueix a solucionar els reptes a què s'enfronten les societats globals del segle XXI mitjançant l'estudi de la interacció de la tecnologia i les ciències humanes i socials, amb un focus específic en la societat xarxa, l'aprenentatge en línia i la salut digital.

Els més de 500 investigadors i investigadores i més de 50 grups de recerca s'articulen entorn dels set estudis de la UOC, un programa de recerca en aprenentatge en línia (e-learning research) i dos centres de recerca: l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3) i l'eHealth Center (eHC).

A més, la Universitat impulsa la innovació en l'aprenentatge digital mitjançant l'eLearning Innovation Center (eLinC), i la transferència de coneixement i l'emprenedoria de la comunitat UOC amb la plataforma Hubbik.

Els objectius de l'Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides i el coneixement obert són eixos estratègics de la docència, la recerca i la innovació de la UOC. Més informació: research.uoc.edu.