Arriba l'EBAU: el què has i no has de fer per a controlar els nervis

Al voltant de 250.000 alumnes es presenten cada any a l'EBAU, on afronten almenys quatre exàmens de 90 minuts cadascun. Més del 96 % aproven, segons les últimes dades del Ministeri d'Universitats. Però superar aquesta prova d'accés a la universitat no garanteix aconseguir la nota de tall per cursar el grau desitjat. I els nervis o l'ansietat poden ser mals aliats.

"L'emocionalitat que ens desperta l'EBAU és molt específica. Sabem l'impacte que té fallar, hi ha autoexigència, expectatives pròpies i alienes, pressió social, il·lusions que dependran del resultat que traguem", assenyala Mireia Cabero, professora col·laboradora dels Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). Afegeix que a tot l'anterior s'hi suma que hi ha una creença errònia que la vida acadèmica i professional quedarà determinada pel que passi en aquestes proves. "Quan una experiència reuneix tanta càrrega vital en una edat en què la maduresa emocional encara no ha pogut desenvolupar-se, el cervell viu amb molta intensitat les emocions. Com que no és fàcil gestionar-les, i menys a determinades edats, costa que aquesta intensitat es redueixi fàcilment", indica.

Segons Cabero, una emoció amb alta intensitat sense ser ben gestionada és una bomba de rellotgeria, "en qualsevol moment explota i ens juga males passades". I, en opinió de Montserrat Lacalle, també professora col·laboradora dels Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació de la UOC, el més probable és que no siguin només nervis. Quan un alumne se sent nerviós i no rendeix a l'examen, es queda en blanc o no és capaç de respondre de la millor manera, "segurament el que li està passant és que ja està en el rang de l'ansietat. Hem de ser capaços de diferenciar el que serien els nervis i la inquietud o una preocupació sana pel rendiment en aquest examen del que és l'ansietat, en què el rendiment es pot veure dificultat".

Què cal fer

Com combatre aquest estat emocional i afrontar la prova de la millor manera possible? Comentar amb els amics i els companys com ens trobem és una opció. "La mirada i el suport aliè ens fan sentir acompanyats, secundats, ens ajuden a relativitzar, a veure el nostre potencial, i podem aconseguir pensar més d'una manera positiva, confiada i esperançada respecte als exàmens", afirma Mireia Cabero.

Però tot depèn de l'interlocutor. Com explica Montserrat Lacalle, també pot ser contraproduent "si la persona que tenim davant és una persona que funciona irracionalment, que està situada en l'ansietat, en l'exigència, a donar una extrema importància al resultat de la prova". En aquests casos, és probable que hi hagi una retroalimentació. Per això no sempre és beneficiós.

Tècniques per relaxar-se

La clau per combatre aquest estat emocional, tant en els dies previs com en el dia de l'examen, és "focalitzar-se a canviar el nostre pensament", afirma Lacalle. "Moltes vegades el que passa és que els alumnes s'estan exigint aprovar, els apareixen pensaments com 'no puc suspendre' o exigències absolutistes i irracionals davant l'examen, i molts d'ells es condemnen en el seu pensament si no aconsegueixen bona nota i comencen a pensar que, si no són capaços, el seu valor individual es veurà compromès amb pensaments com 'no serveixo'", continua.

La seva recomanació és intentar afrontar l'examen amb la importància que té, "que evidentment en té, però d'alguna manera cal poder relativitzar una mica aquesta importància i les conseqüències". Per contra, si s'afronta com una cosa extraordinàriament important, que marcarà el futur i les repercussions posteriors del qual seran molt greus, és molt probable que el sistema nerviós respongui amb ansietat, dificultant el rendiment.

A més, Mireia Cabero aconsella bons hàbits emocionals com la relaxació física, la respiració profunda, confiar i tenir seguretat en un mateix, fomentar pensaments ajustats a la realitat, relativitzar els exàmens eliminant la creença que aquest examen determinarà la vida, perdre la por de fallar, visualitzar-se fent l'examen tranquils i segurs, fer esport per destensar el cos i meditar per ajudar a viure amb més consciència i distància emocional els exàmens.

Què NO s'ha de fer a l'examen

A més d'aquestes tècniques perquè els nervis no juguin males passades, Sylvie Pérez, professora dels Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació de la UOC, recomana evitar aquestes conductes durant els exàmens de l'EBAU:

• Contestar les preguntes en l'ordre en què apareixen a l'examen. Durant l'examen, es recomana fer una primera lectura de les preguntes i, després, tornar a fer una segona lectura "i començar per les preguntes que tinc la seguretat de saber. Després ja anirem als coneixements que tenim més fluixos. És la millor manera d'anar administrant el temps", recomana.
• Posar-se nerviós si hi ha un bloqueig. En cas que hi hagi un bloqueig i a l'alumne no li vingui res al cap, el consell és parar. "Posar-nos nerviosos l'únic que fa és incrementar encara més el bloqueig. Cal esperar un temps, pensar que com més voltes hi donem, més ens bloquejarem, i intentar pensar en una altra cosa que ens ajudi a desconnectar. Després, tornar a intentar començar l'examen i deixar que vinguin petites idees, encara que no siguin exactament les que ens estan preguntant, per anar recuperant a poc a poc el record", sosté Sylvie Pérez.
• Comprovar les respostes entre examen i examen. Després de cada examen, els experts aconsellen apartar la matèria per preparar-se mentalment per al següent. "És difícil de complir, però no és convenient anar a mirar de seguida si he encertat o no ni comparar amb els altres, perquè l'examen ja està fet. Si de cas, ja ho revisarem quan s'hagi acabat tot, perquè és una carrera de fons, encara que sembli que sigui un sprint", recorda la professora de la UOC. "Són tres dies, i hi ha moltes petites proves per superar. Un corredor d'obstacles, quan passa un obstacle, només se centra en el següent, perquè no pot mirar enrere a veure si l'obstacle ha caigut o segueix dempeus".
• Continuar estudiant durant la selectivitat. Aprofitar els dies dels exàmens per continuar estudiant i ampliant coneixements tampoc és bona idea, en opinió dels experts. "Sí que podem repassar una mica si volem, però sobretot hem de permetre'ns moments de tranquil·litat per descansar el cervell i el cos perquè flueixin millor els records", explica Sylvie Pérez.

Com poden ajudar els pares?

Quant al paper que poden exercir els pares per ajudar, és beneficiós que expliquin als seus fills que l'èxit en part està en el procés i no tant en el resultat, "perquè, a més, en aquest resultat pot haver-hi variables que no depenguin de l'alumne, sinó de si l'examen és més o menys difícil o de circumstàncies que estan fora del seu control", recorda Montserrat Lacalle. També aconsella que els mostrin suport incondicional i els ajudin a relativitzar el valor de la prova. "És una cosa important, però si no va bé, continua havent-hi opcions", afirma.

Per part seva, Mireia Cabero recomana que el paper dels pares se centri a reforçar la preparació dels exàmens amb bons hàbits i horaris, ajudar a cuidar el seu descans i una bona alimentació, transmetre'ls confiança i seguretat interior, a més d'evitar "amenaces com 'si suspens…', acceptar les dificultats amb què el nostre fill es troba, no sumar pressió ni tensió a la que ja sent durant aquestes setmanes, explicar-los experiències pròpies d'encerts i errors en els exàmens per descarregar exigència, practicar a casa junts eines de relaxació com ara ioga, meditació o respiració profunda i facilitar moments de distensió familiar, de riures, de desconnexió dels exàmens".