Els espanyols es resisteixen al pagament digital

El pagament amb targeta o amb el mòbil es resisteix a Espanya. Segons un estudi del Banc d'Espanya, els diners en efectiu continuen sent el principal mitjà de pagament per a un 60% dels espanyols, i un 65% fins i tot assegura que va utilitzar aquest mètode diàriament durant l'any passat. "En termes d'ús del pagament digital, hi ha molta diferència entre els països nòrdics (a Suècia, l'ús d'efectiu està per sota del 10%, segons una enquesta feta pel Riksbank) o el Canadà i Espanya o, fins i tot, els Estats Units, on, per exemple, no tenen plataformes com Bizum", explica Elisabet Ruiz Dotras, professora dels Estudis d'Economia i Empresa de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC).

Tot i que la pandèmia de la covid va disparar l'ús del pagament digital per la recomanació d'evitar els diners en efectiu, les monedes i els bitllets han tornat a guanyar terreny. "L'efectiu —tal com demostren les dades, que s'han mantingut estables entre 2022 i 2023— va tornar a agafar embranzida després de la covid. La majoria dels ciutadans van tornar al sistema de pagament que feien servir abans de la pandèmia", afegeix Ruiz Dotras, investigadora del grup DigiBiz.

L'experta manté que Espanya no canviarà al pagament digital fins que es creï l'euro digital, un fet que passarà a llarg termini. "La pandèmia va ser un primer pas, però el definitiu es farà en el moment que convisquin l'euro digital i el físic, quan les empreses, en lloc de pagar les nòmines amb diners en efectiu, ho facin amb euros digitals. Això provocarà que els pagaments també siguin digitals i no es puguin treure diners en efectiu", explica. El Banc Central Europeu hi està treballant i, segons afegeix Ruiz Dotras, "serà l'entorn governamental el que ens portarà a tenir una societat sense diners en efectiu".

El que sí que s'ha mantingut des de la pandèmia és que pràcticament tots els comerços tenen datàfons, cosa que abans no passava, i que la majoria ha eliminat la despesa mínima per pagar amb targeta o mòbil. "Les comissions que els bancs cobren als establiments per l'ús dels datàfons també han baixat, i això fa que els comerços siguin proclius a utilitzar aquest sistema de pagament", explica la professora de la UOC.

L'edat marca la forma de pagament

Tot i que 6 de cada 10 espanyols opten per pagar en efectiu, les xifres varien, i molt, en funció del perfil del pagador. Per al 76% dels majors de 65 anys, és el mitjà de pagament habitual; en canvi, aquesta xifra baixa fins al 36 % entre els joves de 25 a 34 anys. "Ara bé, quan l'import que s'ha de pagar és elevat, la gent gran sí que opta per la targeta", especifica la professora de la UOC. També el nivell d'estudis determina com es paga: el 74% dels espanyols amb estudis de primària utilitza de forma predominant l'efectiu, i aquest percentatge baixa fins al 44 % en el cas de les persones amb estudis superiors. "Els que tenen un nivell d'estudis més baix opten per bitllets i monedes per desconfiança de les noves tecnologies", especifica la professora de la UOC.

La gent que viu en grans ciutats i en pobles sense caixers automàtics, en canvi, paga amb targetes o aplicacions perquè, sobretot en el cas dels segons, no els queda una altra solució. "Hem passat de les clàssiques cantonades amb grans oficines bancàries a caixers ATM diminuts, de mig metre d'amplada, encabits en l'aparador de qualsevol botiga, que a més, a l'hora de treure diners, cobren comissions. Això és un problema afegit per obtenir efectiu i dificulta la utilització dels diners físics, alhora que facilita l'ús dels diners virtuals", apunta Enric Soler, professor col·laborador dels Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació de la UOC.

Pros i contres de les diferents formes de pagament

Tant el pagament digital com l'efectiu tenen pros i contres. "La facilitat que suposa pagar amb targeta o mòbil fa que sigui més difícil ser conscient de la quantitat de diners que gastem. La conducta de pagar virtualment és automàtica, gairebé instintiva, i això pot ser un factor de risc important per acabar fent compres compulsives, que són un excel·lent ansiolític", apunta Soler. El professor col·laborador de la UOC afegeix que aquesta facilitat de pagament digital redueix la percepció del valor d'allò que comprem. "Fem el mateix gest per pagar un cafè que un gran electrodomèstic. En canvi, quan paguem en efectiu, prenem molta més consciència dels diners gastats perquè els toquem, els comptem i veiem com se'n van de les mans", apunta. En aquest sentit, proposa fer un experiment: pagar tot digitalment durant un mes i després pagar tot amb monedes i bitllets el mes següent. "Quin dels dos mesos gastarem més?", es pregunta.

Ruiz Dotras també apunta que passa exactament el mateix quan es fa la compra en línia, per exemple, en un supermercat. "No només no recordem l'import exacte que gastem, tampoc sabem la quantitat de coses que afegim a la llista".

Ara bé, el pagament digital també té avantatges respecte del físic: totes les compres queden registrades. "Si paguem amb bitllets i monedes, tret que guardem tots els tiquets, no sabem la quantitat que gastem durant un mes. En canvi, si paguem digitalment, sí. I, a més, veiem en què hem gastat els diners en cada àmbit", afirma la professora dels Estudis d'Economia i Empresa de la UOC.

La regla del 20/80

Tenint en compte que, si es paga amb el mòbil o amb targeta, és més difícil mantenir un control de les despeses, Ruiz Dotras recomana tenir un pressupost perquè no es disparin. "Per fer aquest pressupost, cal partir de la informació de l'any anterior i veure en què es van gastar els diners. Un cop feta la fotografia general, s'ha de buscar l'equilibri per aconseguir estalviar un 20% de la nòmina i repartir l'altre 80% entre totes les despeses que es tenen". Del 20 %, la meitat hauria de ser per crear un fons d'emergència i objectius a curt termini i l'altra meitat, per a un fons a llarg termini. "S'ha d'intentar no gastar més del 80% i, si se sobrepassa aquesta xifra, mirar quines despeses es poden retallar en funció de les necessitats de cadascú".