16/9/24 · Salut

Amb persones, mascotes o robots: com el contacte físic millora la nostra salut en l'era digital

El contacte físic aporta pau, confiança i un estat d'ànim positiu, i redueix l'estrès
abraçada

Les persones som éssers socials i relacionals, i entre les nostres necessitats hi ha el contacte físic.

Una abraçada, un petó, una carícia, agafar-se de la mà, són gestos quotidians que no només ens ajuden en les nostres relacions, sinó que també milloren la nostra salut física i mental. Les persones som éssers socials i relacionals, i entre les nostres necessitats hi ha el contacte físic, també en l'era digital plena de pantalles i connexions a distància. Hi ha estudis que fins i tot han analitzat quant hauria de durar una abraçada perquè sigui beneficiosa per a la salut (la Universitat de Londres va indicar que almenys deu segons). I, si no tenim una persona a mà, podem combatre l'absència de contacte físic amb animals.

 

Millora la nostra salut física i mental

"Els beneficis del contacte físic són clars, ja que provoca que el cervell alliberi oxitocina, cosa que ens fa sentir una connexió emocional natural que ens aporta pau, confiança i un estat d'ànim positiu, i redueix l'estrès", enumera Enric Soler, professor col·laborador dels Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), que també esmenta que "la presencialitat del contacte físic afavoreix que les relacions interpersonals siguin de més qualitat, fomenta que siguin més sòlides i combat la solitud; i a nivell corporal redueix la tensió arterial, enforteix el sistema immunològic i fins i tot redueix la percepció subjectiva del dolor". Aquesta última dada la confirmen estudis com el de la Universitat d'Utrecht, que prova que el contacte físic alleuja el dolor crònic en malalts de Parkinson d'una forma més eficient que els analgèsics. Així, l'absència de contacte físic no només penalitza tots aquests beneficis, sinó que provoca que "el cervell alliberi cortisol, una hormona vinculada a l'estrès, per la qual cosa som més propensos a la depressió, l'ansietat i un estil d'aferrament evitatiu", apunta el professor.

 

Com combatre l'absència de contacte físic

La importància del contacte físic és òbvia, però hi ha alguna manera de compensar l'absència de contacte físic i mitigar-ne els riscos? "Per descomptat, amb altres tipus de contacte físic", afirma el professor. "Per exemple, amb mascotes o altres tipus d'animals. Són indubtables els beneficis del contacte amb gossos, gats, etc." Aquests beneficis s'han confirmat gràcies a recerques com la de la Universitat Estatal de Washington, que en un estudi va comprovar que interactuar físicament amb gossos i gats durant deu minuts reduïa els nivells de cortisol.

Els avenços també propicien noves alternatives i, per exemple, comença a ser habitual l'ús de robots no només com a assistents personals o ajudants, sinó també per combatre la solitud, com pot comprovar-se en un estudi realitzat per l'Institut de Neurociència dels Països Baixos, en el qual s'assenyala que el contacte físic amb un robot aporta els mateixos beneficis per a la salut física que amb un humà, encara que els beneficis per a la salut mental siguin menors.

"Qui no ha tingut un osset de peluix amb què dormia més a gust abraçant-lo? Això no ens espanta tant com la possibilitat de veure'ns abraçats a un robot en un futur, però al cap i a la fi és el mateix", apunta Soler. Encara que mai podran suplantar per complet les interaccions humanes, poden ser un bon suport per a aquelles persones que el necessiten. "Els beneficis del contacte físic amb un objecte no són comparables amb el contacte amb altres éssers humans, però sí que ho són en funció de la percepció subjectiva de cadascú", explica el professor de la UOC, i subratlla la seva importància a l'hora de tractar fins i tot certs traumes, "com pot ser una víctima d'abús sexual infantil, que quan sigui adulta preferirà el contacte físic amb una mascota o un robot abans que amb un ésser humà com el que li va fer mal".

Malgrat els avenços de les TIC, Soler incideix en la importància del contacte físic com a pilar en les relacions humanes. Segons indica, "és indispensable en el correcte desenvolupament dels nens i les nenes des del mateix moment de néixer. Què és el primer que es fa, a tota velocitat, després del trauma que implica el part per al nadó? Posar-lo damunt del pit de la seva mare. Aquí es produeix el primer efecte beneficiós del contacte físic entre tots dos", i és una cosa que es continuarà aplicant en altres àmbits. Posant-ne un altre exemple: "En el teletreball es persegueix una fórmula mixta amb presencialitat, de manera que hi hagi un contacte directe sense la mediació d'artefactes i un mínim de contacte físic".

 

El contacte físic en l'era digital

El paper que tenen les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) a l'hora de relacionar-nos depèn de la forma amb què es facin servir, tal com afirma Soler: "És evident que en una comunicació a través de les TIC no és possible el contacte físic; no obstant això, facilita les possibilitats d'interaccionar amb altres persones amb les quals podem tenir un contacte físic en un altre moment".

Les TIC han accelerat la seva presència a causa de circumstàncies com la passada pandèmia de covid: "Abans de la pandèmia no ens podíem imaginar persones grans fent servir una tauleta per comunicar-se amb els seus nets, o fent reunions de feina virtuals", apunta Soler, "però en aquell moment hi havia una necessitat: o fèiem servir les TIC o no hi havia alternativa". I afegeix que "una vegada superada la pandèmia, hem avaluat quins usos descobrim com a útils o quins van servir per treure'ns del mal pas, però que després els hem redimensionat".

Més enllà d'aquestes circumstàncies puntuals, algunes persones defugen el contacte físic. Per què hi ha gent que ha perdut aquesta necessitat de relacionar-se de manera física? "Una de les possibles causes (n'hi ha moltes) podria ser, per exemple, un trauma derivat del contacte físic, com un abús sexual o una violència física infantil. En aquest exemple concret, el recomanable és poder reparar aquest trauma, en comptes de continuar perpetuant les seqüeles amb l'ajuda de les pantalles", assegura Soler, que afegeix que "és evident que som éssers relacionals i que l'aïllament radical del contacte físic es pot considerar un símptoma al qual cal parar atenció".

Contacte de premsa

També et pot interessar

Més llegits

Veure més sobre Salut