El 'coworking' permet reduir costos a les empreses

Espanya és el quart país del món en nombre i capacitat d'espais de coworking, només per darrere dels Estats Units, l'Índia i el Regne Unit. A l'Estat n'hi ha un total de 1.400, mentre que a Catalunya la xifra oscil·la entre els 450 i els 500. Els motius pels quals aquest tipus de negoci té èxit a Espanya són diversos, segons explica Carles Méndez, investigador dels Estudis d'Economia i Empresa de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). "D'una banda, hi ha el clima i l'estil de vida mediterrani, que són una atracció per a professionals que busquen una alta qualitat de vida. I de l'altra, el pol d'atracció d'empreses tecnològiques que són ciutats com Barcelona (que aglutina un 80 % del total d'aquests espais a Catalunya) o Madrid, que també tenen un gran atractiu turístic", detalla.

A banda de Barcelona i Madrid, les províncies amb més densitat d'espais de coworking són València, Màlaga, Castelló i Granada, és a dir, les demarcacions amb les ciutats més importants d'Espanya pel que fa a la industria creativa i tecnològica. Així ho recull la recerca The Geography of New Working Spaces and the Impact on the Periphery, que Méndez està fent a escala europea juntament amb altres investigadors internacionals i de la qual sortirà el llibre Evolution of New Working Spaces, que Springer publicarà en accés obert l'abril de 2024.

Quins canvis ha experimentat aquest sector de negoci amb la pandèmia? Han canviat les zones on estaven instal·lats aquests tipus d'oficines? Com ha passat en pràcticament tots els sectors, la pandèmia també ha incidit en el coworking. Un dels canvis més significatius ha estat el creixement del que es coneix com a coworking corporatiu urbà, que descriu el fet que moltes empreses, sobretot les instal·lades en grans ciutats com Barcelona, Madrid, Màlaga o València, han optat per canviar les seus fixes per lloguers d'espais de coworking.

Els beneficis d'aquest salt són diversos: "Això els permet adaptar l'espai operatiu d'un mes per l'altre i reduir costos d'oficina com les despeses de subministraments o lloguer, a més d'adaptar-se a les necessitats dels seus empleats", concreta l'investigador. Alhora, també és una opció atractiva per als empleats que no se senten còmodes fent sempre teletreball. "És un subsector que creix de manera exponencial, i les petites i mitjanes empreses ho comencen a veure com una gran oportunitat", insisteix Méndez, investigador del grup i2TIC de la UOC.

Augment a l'àrea metropolitana

L'altra gran conseqüència de la pandèmia i del consegüent increment del teletreball ha estat la proliferació d'aquests espais també fora de les grans ciutats. La demanda ha crescut tant a les àrees de la corona metropolitana (Sant Cugat del Vallès, Sabadell o Terrassa) com a les zones rurals, especifica l'expert. "De fet, en zones despoblades està guanyant interès, ja que moltes persones es volen allunyar de les ciutats congestionades a la recerca de qualitat de vida i d'espais més econòmics".

Però també dins de les mateixes instal·lacions hi ha hagut canvis. "Molts espais de coworking ofereixen més flexibilitat i seguretat, amb zones més grans per permetre el distanciament social, augmentar les mesures d'higiene i proporcionar opcions de teletreball". En una primera fase de la pandèmia, quan no es permetia anar físicament als llocs de treball, el sector va començar a oferir paquets de serveis en línia, com ara subscripcions a serveis empresarials, recepció de mercaderies o cursos de formació a distància, entre d'altres.

Pel que fa al perfil dels usuaris, segons la recerca, hi ha hagut un creixement de la demanda per part de les noves generacions, com els mil·lennistes i la generació Z. Aquestes generacions es caracteritzen per incloure professionals amb formació universitària que treballen principalment dins d'indústries creatives, com ara el desenvolupament web, el disseny gràfic i la programació, o els nous mitjans. També s'ha incrementat el nombre de professionals independents i autònoms. "Valoren la flexibilitat i la col·laboració", conclou l'investigador.

UOC R&I

La recerca i innovació (R+I) de la UOC contribueix a solucionar els reptes a què s'enfronten les societats globals del segle xxi mitjançant l'estudi de la interacció de la tecnologia i les ciències humanes i socials, amb un focus específic en la societat xarxa, l'aprenentatge en línia i la salut digital.

Els més de 500 investigadors i investigadores i més de 50 grups de recerca s'articulen entorn dels set estudis de la UOC, un programa de recerca en aprenentatge en línia (e-learning research) i dos centres de recerca: l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3) i l'eHealth Center (eHC).

A més, la Universitat impulsa la innovació en l'aprenentatge digital mitjançant l'eLearning Innovation Center (eLinC), i la transferència de coneixement i l'emprenedoria de la comunitat UOC amb la plataforma Hubbik.

Els objectius de l'Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides i el coneixement obert són eixos estratègics de la docència, la recerca i la innovació de la UOC. Més informació: research.uoc.edu.