Els mems condicionen les nostres idees polítiques?

Els mems s'han convertit en part integral de la comunicació digital. Aquestes imatges, generalment fotomuntatges d'escàs valor tècnic i gairebé sempre recurrents en les formes i estructura, circulen a gran velocitat per les xarxes socials i les aplicacions de missatgeria per inundar el dia a dia de tocs humorístics. Són, com explica Ezequiel Soriano, estudiant del doctorat d'Humanitats i Comunicació de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), "una manera d'estar a internet, una espècie de cosmovisió carnavalesca digital que es burla del que és sincer, que trivialitza el que és seriós, que trenca amb el que és estàtic i que afegeix capes d'ironia a les interaccions en línia".

De cercles tancats a la viralitat

Malgrat que la majoria dels mems que circulen per internet són humorístics, incloent-hi humor negre i fins i tot de mal gust, l'estudi publicat en obert Un Political Compass de los estudios sobre memes, del mateix Soriano —del grup de recerca Estudis crítics en cultura, disseny i comunicació en xarxa (Mediaccions), adscrit als Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació—, tracta els mems de contingut polític i afirma que poden servir a causes polítiques concretes com a part de processos de comunicació i fins i tot proselitisme. Són, detalla, "formes de comunió en línia" entre persones que pertanyen a cercles tancats, com ara fòrums de discussió en línia, i que comparteixen "bromes, jocs i símbols" propis que, a vegades, transcendeixen el seu entorn natural i es viralitzen. "Aquests mems busquen l'humor, però també generen comunitats de gent afí, de friquis que comparteixen les mateixes bromes absurdes, retorçades o extravagants", relata Soriano, qui realitza la tesi doctoral sota la direcció de la catedràtica Elisenda Ardèvol, dels Estudis d'Arts i Humanitats.

Proselitisme amb humor

Hi ha estudis que vinculen l'humor amb una millora de les capacitats comunicatives i més impacte dels missatges. Per això, l'estudi —publicat a Teknokultura. Revista de Cultura Digital y Movimientos Sociales— destaca l'ús dels mems, potser la forma d'humor en el món digital per antonomàsia, com un important vehicle comunicatiu per als partits polítics. "Personal de comunicació d'aquests partits genera imatges humorístiques que participen de les lògiques memeres per després difondre-les anònimament a les xarxes socials", aclareix l'investigador, que destaca l'anonimat dels mems com a "clau per generar una comunicació que sembli popular, sorgida d'usuaris que no estan directament vinculats a un partit polític".

"Politigram": mems polítics d'usuaris

De fet, la recerca de la UOC descriu un fenomen conegut com a politigram, un ecosistema d'humor polític a partir de mems que no sorgeix de cap partit polític, sinó d'usuaris, probablement adolescents sense edat, per participar directament en la política institucional. Una subcultura d'"entabanadors i bromistes", afirma l'estudi, que troba en fòrums com 4chan i Reddit un espai virtual més o menys privat en el qual donar curs a una barreja d'art extrem, shitposting (la publicació de continguts irrellevants amb un enfocament agressiu i escassa qualitat en termes lingüístics i de disseny) i posicionament polític extremista, a vegades de caire racista i sexista alineat amb moviments alt-right (de la dreta alternativa). "Lluny de tractar-se com a bromes sense importància, necessitem entendre el paper que juguen les dinàmiques ràpides, orals i humorístiques dels mems", precisa el doctorand de la UOC. "Entendre els mems com a ximpleries sense importància és part d'un prejudici literari pel qual les coses evanescents i mutables es creu que són menys importants que les coses que es mantenen, com els llibres o les obres d'art", subratlla.

En aquesta línia, l'estudi fa sevir el popular mem The Political Compass, que s'entén com un eix de coordenades en què se situen diferents posicionaments polítics amb un toc d'humor, com a exemple d'una "cultura mem" que transcendeix l'humor per convertir-se en una forma de comunicació adaptable a qualsevol circumstància o temàtica, atès el seu poder comunicatiu. "Proposo valorar els mems de les maneres en què es valoren en les comunitats en línia", puntualitza, en referència al fet que es converteixen en codis que actuen, al mateix temps, com a frontera per als no iniciats i com a llenguatge propi d'aquestes comunitats virtuals que els utilitzen per "crear una mena d'espai íntim en què no hi ha espectadors, sinó que tots hi participen i en són part", destaca.

Noves maneres de crear contingut

En el que ja es podria definir com a cultura mem, les formes de comunicació no sempre estan preestablertes. "Les comunitats memeres són múltiples i, com els mems, efímeres", destaca Soriano. Per això, "no podem entendre els mems com una cosa única", assenyala, tot i que alguns famosos mems tinguin certes "normes", generalment estilístiques, que es repeteixen en cada nova creació.

L'investigador descarta que un mem sigui simplement una imatge graciosa "anònima i viral", ja que ni tan sols la viralitat o l'humor són requisits per considerar un producte "memètic" com a tal. "Crec que és més interessant pensar el que ens proposen. La rapidesa, l'oralitat i l'ambivalència dels mems ens poden ajudar a repensar les nostres maneres de fer art, comunicació, literatura o política", conclou Soriano sobre aquest estudi d'anàlisi del potencial comunicatiu dels mems en el context polític i el seu paper en la creació participativa i, per tant, democratitzada, de productes culturals.

Gràcies al treball de l'investigador de la UOC es pot entendre la figura del mem més enllà del concepte d'imatge humorística viral, evidenciant que es tracta d'un fenomen més profund que enfonsa les seves arrels en la interactivitat d'internet i en les noves formes de comunicació interpersonal que comporta el món digital. En un moment en què les notícies falses s'han convertit en una eina de manipulació, especialment en períodes electorals, la comprensió del mem com a "broma privada en comunitats de nínxol o composició visual amb autoria", més enllà de fenòmens virals puntuals, com aclareix l'autor de l'estudi, permet traspassar la superfície d'aquestes imatges per entendre un rerefons molt més ric i cultural.

Amb això, es poden trobar fórmules per oferir a la ciutadania eines que els permetin contextualitzar els mems en el lloc que ocupen en la societat: un nou vehicle de comunicació transgressor i desinhibit a l'abast de qualsevol, tant en la seva forma activa com en la passiva com a consumidor.

Aquesta recerca de la UOC s'alinea amb l'objectiu de desenvolupament sostenible (ODS) de l'ONU número 10, reducció de les desigualtats.

Article relacionat

Soriano, Ezequiel (2024). Un Political Compass de los estudios sobre memes. Teknokultura. Revista de Cultura Digital y Movimientos Sociales, avançament en línia, 1-9. https://dx.doi.org/10.5209/tekn.92391

UOC R&I

La recerca i innovació (R+I) de la UOC contribueix a solucionar els reptes a què s'enfronten les societats globals del segle XXI mitjançant l'estudi de la interacció de la tecnologia i les ciències humanes i socials, amb un focus específic en la societat xarxa, l'aprenentatge en línia i la salut digital.

Els més de 500 investigadors i investigadores i més de 50 grups de recerca s'articulen entorn dels set estudis de la UOC, un programa de recerca en aprenentatge en línia (e-learning research) i dos centres de recerca: l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3) i l'eHealth Center (eHC).

A més, la Universitat impulsa la innovació en l'aprenentatge digital mitjançant l'eLearning Innovation Center (eLinC), i la transferència de coneixement i l'emprenedoria de la comunitat UOC amb la plataforma Hubbik.

Els objectius de l'Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides i el coneixement obert són eixos estratègics de la docència, la recerca i la innovació de la UOC. Més informació: research.uoc.edu.