Eines digitals en la justícia restaurativa: un complement valuós

Oferir espais de diàleg a la víctima i a l'acusat per resoldre el conflicte és el principi que defensa la justícia restaurativa. Un nou estudi de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), publicat en la revista científica Current Issues in Criminal Justice, assenyala que emprar aplicacions mòbils com WhatsApp o Telegram, o videotrucades en plataformes com Zoom o Skype, també és beneficiós per afavorir el diàleg en aquests processos.

La recerca, duta a terme per Pablo Romero Seseña com a part de la seva tesi –dirigida pel catedràtic Josep Maria Tamarit i el professor Marc Balcells–, del programa de doctorat de Dret, Política i Economia de la UOC, explora un camp, segons l'investigador, poc estudiat a causa de les reticències que aquesta mena de justícia ha tingut sempre a incloure eines digitals en els processos restauratius. Tanmateix, les circumstàncies excepcionals d'aïllament durant la pandèmia van imposar l'ús dels recursos en línia. L'estudi conclou que el resultat va ser molt positiu i que aquests instruments podrien ser un complement útil per a aquesta classe de trobades.

La justícia que promou el diàleg

La justícia restaurativa, també anomenada reparadora, va sorgir en la dècada dels anys setanta com un corrent alternatiu. En comptes de plantejar els conflictes entre persona i Estat, defensava la possibilitat de resoldre'ls entre les mateixes persones implicades. Com a mostra, l'aplicació d'aquest model pot tenir lloc en casos lleus, com seria el de dues persones que han participat en una baralla i accedeixen posteriorment a trobar-se per parlar del que ha passat, però també en fets de més gravetat, per exemple, els que impliquen trobades entre víctimes i victimaris d'actes terroristes.

"L'ús de les TIC pot ser molt útil en la justícia restaurativa si són considerades com un recurs més", explica l'investigador del grup Victimologia empírica i aplicada (VICRIM), dels Estudis de Dret i Ciència Política. "No es tracta d'un assumpte que s'hagi de veure des d'una perspectiva de blanc o negre, és a dir, que sigui una alternativa entre fer-ho tot en línia o tot presencial".

Avantatges de les eines digitals

En l'estudi es van entrevistar 26 mediadors a Catalunya, Navarra i el País Basc, comunitats autònomes amb tradició en aquesta mena de justícia. Es va observar que, pràcticament sempre, aquestes eines van millorar el procés.

L'estudi destaca que hi ha dos moments en què els recursos digitals són especialment valuosos: al començament del procés, quan s'estableix el primer contacte amb els afectats; i al final, quan s'elaboren les conclusions i es perfila el monitoratge.

"El més curiós és que fins i tot els mateixos entrevistats es van sorprendre quan es van adonar de la gran utilitat d'aquestes eines", explica Romero. "Fins a la pandèmia, es pensava que res no podia substituir la trobada cara a cara. Però ells mateixos havien descobert que, en alguns moments, resulten apropiades".

Establir un primer contacte per telèfon mòbil o videotrucada és un d'aquests moments en els quals aquests mecanismes són beneficiosos. "Permet una comunicació molt més fàcil i pròxima que la tradicional carta o trucada telefònica que s'utilitzava fins ara", explica Romero.

També ofereix avantatges quan la trobada en persona és complicada, bé per la distància geogràfica entre la víctima i l'ofensor, bé per circumstàncies personals, com ara problemes mèdics o condicions de salut.

Altres casos més complicats són aquells en què la víctima rebutja reunir-se amb la persona acusada en un mateix lloc. "Es tracta de casos d'interès especial", explica Romero, "perquè per a algunes persones és molt més fàcil veure l'agressor a través d'una pantalla i pot ser un pas previ per preparar una reunió cara a cara".

El gran avantatge de les eines digitals, explica l'investigador, és que permeten un servei més individualitzat i adaptat a les necessitats dels implicats. A més, poden fomentar els processos logístics i reduir la rigidesa que pot aparèixer en el sistema judicial.

Els límits de la comunicació en línia

La comunicació digital, no obstant això, també té limitacions. La recerca destaca que hi ha dificultats per transmetre el contingut emocional, menys espontaneïtat i barreres per percebre elements de comunicació no verbal.

Els mediadors entrevistats van trobar que, entre altres coses, disposaven de menys recursos per moderar situacions complexes. "Per exemple, si en una reunió en persona un dels participants diu una cosa inapropiada, el mediador pot emprar la mirada per evitar-ho", explica Romero, "però a través del mòbil o l'ordinador això és molt més difícil".

La bretxa digital, amb les limitacions que comporta en els recursos i coneixements digitals, també es va destacar com una barrera a l'hora d'emprar aquestes eines. Per això, el seu ús s'ha de veure com una acció complementària que agilitarà i facilitarà el procés, però no substituirà el diàleg cara a cara.

El pas següent, explica Romero, és continuar la recerca. Hi ha una tasca pendent de dur a terme estudis quantitatius que proporcionin més dades sobre l'ús d'aquestes eines i una necessitat de conèixer el punt de vista dels altres participants, a més dels mediadors. "És important saber com ho viuen els participants en el procés restauratiu per determinar quina és la millor manera d'integrar tots aquests instruments."

Aquesta recerca afavoreix l'objectiu de desenvolupament sostenible (ODS) de l'ONU número 16, Promoure societats justes, pacífiques i inclusives.

Article de referència

Romero-Seseña, P. (2024). Applicability and uses of the online environment in restorative mediation: towards a digital restorative justice? Current Issues in Criminal Justice, 1-19. https://doi.org/10.1080/10345329.2024.2319919

UOC R&I

La recerca i innovació (R+I) de la UOC contribueix a solucionar els reptes a què s'enfronten les societats globals del segle XXI mitjançant l'estudi de la interacció de la tecnologia i les ciències humanes i socials, amb un focus específic en la societat xarxa, l'aprenentatge en línia i la salut digital.

Els més de 500 investigadors i investigadores i més de 50 grups de recerca s'articulen entorn dels set estudis de la UOC, un programa de recerca en aprenentatge en línia (e-learning research) i dos centres de recerca: l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3) i l'eHealth Center (eHC).

A més, la Universitat impulsa la innovació en l'aprenentatge digital mitjançant l'eLearning Innovation Center (eLinC), i la transferència de coneixement i l'emprenedoria de la comunitat UOC amb la plataforma Hubbik.

Els objectius de l'Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides i el coneixement obert són eixos estratègics de la docència, la recerca i la innovació de la UOC. Més informació: research.uoc.edu.