Com es construeix identitat cultural amb les emocions en els festivals de música?

L'any 2022 va suposar un rècord per als festivals de música a Espanya i va marcar una fita històrica tan sols dos anys després que tot el país quedés confinat per la pandèmia. Espanya compta amb gairebé un miler de festivals de música i una indústria del directe que el 2022 va ingressar 459 milions d'euros tan sols en venda d'entrades. Això suposa gairebé un 200 % més que l'any anterior, d'acord amb les dades de l'Anuario de la Música en Vivo 2023 elaborat per l'Associació de Promotors Musicals.

L'assistència als festivals no para d'augmentar. Es tracta d'un fenomen que marca l'agenda cultural i social de milers de persones i que obre, també, molts interrogants. Quina petjada pot deixar en la societat aquesta cultura dels festivals de música? Com influencien els assistents les experiències viscudes?

Una recerca publicada en obert ha buscat comprendre com les emocions que desperten els festivals de música desencadenen, donen forma, reforcen i influencien els processos d'identificació cultural. Aquest treball està liderat per Jordi Oliva Codina, doctorat a la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i professor col·laborador dels Estudis d'Arts i Humanitats. Oliva analitza des de diferents perspectives, juntament amb la professora i investigadora Alba Colombo, adscrita al grup Llengua, cultura i identitat en un món global (IdentiCat), l'impacte que els festivals de música tenen en la societat. Colombo ha coordinat la participació de la UOC en el projecte Festivals, Events and Inclusive Public Space (FESTPACE), centrat en l'ús dels espais públics per a diferents tipus d'esdeveniments a Europa. 

Esdeveniments dissenyats per crear emocions

El treball d'Oliva i Colombo sorgeix d'una premissa: els festivals juguen amb les emocions per atreure el públic i oferir una experiència única. A partir d'aquesta base, cerca entendre com això determina el sentiment d'identitat dels assistents.

"Si una persona va a un festival i escolta el seu grup favorit o qualsevol altre que li agrada, sentirà emocions positives importants i s'identificarà amb la seva manera de tocar, de fer música i de vestir-se, així com amb les persones que té al seu voltant. Si això passa una vegada, potser no és important, però si passa moltes vegades o es repeteix en molts festivals, es generen uns processos d'identificació que poden determinar la identitat cultural", explica Oliva.

"Els festivals més grans o mainstream, per exemple, venen un espai de felicitat, on trobaràs gent com tu, on et sentiràs com si estiguessis a Woodstock l'any 68. A partir de les emocions, es genera tot un procés que crida molt l'atenció i que fa que vulguis ser part d'això", afegeix.

Aquestes emocions tenen un impacte. Els festivals de música estan destinats a crear una experiència única entre els assistents i, d'aquesta manera, influeixen notablement en diferents processos d'identificació cultural. Pot manifestar-se en una influència en els gustos musicals, en el reforç d'una identitat regional o en un augment del sentit de comunitat. D'acord amb les conclusions d'Oliva, aquesta influència augmenta com més intenses són les emocions que es viuen durant el festival. 

 

La importància dels festivals de música clàssica

La recerca d'Oliva confirma que els festivals tenen la capacitat de determinar les identitats culturals a partir dels continguts que ofereixen. Els més massius i mainstream tenen interessos econòmics i busquen identificar el consumidor amb la marca. Això fa que congreguin grandíssimes quantitats de persones, la qual cosa té un impacte tant en l'àmbit cultural com en el sector de la música en directe.

"Augmenta l'eufòria dels festivals, però, al mateix temps, les sales de concerts estan morint, la gent consumeix música només per llistes i molts productors ja fixen els seus objectius tenint en compte el que demanen els festivals. En el món de la música mainstream, tot està molt determinat", explica Oliva.

"Els festivals de música clàssica són diferents, en ells hi ha diversitat d'intencions, perquè tenen la finalitat de cultivar l'audiència. No se centren només en l'enriquiment econòmic, en gran part perquè estan més finançats", explica. 

 

El futur de l'estudi

Aquest estudi serveix per completar el treball de recerca d'Oliva, que unifica tres perspectives: la sociològica, que pretén comprendre els comportaments socials en els festivals de música; la psicològica, que comprèn l'anàlisi de les emocions de la música, i, finalment, la relacionada amb els estudis sobre esdeveniments per entendre la intencionalitat dels organitzadors i l'avaluació dels impactes dels festivals de música.

La recerca de la UOC ofereix una eina que podria utilitzar-se per mesurar l'impacte emocional dels festivals. Un recurs que, d'acord amb l'investigador, té una utilitat a llarg termini, per la qual cosa resulta especialment interessant per a l'Administració.

"Les empreses que es dediquen als festivals són curtterministes, amb objectius més centrats en el benefici econòmic de la propera edició. L'interès en tot cas hauria de venir de l'Administració, per entendre què estem deixant a la societat amb aquest boom dels festivals", conclou l'investigador de la UOC. 

 

Emocions més intenses impliquen un impacte més gran

Per arribar a aquestes conclusions, l'investigador es va centrar en el festival de música clàssica Quincena Musical de Sant Sebastià. Després de cada concert, va realitzar enquestes en les quals avaluava quins sentiments havia despertat la música, amb quina intensitat s'havien presentat les diferents emocions i com això determinava la identitat cultural dels assistents.

"La meva principal conclusió és que les emocions positives i la identitat cultural es correlacionen positivament. Com més intensa és una emoció positiva derivada de la música, més creix el sentiment d'identitat cultural", explica l'investigador de la UOC.

La segona part del procés metodològic va consistir a fer entrevistes a persones del públic i de l'organització, per entendre què sentien durant el concert i com això els afectava culturalment i identitàriament.

"En el cas de la Quincena Musical, després dels concerts moltes persones van a prendre alguna cosa amb els artistes o amb les persones que han conegut al festival. És una manera de crear llaços i generar un sentiment de comunitat que, en aquest cas, s'ha repetit una vegada i una altra durant vuitanta anys. A més, gaudir del festival determina la relació dels assistents amb la cultura. Augmenta, per exemple, el seu nivell de coneixement i la seva afició per la música. Es tracta d'impactes positius molt rellevants", afegeix Oliva.

 

Aquesta recerca contribueix a l'Objectiu de Desenvolupament Sostenible de l'ONU número 4, d'educació de qualitat.

 

Article relacionat

Oliva, J. [Jordi]. Colombo, A. [Alba]. (2023). Perceived Intense Emotions and Their Influence on Cultural Identification Processes: A Mixed-Method Study of a Classical Music Festival. Empirical Studies of the Arts. DOI https://doi.org/10.1177/02762374231176192

 

UOC R&I

La recerca i innovació (R+I) de la UOC contribueix a solucionar els reptes a què s'enfronten les societats globals del segle xxi mitjançant l'estudi de la interacció de la tecnologia i les ciències humanes i socials, amb un focus específic en la societat xarxa, l'aprenentatge en línia i la salut digital.

Els més de 500 investigadors i investigadores i més de 50 grups de recerca s'articulen entorn dels set estudis de la UOC, un programa de recerca en aprenentatge en línia (e-learning research) i dos centres de recerca: l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3) i l'eHealth Center (eHC).

A més, la Universitat impulsa la innovació en l'aprenentatge digital mitjançant l'eLearning Innovation Center (eLinC), i la transferència de coneixement i l'emprenedoria de la comunitat UOC amb la plataforma Hubbik.

Els objectius de l'Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides i el coneixement obert són eixos estratègics de la docència, la recerca i la innovació de la UOC. Més informació: research.uoc.edu.