"El meu objectiu és contribuir a un canvi en la manera com es percep i es tracta la depressió"

Autora d'una recerca en curs sobre la millora del control cognitiu en la depressió mitjançant estimulació cerebral, Ana Hernández Sauret, estudiant del programa de doctorat de Salut i Psicologia de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), ha estat guardonada amb el Premi a la Millor Contribució Doctoral en Ciència Oberta UOC-Santander Award en la seva segona edició. Aquest reconeixement destaca el seu compromís amb la transparència i l'accessibilitat del coneixement científic, i el seu esforç per publicar els resultats de la seva recerca en obert. Hernández Sauret ha utilitzat eines com el repositori CORA.RDR i el repositori institucional O2 de la UOC, que asseguren que les dades siguin reutilitzables i accessibles per a la comunitat acadèmica, d'acord amb els principis FAIR (Findable, Accessible, Interoperable, Reusable).

La seva recerca, supervisada pel doctor Diego Redolar Ripoll, del grup Cognitive Neurolab, se centra en l'ús de l'estimulació transcranial per corrent directe per estudiar el control cognitiu en persones amb trastorn depressiu major. En aquesta entrevista, Hernández Sauret comparteix els avenços de la seva recerca i l'impacte que espera del seu treball, a més de reflexionar sobre com la ciència oberta fomenta una col·laboració inclusiva i efectiva entre l'acadèmia i la societat.

Què significa per a tu aquest reconeixement?

Aquest premi és un reforç al meu treball en ciència oberta, un aspecte fonamental de la meva recerca. Valida que els meus esforços van en la direcció correcta quant a l'accessibilitat del coneixement. A llarg termini, espero que aquest reconeixement faciliti l'establiment de noves connexions professionals i oportunitats de col·laboració en projectes que valorin aquest enfocament. També em recorda la importància de continuar treballant perquè els resultats de la recerca siguin accessibles per a tothom.

Quins són els objectius del teu estudi i com va sorgir el teu interès per aquest tema?

Estic estudiant com l'estimulació transcranial per corrent directe pot influir en el control cognitiu en pacients amb depressió. Un dels objectius principals és entendre més bé la funció d'àrees clau del cervell, com l'escorça prefrontal dorsolateral i ventrolateral, en processos de control cognitiu. Utilitzant estimulació transcranial per corrent directe i neuroimatge funcional, volem identificar si és possible millorar certes funcions cognitives en persones amb depressió, com la presa de decisions i l'atenció, i avaluar com aquests canvis es mantenen en el temps.

El meu interès va sorgir en adonar-me que el dèficit cognitiu en persones amb depressió és una àrea poc explorada, ja que la major part de la recerca sobre depressió se centra en la simptomatologia emocional, com la tristesa o l'anhedonia. Aquesta llacuna em va motivar a investigar com podem ajudar a millorar el funcionament cognitiu en aquests pacients perquè afecta aspectes crucials de la seva vida diària. A més, em va atreure el potencial de l'estimulació transcranial per corrent directe en combinació amb la neuroimatge per modular de manera segura àrees específiques del cervell.

Quines troballes rellevants has identificat sobre els efectes de l'estimulació cerebral en la depressió major?

Tot i que, actualment, en la meva recerca faig servir l'estimulació transcranial per corrent directe, en la revisió sistemàtica que vaig publicar al maig em vaig centrar en l'estimulació magnètica transcranial, una tècnica més utilitzada i estudiada. En aquesta revisió, vaig analitzar 21 articles sobre com aquesta classe d'estimulació pot millorar la funció cognitiva en persones amb trastorn depressiu major. Una de les troballes és que ha mostrat beneficis en el processament cognitiu, en particular, en funcions com la memòria de treball, la inhibició i l'atenció, especialment quan s'aplica en àrees com l'escorça prefrontal dorsolateral.

En quin punt et trobes ara i quins passos faràs a continuació?

Ara soc en el tercer any de doctorat i estic acabant la fase experimental. Em concentraré en l'anàlisi de dades de neuroimatge i de les tasques cognitives que he efectuat amb els participants. A més, estic molt emocionada perquè faré una estada de tres mesos a la UNSW, a Sydney (Austràlia). Allí tindré l'oportunitat d'aprendre sobre el funcionament d'altres laboratoris i les recerques que s'estan duent a terme sobre el meu tema.

La gestió de dades confidencials és crucial en la teva recerca. Quins han estat els reptes principals i com els has abordat?

Per assegurar la màxima protecció de les dades personals dels participants, he dissenyat un protocol de consentiment informat clar i transparent, en què se'ls informa sobre com s'utilitzaran les seves dades, quines mesures es prendran per protegir la seva informació i el seu dret a la privacitat. A més, utilitzo mètodes d'anonimització de dades, assegurant-me que qualsevol informació identificable sigui codificada abans d'analitzar-la. Les dades privades s'emmagatzemen en un ordinador al qual només jo tinc accés, la qual cosa afegeix una capa de seguretat. També guardo documents físics relacionats amb aquestes dades en un armari amb clau a la universitat.

Quin impacte esperes de la teva recerca?

M'agradaria que la meva recerca tingués un impacte significatiu en l'àmbit clínic i en la societat. En la clínica, espero que les troballes del meu estudi contribueixin a entendre més bé com l'estimulació cerebral no invasiva es pot emprar com una eina complementària en el tractament de la depressió. Vull que els resultats ajudin els professionals de la salut a personalitzar les intervencions, cosa que podria portar a tractaments més efectius i accessibles. En un context més ampli, aspiro a aconseguir que la meva recerca promogui un augment de la conscienciació sobre la depressió i els seus efectes, especialment pel que fa als dèficits cognitius que experimenten moltes persones. Al final, el meu objectiu és afavorir un canvi en la manera com es percep i es tracta la depressió, i facilitar l'accés a tractaments innovadors i efectius.

Quin és el rol de la UOC i del Cognitive Neurolab en el desenvolupament de la teva tesi?

Són essencials en la meva tesi i en la implementació de pràctiques de ciència oberta. La UOC m'ha brindat un entorn acadèmic que valora la transparència i la col·laboració, i m'ha ofert accés a recursos i formació sobre metodologies de recerca. Per la seva part, el Cognitive Neurolab ha donat suport a la part experimental del meu treball i m'ha permès col·laborar amb altres investigadors i fomentar la cultura de compartir dades i resultats.

Quin consell donaries a investigadors que encara no practiquen la ciència oberta?

El meu missatge per a altres investigadors en formació és que s'animin a explorar la ciència oberta. Compartir dades i resultats no només pot augmentar la visibilitat del seu treball, sinó que també facilita la col·laboració amb altres professionals.

Adoptar pràctiques de ciència oberta pot ser beneficiós tant per a la seva recerca com per a la comunitat científica en general. Al final, es tracta de fer que el coneixement sigui més accessible i útil per a tothom.

UOC R&I

La recerca i innovació (R+I) de la UOC contribueix a solucionar els reptes a què s'enfronten les societats globals del segle XXI mitjançant l'estudi de la interacció de la tecnologia i les ciències humanes i socials, amb un focus específic en la societat xarxa, l'aprenentatge en línia i la salut digital.

Els més de 500 investigadors i investigadores i més de 50 grups de recerca s'articulen entorn dels set estudis de la UOC, un programa de recerca en aprenentatge en línia (e-learning research) i dos centres de recerca: l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3) i l'eHealth Center (eHC).

A més, la Universitat impulsa la innovació en l'aprenentatge digital mitjançant l'eLearning Innovation Center (eLinC), i la transferència de coneixement i l'emprenedoria de la comunitat UOC amb la plataforma Hubbik.

Els objectius de l'Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides i el coneixement obert són eixos estratègics de la docència, la recerca i la innovació de la UOC. Més informació: research.uoc.edu.