El Metabar, la barra intel·ligent per acabar amb les cues per demanar begudes en festivals i concerts

Fastfest, empresa emergent impulsada per Arnau Camps, estudiant del màster universitari d'Innovació i Transformació Digital de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), ha presentat en la darrera edició del programa d'emprenedoria SpinUOC El Metabar, una màquina dosificadora de begudes d'autoservei i d'alta capacitat destinada a optimitzar els processos de compra en barres de grans esdeveniments. Es tracta d'un projecte ambiciós que busca agilitzar la venda de begudes en festivals i concerts. El mercat de la música en directe està en auge i té perspectives de creixement, de manera que els promotors d'El Metabar creuen que hi ha futur.

L'origen del projecte no s'entén si no es té en compte que els seus creadors han estat i són clients de festivals i concerts, i per a ells sempre havien estat incomprensibles les llargues estones d'espera per adquirir consumicions a la barra. "I encara més quan ens vam adonar que la barra, o el servei de barra, és el principal motor de generació d'ingressos en aquests esdeveniments", explica Arnau Camps. A mes, els tres socis del projecte han estat cambrers, per la qual cosa també coneixen perfectament la problemàtica que hi ha darrere la barra. Per tant, tenen les dues perspectives.

Els promotors del projecte han fet un estudi de mercat consistent en entrevistes destinades a conèixer el punt de vista dels organitzadors de festivals i concerts sobre aquests problemes. Així mateix, van fer enquestes a assistents per recollir les seves opinions i saber què valoraven més a l'hora de demanar en una barra i quines dificultats s'havien trobat als festivals i concerts a què havien assistit. També se'ls va preguntar sobre les seves preferències de consum.

Arnau Camps presentant Fastfest a l'SpinUOC el 27 de juny passat

Solucions imaginatives

Aquest estudi preliminar els ha permès arribar a algunes conclusions. Els organitzadors són conscients dels problemes i intenten solucionar-los, però "amb mètodes poc eficients, com ara recórrer a una doble barra, en la qual uns cambrers únicament serveixen les cerveses i les col·loquen en una taula, i uns altres només cobren i donen al client la cervesa prèviament servida, cosa que implica una pèrdua de qualitat del producte i la contractació de més personal", explica Camps. La proposta de Camps i els seus socis va ser vista amb bons ulls.

Pel que fa als assistents, un 99 % dels enquestats admetien haver tingut problemes amb els serveis de barra, com ara cues llargues o errors en la tramitació de les comandes. "La rapidesa era el factor al qual donaven més importància a l'hora de demanar en una barra, molt per sobre d'altres factors com el tracte humà o la personalització", comenta Camps. La cervesa és la beguda més consumida en aquests esdeveniments i representa entre un 55 % i un 80 % de les consumicions totals, segons l'enquesta. Les dades s'han extret també d'informes de preferències de consum que elaboren empreses de sistemes sense efectiu amb polseres NFC.

El projecte de Fastfest té com a referents algunes experiències del Regne Unit, on hi ha dues empreses que també robotitzen la dispensació de cervesa. "A Fastfest utilitzem un sistema en núvol per supervisar en temps real les vendes i les necessitats d'estoc, predir la demanda dels consumidors o alertar sobre el recanvi d'un barril", apunta Camps. També tenen algunes funcionalitats que els ajuden "a fer molt més eficients alguns dels processos interns de Fastfest, com la configuració de tots els punts de venda (preus, logotips, capacitats, etc.), que podem fer en remot, o bé l'avís directe al servei tècnic quan sorgeix una avaria, cosa que optimitza el temps de localització i reparació".

El projecte requereix una forta inversió tecnològica perquè cal automatitzar la dispensació de la cervesa i això "és molt complicat, ja que sempre ha de sortir bé i l'escuma sol ser un problema". "Per sort hem aconseguit estandarditzar cada cervesa que servim amb l'espuma exacta i una cremositat i temperatura perfectes", assenyala Camps. A més, fer que la programació de la pantalla de tramitació de comanda, el TPV i els diferents components del maquinari (com els sensors làser o les electrovàlvules) actuïn d'acord amb el procés d'interacció de cada client requereix una inversió en tecnologia. "També incorporem pantalles audiovisuals en les quals les empreses patrocinadores es poden anunciar, de manera que els seus anuncis es fusionen amb el procés de compra, i podem quantificar l'impacte real de les campanyes gràcies al núvol", afegeix Camps.

Finançament

Fins ara, el projecte s'ha finançat amb fons propis dels socis, però també s'ha fet una ronda FFF (ajuda de familiars i coneguts) i s'han obtingut quatre premis d'emprenedoria. "Tenim un petit inversor, però sense participacions de l'empresa", afegeix Camps. D'aquesta manera, s'ha pogut desenvolupar "un producte mínim viable per poder validar al mercat", explica Camps. "Creiem que, amb les mètriques que hem obtingut durant els dos darrers mesos, tenim prou força per captar l'atenció d'inversors". A més, els promotors del projecte estan tramitant un préstec Enisa de 75.000 euros per continuar endavant.

Beneficis de participar en l'SpinUOC

Pel que fa a la participació en l'SpinUOC, Camps assenyala que "primerament, suposa rebre l'ajuda de professionals del món empresarial i comunicatiu i d'altres àmbits per portar el projecte al següent nivell. Conèixer i poder parlar amb altres emprenedors comporta, en alguns casos, la creació de sinergies en les quals tots aprenem de tots. A més a més, l'SpinUOC ens dona la visibilitat extra que necessiten els projectes en aquesta fase i ens ajuda, amb el seu reconeixement, a seguir endavant i explorar totes les oportunitats que sorgeixen".

Aquest projecte emprenedor afavoreix l'objectiu de desenvolupament sostenible (ODS) 9 de l'ONU, indústria, innovació i infraestructures.

UOC R&I

La recerca i innovació (R+I) de la UOC contribueix a solucionar els reptes a què s'enfronten les societats globals del segle XXI mitjançant l'estudi de la interacció de la tecnologia i les ciències humanes i socials, amb un focus específic en la societat xarxa, l'aprenentatge en línia i la salut digital.

Els més de 500 investigadors i investigadores i més de 50 grups de recerca s'articulen entorn dels set estudis de la UOC, un programa de recerca en aprenentatge en línia (e-learning research) i dos centres de recerca: l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3) i l'eHealth Center (eHC).

A més, la Universitat impulsa la innovació en l'aprenentatge digital mitjançant l'eLearning Innovation Center (eLinC), i la transferència de coneixement i l'emprenedoria de la comunitat UOC amb la plataforma Hubbik.

Els objectius de l'Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides i el coneixement obert són eixos estratègics de la docència, la recerca i la innovació de la UOC. Més informació: research.uoc.edu.