«Els professors es giraven, oblidaven que necessitava llegir-los els llavis i m'era impossible estar al dia»

L'Andrea Amouzouvi és una jove amb discapacitat auditiva (hipoacúsia bilateral profunda). La seva experiència laboral destaca sobretot en l'àmbit de la integració social i l'orientació laboral, però també s'ha format en quiromassatge i en llengua de signes catalana, i té una web on explica la seves experiències com a persona sorda. L'Andrea, juntament amb altres membres d'ACAPPS (Xarxa d'Estudiantat Universitari amb Sordesa), participa en el documental Apunts en Blanc, dirigit per Xavier Borrell, que aborda les dificultats dels estudiants sords a les aules dins el context acadèmic. L'Andrea és una de les 2.000 persones amb discapacitat que estudien a la Universitat Oberta de Catalunya (UOC).

L'educació és un dret internacional reconegut per la UNESCO. En el cas de les persones sordes, creus que rebeu una educació de qualitat adaptada a les vostres necessitats?

El conjunt de les persones sordes implica molta diversitat en els tipus i graus de pèrdues, així com en l'ús o no de pròtesis auditives amb més o menys rendiment. En general, crec que el sistema educatiu no està preparat per atendre persones amb discapacitat auditiva. L'ús de la tecnologia pot facilitar molt la inclusió a l'aula, però sovint, quan aquesta falta, és clau la implicació i l'empatia, així com la conscienciació del docent i dels companys i companyes.

Quins recursos específics creus que podrien ser més beneficiosos i quines mesures s'haurien d'implementar per als estudiants sords en el context educatiu, per tal d'adaptar-se a les vostres necessitats?

Avui en dia, tenim el bucle magnètic i/o l'emissora FM, que permet que els sons de qui parla vagin directament a la pròtesi auditiva d'una manera més nítida. També es fa necessària la subtitulació en els continguts audiovisuals i en les aules, tant virtuals com presencials. La figura del company o companya prenedor d'apunts també és molt important en cas que l'alumne no pugui seguir les classes amb normalitat. Moltes persones sordes llegim els llavis per poder entendre, i necessitem poder veure la boca del professorat quan parlen, en tot moment, per no perdre'ns. Si llegim els llavis, no podem prendre apunts simultàniament, i per això calen adaptacions. Dependrà de cada cas. Es tracta que la informació ens arribi i sigui de qualitat, com a la resta.

Durant les teves etapes acadèmiques i educatives, t'has sentit acompanyada i que tenies el suport dels companys de classe, els professors, els directors, les entitats educatives, etc.?

Generalment, i per sort, sí, però l'excepció va ser quan vaig començar Fisioteràpia de forma presencial. Els professors es giraven, oblidaven que necessitava llegir-los els llavis, en totes les classes em perdia moltíssim i m'era impossible estar al dia. He tingut companyes que m'han deixat els seus apunts la majoria de les vegades, però la dependència és total i no tenim autonomia. Quan aquest suport m'ha fallat, m'he sentit completament desemparada, impotent.

Com has vist evolucionar la situació per a les persones sordes des que vas començar la teva educació fins ara? Creus que d'aquí a deu anys els nens i nenes sords podran rebre una millor educació que la que has rebut tu?

Tenint en compte la meva trajectòria educativa, en els cicles formatius l'experiència sempre és més bona, perquè les aules són més reduïdes i els professors no són tan variats, i és més fàcil que recordin la teva condició especial. Però a la universitat presencial va fallar el protocol intern de l'atenció a l'alumnat amb discapacitat i per això ho vaig deixar, era massa angoixant no poder seguir les classes i no rebre pràcticament cap suport. D'aquí a deu anys, gràcies a les reivindicacions, les lluites i l'accés a les tecnologies, espero que el fet de ser sord no comporti inconvenients a l'hora de poder cursar qualsevol formació amb tots els drets i les accessibilitats possibles per a una autonomia plena i total. Millor que en el meu cas, segur que serà.

El documental Apunts en Blanc, dirigit per Xavier Borrell, tracta sobre les dificultats dels alumnes sords a les aules i en el context acadèmic actual. Creus que, després de la seva emissió, les institucions i la societat en general en prendran consciència definitivament i intentaran millorar la vostra situació en el context educatiu?

La idea del documental és precisament aquesta, mostrar la nostra realitat, visibilitzar la sordesa i les barreres que tenim a la universitat a l'hora de seguir les classes i prendre apunts. Creiem que la informació és poder, i a través del documental es podrà prendre més consciència sobre les nostres dificultats i les solucions disponibles per resoldre-les. Qualsevol alumne sord podrà utilitzar-lo per aconseguir més suport si és necessari.

Has estudiat el màster universitari d'Ocupació i Mercat de Treball: Intervenció i Coaching en l'Àmbit Laboral a la UOC. Com la UOC s'ha adaptat a les teves necessitats com a estudiant?

Sí, estudiar en línia a mi em va molt bé, perquè no m'he de preocupar de la lectura labial, i, si hi ha vídeos, demano que siguin subtitulats o que me'n facin una transcripció. A la UOC, un professor va adaptar una PAC per a mi, fent-la accessible i implicant tots els meus companys, i això poques vegades m'ha passat.

Què creus que es pot millorar a escala social i empresarial per fomentar l'ocupabilitat i el progrés professional de les persones sordes?

A escala social és necessari conscienciar en tots els àmbits: la informació ha de ser sempre accessible, per exemple en el transport, on s'usen megafonies que sovint no podem entendre, és necessari un suport escrit que complementi la informació; en l'àmbit cultural, la sobretitulació, per exemple, hauria d'estar present sempre per tal de poder gaudir-ne en les mateixes condicions que una persona sense discapacitat auditiva, igual que en el cinema. L'ús generalitzat del telèfon també és sovint un problema per fer gestions, quan es podria substituir fàcilment pel correu electrònic i el WhatsApp; la tecnologia hi és.

De vegades la societat amaga o dissimula el fet de ser sord o no sentir-hi bé: les pròtesis es fan cada cop més petites, més invisibles, i també es pot invisibilitzar alhora la pròpia discapacitat, d'aquesta manera. L'empatia és clau: saber escoltar les necessitats quan es presenten i tenir la disposició per facilitar les coses és essencial.

En l'àmbit empresarial, cal més consciència en les empreses, cal reforçar allò que sí que podem fer i no penalitzar el que no, com ara parlar per telèfon, en el meu cas. Com que cada persona sorda té necessitats diferents, cal parlar de les adaptacions necessàries per poder desenvolupar les tasques en igualtat de condicions i, d'aquesta manera, eliminant barreres, podem progressar com el conjunt de la població que no té discapacitat auditiva. Hi ha subvencions per adaptar els llocs de treball si és necessari, i sovint no es tenen en compte aquestes mesures, per falta de coneixement, voluntat, etc. Hem de reivindicar sempre els nostres drets.

La UOC, juntament amb CaixaBank i Randstad, ofereixen beques per a alumnes amb discapacitat. Tenint en compte que les dinàmiques socials no faciliten la vostra integració en els àmbits educatius i laborals, creus que aquest suport institucional s'hauria de prendre com a exemple?

Les beques faciliten l'accés a l'educació o la formació, i alhora permeten poder progressar professionalment. Aleshores, tenint en compte que les persones amb discapacitat som un col·lectiu vulnerable, degut a la precarietat a què se'ns aboca com a resultat de les nostres dificultats, les beques impulsen i promouen l'educació en igualtat de condicions, fent-la així més inclusiva. Les beques considero que són necessàries per garantir una societat més integrada i equitativa a l'hora de generar oportunitats.