Control mental i privacitat: els desafiaments de la neurotecnologia

Diagnosticar i tractar malalties neurodegeneratives, com el pàrkinson, i retornar l'autonomia i la mobilitat als pacients; o permetre la comunicació de les persones amb paràlisi total del cos, aquests són alguns dels usos de la neurotecnologia en l'actualitat. En els darrers anys, ha emergit com un àmbit amb moltes aplicacions i un gran potencial de futur. Però què és exactament la neurotecnologia? "Abarca una sèrie de dispositius i tècniques de naturalesa molt diversa, però amb el denominador comú que actuen sobre l'estructura i l'activitat del sistema nerviós i el cervell humà", explica Milena Costas Trascasas, professora col·laboradora del màster universitari de Drets Humans, Democràcia i Globalització de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i ponent del seminari en línia sobre aquest tema que tindrà lloc el 8 de novembre vinent.

Per a l'experta, aquesta tecnologia té tres propòsits principals: mesurar i proporcionar informació sobre el funcionament del cervell; influir en l'activitat cerebral, i establir interfícies de connexió amb dispositius digitals externs. Es tracta d'una tècnica que requereix, en molts casos, la implantació d'elèctrodes dins del cervell, de manera que, en general, es planteja com un últim recurs, ja que implica riscos. "El principal problema és que, de moment, la major part d'aquestes tecnologies encara són experimentals i no hi ha evidències científiques de la seva eficàcia", explica Costas. De fet, algunes empreses han començat a desenvolupar i comercialitzar aplicacions fora dels àmbits mèdics, per evitar els estrictes controls del sector i amb beneficis econòmics molt superiors. No és gens estrany, per tant, que la inversió en aquesta indústria estigui creixent de manera exponencial i les empreses multinacionals estiguin optant per la seva comercialització, fins i tot en aquesta fase experimental. Segons el Neurotechnology Global Market Report 2024, el seu volum de mercat creixerà un 13,5% aquest any, fins als 15.280 milions de dòlars, i les previsions passen perquè el ritme es mantingui i el volum de mercat de la neurotecnologia superi els 25 000 milions de dòlars el 2028.

"Són preocupants algunes de les aplicacions que s'estan promocionant i que podrien ser adquirides pels Estats en l'àmbit de la seguretat i el manteniment de l’ordre per augmentar el nivell de control sobre la ciutadania a través dels dispositius digitals", adverteix l'experta. A més, aquesta tecnologia, amb l'ajuda de la intel·ligència artificial, permet recopilar i analitzar quantitats enormes de dades personals.

Avui dia, ja s'estan anunciant dispositius capaços de modular l'activitat mental a fi d'augmentar la concentració i la productivitat en el treball o l'estudi, o bé per a la meditació o per millorar la qualitat del son. Si pensem que moltes persones ja utilitzen biosensors, com els "rellotges intel·ligents", és de preveure que molt aviat les empreses puguin aconseguir que ofereixin les seves dades mentals a canvi de serveis que permetran "monitorar" i "analitzar" la seva salut mental, comportaments o emocions. "Això podria afectar la llibertat de pensament", afegeix Costas.

"En casos extrems, es poden produir atemptats contra la integritat física i mental de persones a través del brain-hacking. Per aquest motiu, la introducció d'aquestes tecnologies en la nostra vida quotidiana s'ha de fer amb una enorme prudència, determinant quines són les aplicacions beneficioses (per exemple, en l'àmbit mèdic) i quines plantegen riscos, especialment les que es dirigeixen al consum de masses", adverteix Costa.

Encara que qualsevol tecnologia es pot utilitzar de manera beneficiosa o perjudicial, la neurotecnologia presenta unes característiques que la converteixen en especialment disruptiva a causa dels riscos particulars que comporta, sobretot en drets vinculats a la personalitat i a les característiques que defineixen la identitat d'una persona. "Poden afectar la capacitat de la persona per pensar lliurement, és a dir, la presa de decisions, o modificar les percepcions o les emocions. D'altra banda, també es poden utilitzar per extreure informació molt sensible i per fer inferències sobre la seva vida o personalitat, per la qual cosa els riscos en matèria de privacitat són molt elevats", comenta Costas.

Aquestes dades mentals, també conegudes com a neurodata, "poden aportar, en un futur no gaire llunyà, informació especialment sensible sobre els aspectes que podríem definir com l'"essència" d'un individu, com és la seva identitat, les seves tendències sexuals, etc.", preveu la professora de la UOC. D'aquesta manera, "les conseqüències de deixar que les empreses travessin aquest darrer bastió de privacitat, que és la ment humana, implica riscos desconeguts que encara no s'han valorat adequadament", alerta.

Presentació de l'informe de les Nacions Unides a la UOC

Per fer front a aquests riscos sense precedents, a finals del 2022, el Consell de Drets Humans de les Nacions Unides va sol·licitar al seu Comitè Assessor l'elaboració d'un informe sobre les oportunitats, els reptes i els impactes de les neurotecnologies en els drets humans, un estudi que fa poc, el setembre del 2024, va ser publicat i presentat al Consell de Drets Humans perquè en fessin una valoració.

Milena Costas, que, a més de professora de la UOC és membre del Comitè Assessor del Consell de Drets Humans de l'ONU i relatora d'aquest informe sobre neurotecnologia i drets humans, serà l'encarregada d'explicar i contextualitzar les conclusions i recomanacions d'aquest estudi en un seminari en línia que tindrà lloc el 8 de novembre vinent, a les 12:00 hores. "Amb aquest informe, el que pretenem és, d'una banda, oferir una visió actualitzada sobre l'existència i el progrés de les neurotecnologies, i, d'una altra, posar a la disposició dels Estats i altres actors interessats informació sobre els principals problemes que plantegen des del punt de vista dels drets humans, amb l'objectiu que s'adoptin les mesures que siguin necessàries per prevenir i anticipar violacions i abusos", conclou l'experta.