Els avis cangur, una solució per a moltes famílies durant les vacances

El pròxim 26 de juliol se celebra el Dia dels Avis, en plena època de vacances escolars, i molts d'ells estaran tenint cura dels seus nets mentre els pares treballen. Què farien moltes famílies sense la seva ajuda? Fa uns dies es va anunciar que els avis suecs podran gaudir d'un permís remunerat per tenir cura dels nets. És plantejable a casa nostra? Per què la societat actual depèn tant dels avis per fer compatible la vida professional amb la familiar?

"Som un país familiarista, una societat d'strong ties", comenta la demògrafa Joana Maria Pujadas Mora, professora dels Estudis d'Arts i Humanitats de la UOC. "Hem de pensar que Catalunya, com a lloc pioner en la industrialització, es va sustentar en la família troncal, i la família troncal té avis. Si aquella dona casada que va tenir un fill tornava a treballar, ho feia perquè tenia algú a casa que podia tenir cura de l'infant. I parlaríem segurament d'àvies", indica.

L'estat del benestar espanyol ("particularment dels zero als tres anys", puntualitza la professora Pujadas) deixa gairebé exclusivament en mans de les famílies el que en altres països és tasca del govern. A més, "les baixes de maternitat tampoc són les més altes d'Europa, tot i que ara s'hagin incrementat substancialment les paternes", afegeix la professora de la UOC.

Natàlia Cantó, sociòloga i professora dels Estudis d'Arts i Humanitats de la UOC, coincideix plenament amb la professora Pujadas: "Som una societat molt familiarista que es recolza amb les estructures familiars". En altres països de més al nord que el nostre, com Alemanya, "les dones s’agafen baixes llarguíssimes perquè hi són i poden", però Cantó alerta que, a la vegada, "hi ha una taxa altíssima de dones que treballen a mitja jornada perquè els avis no tenen aquest ‘pacte’ de solidaritat intergeneracional i l’estat del benestar no les ajuda a tenir una vida laboral plena, sinó que les acaba fent fora del mercat del treball".

El sistema econòmic no fa compatible la vida laboral amb les cures

Per a Cantó, el problema que hi ha a tot arreu és que "vivim en un sistema social i econòmic que entén les persones com a individus i ens demana una proactivitat i disponibilitat altíssima durant els nostres anys de feina. Aquestes demandes laborals no són compatibles amb tenir una família ni cura de persones, siguin menors o gent gran. I ens dediquem a posar pedaços". Per a la sociòloga de la UOC, aquest model és "insostenible", perquè "si tothom participa en aquest món laboral no hi ha ningú que tingui pulmó per dedicar-se a les cures i aleshores anem a buscar mà d’obra no remunerada: els avis".

Un millor envelliment

Per a Pujadas, experta en demografia històrica i història econòmica, no és que ara "abusem més dels avis", sinó que "ara podem fer servir els avis perquè els tenim; abans no podíem perquè s'havien mort". L'augment de l'esperança de vida és un factor essencial en aquest nou rol dels avis. "L'esperança de vida a Espanya el 1850 en les regions més saludables era de 42 anys, i ara estem per sobre dels 80 anys, sobretot entre les dones", comenta.

Poder comptar amb els avis és un element crucial per a la participació laboral de la dona: "Tenim més paritat a casa entre homes i dones", admet Pujadas, "però les excedències les agafen més les dones que els homes." I afegeix: "Si té els avis, possiblement aquella dona tindrà una vida laboral més llarga." 

Més avis, menys nets

Hi ha encara un factor més que facilita pensar en els avis com a figures clau per encarregar-se dels nets: "Cada vegada hi ha menys nets. De fet, en algun moment tindrem més avis que nets", declara Pujadas. El descens de la natalitat a Catalunya ha estat una constant des de la transició demogràfica, amb la interrupció de l'anomenat baby boom de finals dels anys cinquanta i seixanta. "Històricament, la natalitat no podia ser baixa perquè la mortalitat era alta. Ara els mitjans anticonceptius són més efectius, però no és que la gent tingués fills sense cura, és que n'havien de tenir molts perquè en sobrevisquessin alguns i et poguessin ajudar en la vellesa", explica. Les generacions que van néixer després del baby boom són més petites, i això també influeix que avui en dia es tinguin encara menys fills.

Actualment, la campana demogràfica manté la tendència: el darrer informe de població de l'Institut d'Estadística de Catalunya estima que el 2024 la població catalana ja ha superat els vuit milions d'habitants, recuperada de la frenada de creixement dels anys 2020 i 2021 durant la pandèmia, però que respecte al 2023 la població de més de 65 anys ha augmentat un 2,3 %, mentre que el tram de zero a quinze anys ha caigut un 1,3 %. Si el 2010 hi havia gairebé un equilibri entre el 16,25 % de la població infantil catalana i el 16,5 % dels de més de 65 anys, des d'aleshores els percentatges no han parat de separar-se, i l'estimació per a aquest 2024 és de 14,83 % d'entre zero i quinze anys, per un 19,52 % de gent gran.

"Als països nòrdics tenen el mateix problema", avisa Pujadas. "Havien pensat que la natalitat havia baixat per problemes de conciliació laboral i va repuntar uns anys, però ara s'ha tornat a estancar", afegeix. Potser no tot depèn de tenir un estat del benestar més sòlid: "Hi ha gent que decideix no tenir fills perquè no en vol." De fet, un motiu nou que apareix en les enquestes sobre la natalitat és que no es tenen fills perquè no es troba la parella adequada.

Més enllà del context històric, la professora Pujadas admet la vigència de la conversa social: "Una cosa és que els avis estiguin capacitats i tinguin la salut i l'energia per fer-se càrrec dels nets, però una altra és que potser els hauríem de demanar més si volen fer aquest servei, no donar per entès que hi estan obligats." Aquest tipus de relacions és el que es coneix com a "solidaritat intergeneracional, que va d'avis a nets, però també pot anar de nets a avis, quan siguin més grans".

Cantó afegeix que molts avis no poden negar-se a peticions d’ajuda dels seus fills: "Encara que arribin a la vellesa amb salut i nous plans, si els seus fills els demanen ajuda amb els nets i netes i ho fan per necessitat, per comptabilitzar la vida laboral amb el treball de cures, acabaran dient-los que sí".