Edatisme digital a les apps de cites: la discriminació afecta a partir dels 30 anys

Quan es recorre a una aplicació de cites en línia, l'usuari espera fer una coincidència amb una parella que ell creu que triarà. La realitat, però, és molt diferent. Qui l'escull no és només ell, sinó també la intel·ligència artificial (IA), i el problema és que "no sempre té en compte els interessos dels usuaris", alerta Juan Linares-Lanzman, investigador del grup de recerca Communication Networks and Social Change (CNSC), de l'IN3 de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). "La IA reprodueix i amplifica estereotips de tota mena: racistes, sexistes i també d'edat. Només cal entrar a Google i buscar 'age dating apps' [edat per a aplicacions de cites] per veure preguntes com ara 'is 30 too old for dating apps' [30 anys són massa per a les aplicacions de cites] per assabentar-nos que el debat edatista està viu a la xarxa", afegeix.

Tant a la recollida de les dades —concreta l'investigador de la UOC— com al processament que en fa l'algoritme es poden produir biaixos d'edat i altres formes discriminatòries. "És en aquests moments que els sistemes automatitzats contribueixen a normalitzar l'edatisme", puntualitza.

De fet, la investigadora Andrea Rosales, del mateix grup de recerca de la UOC, recorda que la xarxa Tinder ha estat recurrentment acusada d'oferir tarifes diferents als usuaris segons la seva edat. "Les aplicacions de cites demanen als usuaris l'edat i la franja d'edat amb la qual volen fer coincidència", explica. Només algunes aplicacions permeten ocultar els anys, sempre que siguin usuaris prèmium. "L'edat, doncs, està al centre del negoci de la colonització algorítmica de l'amor, i el seu ús restringeix als usuaris la possibilitat d'explorar relacions de parella espontàniament o més enllà d'idees personals preconcebudes", apunta Rosales, també professora dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació de la UOC.

La plataforma, afegeix Rosales, afavoreix la visibilització dels usuaris que, segons les seves prediccions, són més populars i que probablement són els més joves, els més atractius o els que fan més coincidències regularment, i no els que tenen els mateixos objectius a l'hora de fer servir l'aplicació, com ara formar una relació a llarg termini.

Tots aquests biaixos d'edat es coneixen com a edatisme digital. "L'edatisme es basa en com l'edat es representa i es manifesta en relació amb les tecnologies digitals", especifica Linares-Lanzman. En un món hiperconnectat, aquesta discriminació s'expandeix per tot arreu i està força arrelada tant en les relacions interpersonals com institucionals, lamenta l'investigador, que alerta que afecta especialment dones grans i racialitzades. "Les formes d'exclusió edatistes condueixen, per exemple, a minvar el potencial interès per les tecnologies digitals i, en definitiva, a reduir l'autoestima de les persones grans", afegeix.

A quina edat es pateix edatisme digital?

L'edatisme digital afecta negativament les persones que es consideren grans en un context concret. Però en l'edatisme digital, puntualitza el doctor Linares-Lanzman, no tan sols importa l'edat de naixement, sinó també aspectes individuals, socials i culturals. "Respon a una construcció sociocultural", apunta.

Per exemple, a Tinder, la majoria dels usuaris tenen entre vint i trenta anys i són també els que tenen més possibilitats de trobar gent de la seva edat, fer més coincidències i aparèixer en més cerques. A partir dels trenta, doncs, ja se'ls qualifica com a grans.

Un altre exemple és la indústria tecnològica, que considera que els programadors ja tenen una certa edat a partir dels 35 anys. "A Silicon Valley es parla de la dificultat de trobar feina per a la gent de més de 35 anys. És molt preocupant el que diuen les enquestes als Estats Units: tres de cada quatre treballadors confirmen l'existència de l'edatisme, i el 80 % d'aquests treballadors està preocupat per com l'edat pot afectar la seva carrera professional", comenta Linares-Lanzman. Aquesta joventut dels professionals de la indústria tecnològica també té una influència en la forma com es conceben les tecnologies digitals, que habitualment estan enfocades a un públic jove, mentre que els interessos, les habilitats i els valors de la gent són ignorats.

Es pot vèncer l'edatisme digital?

Els experts asseguren que la solució "no és senzilla ni fàcil d'imaginar". "Sovint ens volen fer creure que aquesta solució vindrà de la mateixa indústria tecnològica, perquè és un dels principals actors involucrats, però la seva fórmula el que busca és rendibilitat. Com més problemes socials hi ha, més solucions tecnològiques ens volen vendre", recorda Linares-Lanzman. L'investigador de la UOC assegura que aquesta fórmula ja s'està veient amb l'ús de la IA per a la contractació: "Hi ha un doble discurs: d'una banda, el de la legislació i l'ètica de la inclusió, l'equitat i la diversitat i, de l'altra, el de les solucions tecnològiques que eliminaran els biaixos d'edat en l'àmbit laboral amb solucions d'IA, però sense explicar com ho faran o com d'efectives seran partint de la realitat."

El problema principal davant l'edatisme digital i les possibles solucions, insisteix l'investigador, és com funcionen aquestes empreses. "Són caixes negres; no sabem res de quines dades utilitzen ni dels algoritmes, i és obvi que no hi ha transparència real ni gaire voluntat de fer-ho", indica. La recent llei d'IA que ha tirat endavant la Unió Europea simbolitza un avenç en aquest sentit, segons Linares-Lanzman. Ara bé, deixa clar que és "una lluita de David contra Goliat".

Tot i així, l'expert opina que hi ha moltes coses que es poden fer per combatre l'edatisme: "El primer pas és ser conscient dels gestos edatistes a la societat i alçar la veu contra l'edatisme allà on s'identifica."

Projecte europeu

Per entendre com opera aquest fenomen discriminatori, Linares-Lanzman i Rosales, de la UOC, juntament amb un equip d'investigadors de la Universitat de Brighton (Regne Unit), la Universitat Estatal de Leiden (Holanda) i l'Institut Weizenbaum (Alemanya), estan elaborant un estudi per avaluar, des d'un punt de vista crític, com funciona l'edatisme en sistemes, productes, serveis i infraestructures on tingui presència la IA. El projecte, Ageism in AI: new forms of age discrimination and exclusion in the era of algorithms and artificial intelligence (AGEAI), vol explorar àrees rellevants com l'assistència sanitària, els sistemes d'ocupació i contractació, la mobilitat i el transport, els serveis financers i la indústria cultural.

Aquest projecte de recerca de la UOC afavoreix els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), concretament el número 10, sobre la reducció de les desigualtats.

Article de referència

Rosales, Andrea; Linares-Lanzman, Juan. «Sí, les ‘apps’ de cites discriminen als usuaris grans». COMeIN [en línia], abril 2024, no. 142. ISSN: 1696-3296. DOI: https://doi.org/10.7238/c.n142.2425