Els discursos racistes i LGTBI-fòbics als mitjans a Catalunya, sense sancions en deu anys

Al contrari del que es podria suposar, el nombre de queixes sobre discursos racistes i LGTBI-fòbics als mitjans de comunicació que s'han gestionat en els darrers deu anys és molt baix, si tenim en compte el nombre d'expedients oberts des del 2014 i fins al primer trimestre del 2024. Són un total de 25, de les quals 10 corresponen al Consell de l'Audiovisual de Catalunya (CAC) i 15 al Consell de la Informació de Catalunya (CIC). El CIC ha rebut majoritàriament queixes relacionades amb continguts racistes, amb un total de 14 denúncies, i només una sobre continguts LGTBI-fòbics. Aquest desequilibri és degut principalment a un pic de denúncies el 2019 sobre la cobertura mediàtica dels menors estrangers no acompanyats (MENA).

Una altra dada important és que cap d'aquestes queixes no ha tingut com a resultat la imposició d'una sanció als mitjans per part de l'organisme competent. Un cop analitzades les argumentacions jurídiques del CAC en els casos de les queixes susceptibles d'originar sanció, i després de constatar que no s'utilitzen tots els recursos jurídics existents, es pot deduir que el fet que no hi hagi sancions no s'explica únicament per la possible naturalesa improcedent de la queixa, sinó també per les deficiències en la resolució jurídica del cas.

Aquestes són les conclusions principals de l'estudi Els drets dels col·lectius i persones afectades per discursos d'odi racistes i LGTBI-fòbics difosos a través dels mitjans de comunicació, elaborat per Josep Granados Lladós, Vicent Canet Martínez i Anna Clua Infante, investigadora del grup de recerca Transformació Social i Comunicació (SOTRAC), dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC).

Sense capacitat per sancionar

L'informe destaca que una altra raó que explica la baixa eficiència dels sistemes de resolució de queixes per continguts LGTBI-fòbics i racistes als mitjans de comunicació a Catalunya és el fet que no hi hagi un ens regulador amb capacitat sancionadora que abasti totes les queixes, sense distinció de si els continguts són emesos per mitjans audiovisuals o escrits. En efecte, les queixes sobre continguts xenòfobs i LGTBI-fòbics reproduïts en premsa escrita (paper o digital) no s'eleven al CAC, sinó que es tramiten a través del CIC, tot i tractar-se d'un organisme privat. Per tant, es detecta un buit en el sistema públic de gestió de queixes que deixa desatès un gruix important dels continguts dels mitjans, malgrat que diferents lleis emparen els drets dels col·lectius afectats pels discursos discriminatoris. "L'anàlisi de l'evolució de les queixes al llarg del temps ens indica una tendència clara a la baixa, amb cap queixa tramitada d'ençà del 2022, i pics puntuals de més activitat —com a màxim, dues queixes per any—", recull l'estudi.

Aquests resultats, sumats a la constatació del sentiment d'escepticisme i de manca de confiança expressats per la majoria de les entitats entrevistades, proporcionen prou elements per qüestionar l'eficiència i l'eficàcia dels procediments. Per tant, es confirma la hipòtesi principal de l'estudi: les vies de queixa de què disposa la ciutadania per fer front als discursos d'odi als mitjans de comunicació són ineficients a Catalunya.

Hipòtesis secundàries

Pel que fa a les hipòtesis secundàries de l'informe, es confirma el baix ús dels canals de queixa en relació amb les dades sobre les entitats que configuren la mostra. De les deu entitats analitzades, només tres han fet arribar formalment les seves queixes als organismes que tenen identificats com a encarregats de gestionar aquesta mena de peticions. Coincideix que aquestes tres entitats s'han adreçat al CAC en alguna ocasió, però cap d'elles esmenta el CIC com a organisme on destinar les queixes.

El fet que aquests mecanismes de queixa s'utilitzin poc, però, no és degut a un desconeixement dels organismes que vetllen per l'aplicació de les lleis i les normatives deontològiques en cas de discurs d'odi als mitjans de comunicació: només una entitat de les deu analitzades declara no tenir coneixement de cap organisme que tingui aquesta funció.

Els organismes identificats per les altres nou entitats són el CAC, el Col·legi de Periodistes de Catalunya i el síndic de greuges, amb quatre mencions; el Departament d'Igualtat i Feminismes de la Generalitat de Catalunya, el CIC, l'Observatori contra l'LGTBI-fòbia i la Fiscalia, amb dues mencions, i l'Oficina per la No-Discriminació de l'Ajuntament de Barcelona, l'Oficina d'Igualtat de Tracte i No-discriminació de la Generalitat de Catalunya i la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència del Govern d'Espanya, amb una menció.

Una raó que sí que es confirma clarament com a causa del poc ús dels mecanismes de queixa és la manca de recursos. Aquesta és una dada que es desprèn de les respostes obertes i que apareix de manera reiterada: "No es disposa de prou gent ni prou temps per emprendre i desenvolupar un procediment de queixa, ja que no es dona l'abast a atendre tots els temes que hi ha sobre la taula", afirma aquesta recerca.

A banda d'aquest motiu, però, s'ha detectat una altra raó important atès el seu alt grau d'incidència entre els col·lectius analitzats: la desconfiança respecte a la utilitat dels procediments de queixa. Totes les entitats que configuren la mostra declaren que no confien en el fet que queixar-se pugui contribuir a canviar les coses, i opten, per tant, per altres vies d'assenyalament dels discursos d'odi als mitjans.

A més del CAC i el CIC, en l'estudi també hi han col·laborat deu entitats que s'han prestat a ser entrevistades: l'Observatori contra l'Homofòbia, l'Associació Catalana de Persones LGTBIQ+ Migrades i Refugiades (ACATHI), LesbiCat, Stop -Salut Sexual LGTBIQ+, Colors de Ponent, Secretariado Gitano, Musulmans contra la Islamofòbia, SOS Racisme, Unitat contra el Feixisme i el Racisme, i l'Associació d'Usuaris de la Comunicació.

Aquesta recerca contribueix als objectius de desenvolupament sostenible de l'ONU número 10, de reducció de la desigualtat, i número 16, de pau, justícia i institucions sòlides.

Informe relacionat

Clua-Infante [Anna], Granados [Josep] i Canet Martínez [Vicent]. (2024). Els drets dels col·lectius i persones afectades per discursos d'odi racistes i LGTBI-fòbics difosos a través dels mitjans de comunicació. Universitat Oberta de Catalunya (UOC). Accessible a: http://hdl.handle.net/10609/150359

UOC R&I

La recerca i innovació (R+I) de la UOC contribueix a solucionar els reptes a què s'enfronten les societats globals del segle xxi mitjançant l'estudi de la interacció de la tecnologia i les ciències humanes i socials, amb un focus específic en la societat xarxa, l'aprenentatge en línia i la salut digital.

Els més de 500 investigadors i investigadores i més de 50 grups de recerca s'articulen entorn dels set estudis de la UOC, un programa de recerca en aprenentatge en línia (e-learning research) i dos centres de recerca: l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3) i l'eHealth Center (eHC).

A més, la Universitat impulsa la innovació en l'aprenentatge digital mitjançant l'eLearning Innovation Center (eLinC), i la transferència de coneixement i l'emprenedoria de la comunitat UOC amb la plataforma Hubbik.

Els objectius de l'Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides i el coneixement obert són eixos estratègics de la docència, la recerca i la innovació de la UOC. Més informació: research.uoc.edu.