El savi visionari que va fundar la primera universitat en línia del món

Innovador, visionari, enèrgic i afable. Així serà recordat Gabriel Ferraté i Pascual (Reus, 1932), que ha mort als 91 anys. Home educat, format i viatjat, la seva família el va impulsar a conèixer coses noves i a formar-se constantment. Poliglot —parlava català, castellà, anglès, francès i alemany—, de petit va anar a França i d'adolescent va estudiar a Londres. Era un nen que constantment muntava i desmuntava coses. Prova d'això és que de jove ja va construir una impressora i una fotocopiadora.

Aquell noi inquiet acabaria sent enginyer industrial i pèrit agrícola. El seu pare, empresari vinícola, desitjava que continués el negoci familiar, però ell va preferir centrar la seva activitat professional, científica i investigadora en la informàtica, l'automàtica i la robòtica, tot i que al final on acabaria deixant una empremta important seria en l'educació. "El món que m'ha motivat més ha estat el món de l'ensenyament, de la formació", admetia.

Catedràtic de l'Automàtica de l'Escola Tècnica Superior d'Enginyers Industrials de Barcelona, que va dirigir entre 1969 i 1972, en aquell període socialment convuls del franquisme, Ferraté sovint havia d'anar a treure de la comissaria o de la presó els estudiants que havien estat detinguts quan es manifestaven.

El 1972 començaria una dilatada etapa com a rector de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) —de la qual ell destacava la creació del Campus Nord—, càrrec que va ocupar fins al 1994. Més de dues dècades com a màxima autoritat acadèmica d'aquesta institució, amb un parèntesi entre 1976 i 1978, quan se'n va anar a Madrid per ser director general d'Universitats i Recerca i, posteriorment, director general de Política Científica del Ministeri d'Educació. Ferraté explicava que aquella feina, en un moment en què el país tot just sortia de la dictadura, havia estat la més difícil de la seva vida perquè havia de tractar tant amb el ministre com amb la policia.

Un encàrrec especial

Tot i aquesta destacable trajectòria, la seva fita principal va ser fundar la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). Quan el 2011, als 78 anys, Ferraté va ser entrevistat per Walk In —es va presentar a la cita conduint una moto de gran cilindrada per després mostrar, orgullós, el seu flamant iPad—, recordava la històrica reunió del 13 de desembre de 1993 amb Josep Laporte, conseller d'Ensenyament. "Em va explicar que havien tingut unes converses amb la Universitat Nacional d'Educació a Distància (UNED) perquè una part de l'ensenyament es fes en català, però que finalment el claustre general s'hi va oposar. El president Pujol va decidir crear una universitat a distància catalana pròpia i li va demanar al conseller Laporte que me'n parlés. En aquell moment, em faltaven uns mesos per deixar de ser rector de la UPC. Li vaig dir que m'ho pensaria i al cap d'uns dies vaig acceptar, però amb una petita condició: que em fessin confiança i em deixessin fer una universitat diferent de com sempre s'havien fet. És un miracle que un polític et deixi fer una cosa diferent, perquè sempre els fa por. Però em van dir que sí. Havia de ser una universitat nova, diferent de les altres", rememorava.

Les primeres reunions, a principis de 1994, eren secretes i tenien lloc, al vespre i de nit, al seu despatx o a casa seva. Allà reflexionaven sobre la nova universitat, el seu model acadèmic i de gestió. "Amb una colla d'il·luminats vam pensar com havia de ser", afirmava. Fa uns anys, amb motiu del decés de Josep Laporte, el que va ser un d'aquells "il·luminats visionaris" i primer vicerector acadèmic i de professorat de la UOC, Claudi Alsina, recordava aquells moments de gestació amb una entrada al seu blog ("La UOC i tres tardes de primavera de 1994").

L'etapa més creativa

Va ser d'aquesta manera que va néixer la primera universitat en línia del món i que es va inventar el concepte de campus virtual (inicialment en blanc i negre). "Volíem trencar les barreres de l'espai i del temps mitjançant les noves tecnologies", assegurava. Però no era fàcil. No tenien referents i la xarxa d'internet encara era incipient. "S'ha de pensar que l'internet públic i popular encara no existia! El web no existia! Als ordinadors se'ls havia de posar un programa especial perquè es poguessin connectar entre ells", explicava.

Ferraté va fer un pelegrinatge per les comarques de Catalunya per explicar a alcaldes i a la societat civil en què consistia la UOC, una activitat frenètica que va tenir una bona rebuda. Era una idea innovadora que tampoc no va trobar resistències entre la resta de rectors universitaris, ja que no hi creien gaire. "Que algú digués que faria una universitat en què tot l'estudiantat hauria de tenir un ordinador amb el qual es connectaria a una xarxa virtual era, en aquell moment, un somni. A mi em veien com a un tocat del bolet", recordava a Walk In.

Va ser ell, també, qui va batejar la nova institució —Universitat Oberta de Catalunya— per influència de l'Open University, la prestigiosa universitat britànica a distància. "El terme distància té una connotació negativa. La distància separa. Mai no se'ns va ocórrer que en diríem universitat a distància. Vam batejar-la com a universitat oberta. El nostre lema inicial era la universitat sense distàncies", recordava.

"Realment, va ser l'etapa més creativa de la meva vida", admetia. Aquest visionari no només va idear la UOC, que va començar a caminar el 1995, sinó que també va ser-ne el primer rector. El curs pilot va tenir 200 persones matriculades de les dues úniques titulacions que s'oferien (Ciències Empresarials i el segon cicle de Psicopedagogia). Deu anys més tard, el 2005, al final del seu mandat, ja hi havia 38.300 estudiants. Actualment, la UOC té 87.500 estudiants, que, entre altres coses, poden triar entre 26 graus i 53 màsters universitaris. El web que es va crear per celebrar la commemoració del 25è. aniversari de la UOC repassa les principals fites assolides durant aquest període.

Activitat multidisciplinària

Treballador metòdic, bon comunicador i col·leccionista de llibres de poesia (en tenia més de 6.000 exemplars), d'història i de cròniques de Catalunya, l'activitat professional de Ferraté ha estat multidisciplinària. Així, ha estat director de l'Institut de Cibernètica i vicepresident del Consell Interdepartamental de Recerca i Innovació Tecnològica (CIRIT), president de Caixa Tarragona, vicepresident de Catalunya Caixa, president de l'Institut Cerdà i del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible de Catalunya i impulsor del Projecte Sòcrates Educa. També ha estat membre del Comitè Executiu de la Federació Internacional de Control Automàtic (IFAC), de l'Institut d'Estudis Catalans, del patronat de la Fundació Enciclopèdia Catalana, de l'Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears, de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, i del Centre de Lectura de Reus.

Reconeixement universitari

La seva important tasca en l'àmbit de l'educació va comportar que, el 2010, la Universitat Politècnica de Catalunya i la UOC establissin una aliança institucional per combatre els problemes socials mitjançant la creació del Premi Rector Gabriel Ferraté. A més, era doctor honoris causa per la Universitat de Lleida i per la Universitat Politècnica de Madrid. El 1996 va rebre la Creu de Sant Jordi.

Finalment, el 2017 se li va concedir la Medalla d'Honor de la UOC en un acte celebrat al Palau de la Generalitat. Amb motiu d'aquesta distinció, Àngels Doñate, excap de premsa de la UOC, va fer-li una entrevista, on es definia com un optimista ("és un fet científicament demostrable que a la gent optimista les coses els van millor") que sabia escoltar ("és millor saber escoltar i saber el que opinen els altres que no pas estar en possessió de la veritat i pontificar"). En canvi, molts dels qui van conèixer la bondat de Ferraté van més enllà d'aquesta humil definició i prefereixen recordar-lo com el savi visionari que va fundar la primera universitat en línia del món.