"Els sabers dels pobles indígenes poden ser vitals per a la mitigació de la crisi climàtica"

Experta en feminisme i pobles indígenes, Ana María Noguera Durán és una nova investigadora del Grup de Gènere i Tecnologies de la Informació i Comunicació (GenTIC), de l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3) de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), pel seu projecte Indigenous women interconnecting knowledge: bodies, territories and technologies for life (INDIWOMINT), amb el qual ha guanyat la beca postdoctoral Marie Skłodowska-Curie (MSCA).

El teu projecte INDIWOMINT versa sobre les dones indígenes en zones amazòniques del Brasil i Colòmbia. Com es relacionen la transmissió de coneixements tradicionals amb la tecnologia i el canvi climàtic?

Aquest projecte de mobilitat internacional proposa un model metodològic creatiu que interconnecta temàtiques rellevants per a la innovació en recerca des d'una perspectiva d'obertura ontològica i epistemològica decolonial. Atorga valor als sabers ancestrals i tradicionals dels pobles indígenes i destaca el rol de les organitzacions de dones indígenes amazòniques en la preservació i defensa dels seus coneixements, cossos i territoris. Aquests sabers han estat fonamentals per a la conservació de la biodiversitat en ecosistemes com l'Amazones, especialment en el context de crisi ecològica i social global al qual ens enfrontem.

Adoptar aquesta perspectiva desafia els paradigmes dominants i promou un canvi en la producció i transmissió de coneixements des de la intersecció de gènere, ancestralitat, naturalesa i tecnologia. Fomenta un enfocament més inclusiu que integra les dones indígenes, les TIC i la naturalesa.

Pots parlar-nos de la teva trajectòria i la importància d'aquest projecte?

Soc llicenciada en Arts Escèniques de la Universitat Pedagògica Nacional de Colòmbia, màster i doctora en Educació i Estudis Culturals per la Universitat Federal de Rio Grande do Sul del Brasil.

M'he especialitzat en estudis de performance i gènere, en particular en processos de resistència de dones víctimes i supervivents de la guerra a Colòmbia. També treballo en l'articulació de moviments socials en l'Abya Yala (Amèrica), per la defensa dels pobles indígenes, la terra i el territori. Aquest projecte és fruit del meu recorregut com a acadèmica i activista. En aquesta mesura, té una importància significativa, perquè obre la possibilitat de poder assumir un dels desafiaments del món acadèmic: connectar els continguts amb necessitats reals de la societat.

Haver obtingut la beca MSCA aporta prestigi en el món acadèmic i incrementa les plataformes d'intercanvi i coneixement a les quals puc accedir amb el meu projecte. Dins de la meva trajectòria, INDIWOMINT pot portar el meu activisme a diferents àmbits en la cerca d'aliances per avançar en propostes ontològiques decolonials que donin el valor necessari als sabers dels pobles originaris i les tecnologies ancestrals, que durant segles han estat infravalorats i violentats dins de la lògica colonialista. Aquestes estratègies, pensaments i sabers són fonamentals per afrontar la crisi climàtica.

Com va sorgir la idea d'aquesta recerca i quines són les seves principals línies?

Des de fa una dècada acompanyo i participo en els moviments indígenes en defensa de la terra. Aquest contacte m'ha ajudat a reflexionar sobre estudis que des de la pràctica i des d'una perspectiva interdisciplinària puguin afavorir les societats. Davant la crisi social i climàtica que vivim, vaig pensar que les veus i sabers indígenes poden ser valuosos per a la construcció d'un coneixement documentat sobre les tecnologies ancestrals que ajudi a mitigar els impactes d'aquesta amenaça i una cerca de justícia climàtica.

Com es durà a terme el projecte?

Aquesta recerca es basa en un enfocament participatiu. La integració dinàmica de les comunitats en els processos de producció de coneixement social localitzat és fonamental per a la seva construcció. Les estratègies que utilitzarem per a la recopilació de dades combinen un model mixt amb mètodes quantitatius i qualitatius. Per aquest motiu, es preveuen visites als territoris per a l'observació etnogràfica participant, i es faran una sèrie d'entrevistes semiestructurades individuals i col·lectives.

Quins objectius esperes aconseguir amb aquesta recerca?

Pretenem analitzar de quina manera una nova comprensió del coneixement basat en l'evidència pot ser crucial per a un canvi ontològic en la producció i transmissió de coneixement sostenible, amb la finalitat de desaccelerar la destrucció de la biodiversitat amazònica i mitigar el canvi climàtic. Ens enfoquem en l'evidència sobre el paper de les dones indígenes en la preservació i transmissió del coneixement tradicional. Estudiem la relació entre les organitzacions de dones indígenes a l'Amazònia i la seva connexió amb la naturalesa. A més, busquem comprendre i conceptualitzar de quina manera aquestes recerques poden interceptar tecnologies indígenes i no indígenes per crear solucions que promoguin el desenvolupament sostenible i ajudin a mitigar el canvi climàtic.

Quines aplicacions pràctiques tindrà el teu projecte?

Desenvoluparem un model metodològic innovador, interdisciplinari, ecofeminista i decolonial en recerca participativa, que generi nous coneixements sobre formes de recerca sensibles, crítiques i responsables amb comunitats de dones indígenes.

Com beneficiarà el teu projecte les dones indígenes i les seves comunitats?

Esperem contribuir a la millora de la qualitat de les polítiques públiques per enfortir les organitzacions de dones indígenes i el seu compromís amb la mitigació del canvi climàtic. Un dels principals objectius d'aquest projecte és proporcionar una guia en línia sobre metodologies dinàmiques per a investigadors indígenes i decisors polítics sobre temes relacionats amb els moviments de dones indígenes i l'ecofeminisme decolonial.

Què significa per a tu integrar-te en el grup de recerca GenTIC de la UOC?

Integrar-me en l'equip de GenTIC, que està a l'avantguarda en la creació i el progrés del coneixement sobre el gènere com a principi estructurant de les societats contemporànies i les relacions socials, és molt significatiu per a mi. Això em permetrà generar col·laboracions estretes, intercanvis i enfortir la tasca que fa temps que estic desenvolupant en qüestions de gènere, a més d'ampliar dimensions geogràfiques i de pensament, la qual cosa serà molt beneficiosa per al meu creixement professional. A més, ser part de la UOC m'obrirà un món de possibilitats noves per fer incursions i enfortir la transmissió i producció de coneixement mitjançant les TIC.

El territori i les comunitats d'estudi del teu projecte habiten una àrea plena de riscos: explotació de recursos, violència armada, tràfic d'estupefaents, desforestació. Com afecta aquesta situació les comunitats indígenes?

Les disputes entorn dels drets indígenes són un escenari continu de molta violència i violacions contra les comunitats i els seus territoris. La lluita per la defensa de la terra és crucial per comprendre tots els riscos als quals s'enfronten les comunitats indígenes. La guerra pel territori, ja sigui per implantar monocultius, explotacions mineres, o el tràfic d'estupefaents, genera violència armada, desplaçament forçat i abandó de les terres per part dels homes, a la recerca d'oportunitats noves. Són les dones les qui es queden a càrrec de tot; és per això que són el focus d'aquesta recerca. Aquest mateix conflicte ocasiona la pèrdua de recursos naturals i d'ecosistemes que sustenten físicament i culturalment aquestes comunitats, obliga a una migració forçada a la recerca de la seva supervivència, porta a la pèrdua de tradicions i pràctiques culturals que han estat transmeses per generacions i produeix traumes socials. En aquest context, comprenem que el que afecta la terra ens afecta a tots.

UOC R&I

La recerca i innovació (R+I) de la UOC contribueix a solucionar els reptes a què s'enfronten les societats globals del segle XXI mitjançant l'estudi de la interacció de la tecnologia i les ciències humanes i socials, amb un focus específic en la societat xarxa, l'aprenentatge en línia i la salut digital.

Els més de 500 investigadors i investigadores i més de 50 grups de recerca s'articulen entorn dels set estudis de la UOC, un programa de recerca en aprenentatge en línia (e-learning research) i dos centres de recerca: l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3) i l'eHealth Center (eHC).

A més, la Universitat impulsa la innovació en l'aprenentatge digital mitjançant l'eLearning Innovation Center (eLinC), i la transferència de coneixement i l'emprenedoria de la comunitat UOC amb la plataforma Hubbik.

Els objectius de l'Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides i el coneixement obert són eixos estratègics de la docència, la recerca i la innovació de la UOC. Més informació: research.uoc.edu.